La immigració ha esdevingut un dels grans temes de debat a Catalunya i a la resta d’Europa. Diversos articles n’han parlat a aquest diari (vegeu aquí, aquí i aquí). I és que avui, gairebé una de cada quatre persones que viuen a Catalunya ha nascut a l’estranger. Tot i la normalització d’aquest fenomen, la percepció social continua fortament polaritzada: segons el darrer baròmetre del CEO, el 59% dels catalans creuen que hi ha massa immigració. Però què ens diu la recerca científica sobre l’impacte real dels nouvinguts?
Comencem pel mercat de treball. L’evidència acumulada durant dècades és clara: la immigració té un efecte petit –i sovint nul o fins i tot positiu– sobre les oportunitats laborals dels nadius. Els motius són diversos: els immigrants no acostumen a ser substituts directes dels treballadors locals, sinó que sovint tenen perfils i especialitzacions diferents. Això crea complementarietats que poden beneficiar la productivitat. Per exemple, l’arribada d’immigrants al sector de les cures ha permès a moltes dones natives incorporar-se al mercat laboral. En el cas espanyol, això explica part de l’increment de la participació laboral femenina durant els anys 2000. A més, estudis recents indiquen que els empresaris adapten la producció i que els nadius tendeixen a especialitzar-se o a continuar formant-se en resposta a l’augment de la possible competència laboral.
Pel que fa a les finances públiques, la contribució dels immigrants és, en general, positiva, sobretot quan s’integren en el mercat laboral. A curt termini, els immigrants tendeixen a representar un cost per al país receptor, especialment pel que fa a les prestacions socials. Tanmateix, en societats envellides com la nostra, la presència de població jove i en edat de treballar ajuda a sostenir el sistema de pensions i a finançar els serveis públics. Un estudi recent mostra que els immigrants a Espanya generen menys despesa pública per càpita que els nadius, i que les seves aportacions fiscals –encara que inferiors per unitat, donat el menor nivell salarial– són positives en conjunt. A més, segons un altre estudi recent, quan els immigrants regularitzen la seva situació administrativa, com va passar amb l’amnistia de 2005, els ingressos públics augmenten significativament, gràcies a les noves cotitzacions i impostos. Per cert, aquest mateix estudi també demostra que l'amnistia no va donar peu al temut efecte crida.
I sobre la relació entre immigració i criminalitat? Malgrat la seva sobrerepresentació a les presons, no hi ha evidència que l’augment de la immigració provoqui un augment en les taxes de criminalitat a escala local. Aquesta contradicció pot respondre a factors com un tracte més sever per part del sistema judicial, al perfil demogràfic dels nouvinguts (homes joves amb baixa qualificació entre els quals la incidència del crim és més gran), o una possible substitució de l’activitat criminal entre nadius o immigrants. A més, molts immigrants en situació irregular són inclosos en les estadístiques penitenciàries però no en les estadístiques poblacionals, cosa que distorsiona les comparacions. De fet, estudis recents mostren que quan els immigrants tenen accés a permisos de treball, la seva implicació en activitats delictives disminueix significativament. La millor eina per reduir els riscos socials és, un cop més, garantir l’accés a feines legals i dignes.
La immigració és, en definitiva, un fenomen estructural i irreversible en societats obertes i globalitzades. Revertir-ne els fluxos seria tan irrealista com contraproduent. El repte no és evitar-la, sinó gestionar-la bé. Alguns països han adoptat sistemes de selecció per punts que premien determinats perfils. Però, més enllà de l’origen o la qualificació, el que realment importa és garantir la integració laboral i social dels nouvinguts.
No oblidem que molts immigrants tornen al seu país d’origen després d’uns anys. Però els seus fills, nascuts aquí, són i seran ciutadans de ple dret. En una societat envellida com la catalana, garantir-ne la inclusió, l’accés a una educació de qualitat i la igualtat d’oportunitats no és només una qüestió de justícia: és una inversió imprescindible per al futur del país.
