Aquell difícil equilibri
En aquests darrers anys, la nostra consciència col·lectiva ha millorat moltíssim. Abans no reciclàvem i ara sí que reciclem. No parlàvem de CO2 i ara en parlem. No coneixíem la capa d’ozó i ara procurem cuidar-la. No érem conscients de l’impacte que tenien en el planeta els nostres actes individuals i ara en som molt conscients i els anem canviant a poc a poc.
Que els joves que pugen no pertanyin ni a la generació X, ni a la Y, ni a la Z... i se’ls comenci a anomenar generació Greta, en al·lusió a la jove activista s ueca, ho diu tot. Que Joe Biden guanyi les eleccions nord-americanes i anunciï el retorn dels Estats Units a l’acord climàtic de París també demostra que les qüestions mediambientals ja no són la cirereta sobre el pastís, sinó que s’han convertit en el pastís sencer.
Estem en un moment clau de la història de la humanitat i, si ho fem bé, sortirem als llibres com la generació que va fer possible un futur millor i més sostenible.
Què ens falta per poder accelerar els canvis? Què ens falta perquè tothom compri taronges de València (quilòmetre zero) en lloc de les que ens arriben del Brasil? Què ens falta perquè en lloc de comprar llibres a Amazon els adquirim al llibreter de la cantonada? Per què no canviem ràpidament si ja sabem el futur que ens espera en cas que no ho fem?
La resposta és que ningú ens ofereix el quilòmetre zero al preu dels productes que arriben als nostres supermercats des d’orígens molt llunyans. I el preu sempre és important. Tampoc no hi ha cap llibreter que ens faci arribar a casa a primera hora del matí el llibre que vam demanar la nit abans a l’hora de sopar.
Necessitem els productes de quilòmetre zero al preu dels de sempre i que els nostres llibreters ens ofereixin el servei que ens dona Amazon. I mentre no arribi aquest nou futur, els consumidors haurem de continuar buscant el difícil equilibri entre el que hauríem de fer i el que potser encara fem.
