Dia D, hora H
Hi ha moments molt importants a la vida, moments decisius en què el que fem o deixem de fer ens marcarà durant molt de temps. Als 20 anys potser és l’examen de conduir, o la selectivitat (ara no sé com es diu), o potser el primer petó. Hi ha qui passa per operacions, qui es casa amb una gran cerimònia preparada durant mesos... o qui té un accident, incident o cop de sort que li canvia la vida.
A l’empresa passa el mateix, si més no a la meva. Hi ha dies decisius en què l’exposició és més alta que mai, en què et jugues el prestigi, la credibilitat, la fidelitat dels clients... En definitiva, la marca. Si surten bé, són un èxit que, amb treball i intel·ligència, pots convertir en vendes i beneficis; si surten malament, un fracàs que et passarà factura.
Diuen que quan Steve Jobs presentava el primer iPhone, el primer smartphone de la història, els seus enginyers l’observaven tremolant des de l’auditori, morts de por per si alguna cosa sortia malament. Mite o realitat, diuen que l’assaig que en Jobs feia en directe, amb tot el món mirant-lo, només s’havia fet alguna vegada, amb una tecnologia acabada a corre-cuita, i que si no seguia exactament la ruta d’icones marcada pel departament tècnic, l’iPhone podia fer allò de penjar-se i donar un missatge d’error.
Tan gran era el terror dels enginyers que es van passar al whisky: en aquella gran posada en escena, resultat d’anys de feina, no van tenir una idea millor per controlar els nervis que emborratxar-se. I no seré jo qui els condemni: ¿no és la millor definició de la pressió i l’estrès?
El meu equip i jo portem sis mesos treballant en un dia D, hora H que està a punt d’arribar, i us ben asseguro que, tot i que no m’agrada el whisky, penso molt en els enginyers de l’iPhone. Però com que una és professional, els nervis els controlo amb un paper en blanc i una llista improvisada amb tot el que s’hauria d’haver fet perquè en el moment decisiu donem el do de pit. Check, check, check...
Tot verd: moment de començar la batalla.
