El 88% de les empreses catalanes són familiars. Mantenir-les vives no és només una qüestió econòmica, sinó un acte de generositat col·lectiva que assegura la riquesa, el talent i la presa de decisions aquí. Les empreses són projectes humans, i en el cas de les empreses familiars, això adquireix una dimensió especial. No només perquè representen gairebé tot el teixit productiu del país, sinó perquè són la mostra més clara d’una economia arrelada, compromesa i amb vocació de futur.
Una empresa familiar no és només un negoci: és un llegat. És la transmissió d’uns valors: esforç, confiança, responsabilitat, que expliquen bona part de la cultura econòmica catalana. Els qui fa temps que ens movem per aquests àmbits sabem que no hi ha fórmules úniques de gestió, cada família ha de trobar la seva manera, si hi ha successió amb capacitats i vocació, fantàstic, si no, incorporar lideratges externs és una bona opció. El que importa és mantenir l’essència en la governança, el cor que permet que la presa de decisions continuï al país. Això és un acte de generositat envers la societat i vol dir, entre altres coses, mantenir llocs de treball, crear riquesa i fer circular el coneixement dins el territori.
Quan una empresa familiar es ven o deslocalitza, no només desapareix una activitat econòmica, es perd també una part del país que entén i estima el seu entorn. Les empreses familiars són el teixit que connecta economia i comunitat, innovació i proximitat. Contracten, sí, però sobretot cohesionen.
El món que ens envolta no és senzill, la Xina ha trencat la idea que el progrés econòmic portaria més llibertat individual. És una economia planificada, però eficient, amb una visió global i una aposta per dominar sectors estratègics. Els Estats Units, per la seva banda, mantenen el lideratge tecnològic. I Europa? Encara busca la seva veu. No podem imaginar una Europa, per exemple, amb vint-i-cinc exèrcits dirigits per vint-i-cinc generals, el futur demana, doncs, coordinació, ambició i una estratègia comuna.
En aquest escenari, l’empresa familiar europea –i catalana– té una missió clara: combinar arrelament i innovació, proximitat i tecnologia. Per això necessitem dues grans palanques, la primera és l’esforç de la mateixa empresa per innovar, atreure talent, prendre decisions àgils i amb visió, però també cuidar els valors més intangibles, com la capacitat de compartir el lideratge i de fugir de les rivalitats. La segona és externa, de l’adequació del sistema: menys burocràcia, un model energètic competitiu, infraestructures que funcionin d’acord amb la nostra realitat o models de finançament alineats amb les necessitats de les empreses. En aquest sentit, instruments com el Fons Arrels de l’Institut Català de Finances per ajudar les empreses familiars a guanyar dimensió sense perdre la seva essència, són un bon exemple.
Catalunya té talent, ecosistema i iniciativa fruit de la visió de persones com l’Andreu Mas-Colell, que avui situa Catalunya en el mapa global de la recerca. Però cal enfortir els ponts entre la innovació i la indústria, entre el món emprenedor i el món productiu. I sobretot, cal creure en la nostra manera de fer empresa. Preservar l’empresa familiar és preservar la nostra identitat econòmica, social i cultural. I tenim exemples de referència com Agromillora, Hipra o Avinent, empreses familiars que competeixen en els mercats més exigents i projecten el país al món.
Som un país compromès, creatiu i resilient que sempre ha estat obert al món i amb vocació de donar oportunitats a tots els ciutadans, ara bé, és el moment també de plantejar quin model econòmic i social volem. En l’àmbit social gaudim d’una xarxa de protecció molt extensa i representada per un tercer sector que treballa amb una intensitat admirable. En l’àmbit econòmic no hi ha dubte que cal mimar la indústria, i aquella que no es deslocalitza, la que està en contacte amb la innovació i la tecnologia, que provoca desenvolupament de noves oportunitats, la que permet el cercle virtuós de la resta de sectors de l’economia i deriva a salaris més alts. Però sobretot aquella indústria localitzada que pren decisions des de Catalunya.
L’aposta per la indústria és l’aposta pel futur de tots, dels que ja hi som i dels nouvinguts. Tot, el progrés tecnològic, l’ocupació, la cohesió i el benestar, en depèn. I és amb empreses familiars arrelades, innovadores i compromeses que Catalunya –i Europa–, pot continuar essent un dels millors llocs del món per viure-hi, treballar-hi i construir-hi futur.
