Saber dir adéu

Aquesta setmana estem una mica de dol: hem dit adéu a un gran projecte de la meva empresa. Després de dos anys de lluita, amb més èxits que fracassos però també amb més il·lusió que resultats econòmics, tanquem la parada d’una línia de negoci. I tancant aquest projecte és com si em traguessin part de la meva ànima. No és broma: ningú no ho notarà, però estic realment desolada.

Els números, és cert, no donaven alegries i les preguntes d’accionistes i membres del consell d’administració han estat recurrents. Però jo mai vaig perdre l’esperança en aquest projecte per dues raons clares: el projecte era boníssim, amb un sentit de mercat inqüestionable, i l’equip, millor. Per a mi era qüestió de temps (i que equival a més pèrdues) que això s’aixequés.

Què ha passat, doncs? La raó és senzilla: la líder del projecte ha decidit marxar. Decisió ferma, meditada i d’efecte gairebé immediat, i arribada en un moment especialment complicat des del punt de vista empresarial i també meu personal.

¿Era possible trobar un altre líder en 30 dies? No ho crec. Valia la pena el risc? Sí en la part emocional, però no en l’econòmica. Així que ens hem dedicat a fer bé el desmantellament del projecte, pensar en el personal afectat, els clients i la imatge de la resta de projectes de l’empresa. Decisió ràpida, planificació immediata, execució correctament realitzada... en realitat en això de tancar coses no som del tot dolents (una mica de riure per no plorar).

Ara que està fet, amb dolor i pena, crec que, si més no, hem sabut dir adéu. I potser hem evitat errors que haurien pogut afectar el conjunt de tota la nostra empresa.

Lliçons apreses amb aquesta experiència: no promoure més projectes amb un líder que no es pugui substituir en 15 dies i no badar a l’hora de dir adeu a un projecte quan calgui.