L'any 2023 es va iniciar una reforma que va capgirar el sistema de cotització del treball autònom (RETA). Aquesta modificació es fonamentava en l’informe de la comissió del Pacte de Toledo. Les raons eren clares: una pensió mitjana del RETA molt inferior a la del règim general –un 37,4% menys el 2020 a Catalunya– i una dependència elevada de complements de mínims (34% al RETA, davant del 20% al règim general). Tot plegat en un model que permetia triar lliurement la base de cotització, fet que portava més del 80% del col·lectiu a cotitzar per la base mínima.
La reforma del 2023 va introduir un canvi conceptual profund: que la cotització s’ajustés en funció del resultat del negoci. L'objectiu era triple: millorar les prestacions, reduir la necessitat de complements i incrementar els ingressos de la Seguretat Social. La transformació es va planificar a nou anys, amb una primera fase (2023-2025) orientada a posar a prova el nou model.
Aquesta etapa inicial va establir una taula anual de quinze trams que es basaven en els rendiments nets, les bases de cotització i les quotes. Els rendiments nets determinen un mínim i un màxim de base entre els quals l’autònom pot escollir dins de cada tram; i aquesta base escollida fixa la quota mensual. El sistema funciona com els pagaments a compte de l’IRPF: cotització mensual i regularització anual. Les primeres dades mostren que la meitat dels autònoms no han hagut d’ajustar res; 2,7 de cada 10 havien cotitzat de més i 2,4, de menys.
Les expectatives d’un increment d’aportacions es van complir en part: l’informe del CTESC sobre el treball autònom 2024 indica que 6,5 de cada 10 autònoms cotitza entre la base mínima –951 euros– i 1.426 euros, i els que cotitzen per la mínima són 1,8 de cada 10. No obstant això, el 2024 ha registrat un augment de persones que tornen a pagar per l’import mínim.
El 2025 tanca el primer període de la reforma. La proposta inicial de taules per al 2026-2028 preveia increments substancials en tots els trams, però el rebuig del col·lectiu va ser immediat. El ministeri va rectificar amb una proposta de taula només per al 2026: congelació de les bases mínimes dels trams inferiors i increments d’entre l’1% i el 2,5% per a la resta de trams.
El debat s’ha centrat principalment en l’import de la quota, però aquest és només la superfície. Sota d’aquest factor hi ha la base de cotització i les condicions d’accés i de funcionament de les prestacions. Aquests són els elements que protegeixen la persona si es posa malalta, té un accident, agafa un permís per naixement o cura d’un menor, tanca el negoci o es jubila. És en aquests àmbits on la reforma encara és insuficient.
L’atur n’és un bon exemple. Tot i les millores del 2023, sis de cada deu sol·licituds es rebutgen, principalment per la dificultat d’acreditar el cessament de l’activitat. Allò que és objectivable en el treball assalariat esdevé difús en el treball autònom, en què la frontera entre tancar i resistir sovint és mínima.
Les baixes per malaltia també evidencien les limitacions del sistema. Els autònoms en tenen moltes menys que els assalariats –11,6 mensuals per cada mil persones, davant de 51,2–, però quan les tenen, duren molt més: 82 dies de mitjana, davant de 25,8. No perquè estiguin més malament de salut, sinó perquè només sol·liciten la baixa quan la situació és insostenible. L’estudi elaborat el 2024 per Pimec Autònoms ho confirma: estar de baixa té efectes immediats tant econòmics com de continuïtat del negoci. A això s’hi suma un element crític, que és que durant els dos primers mesos, l’autònom ha de continuar pagant la quota íntegra, en un moment en què els ingressos cauen.
La reforma del 2023 era un punt de partida. Però ajustar quotes o redefinir trams no és suficient. Treballar per compte propi implica risc, volatilitat, responsabilitat patrimonial i una dependència directa entre la persona i el negoci i la seva salut. La protecció social ha d’adaptar-se a aquesta realitat, sumada a una fiscalitat coherent amb els rendiments nets i amb polítiques que impulsin la demanda, perquè els negocis no només sobrevisquin, sinó que també prosperin.
El 24 de novembre se celebra la 3a Nit dels Autònoms, organitzada per Pimec Autònoms, un reconeixement a un col·lectiu que, tot i no disposar encara d’un sistema que el protegeixi i l’impulsi com cal, cada dia aixeca la persiana i genera activitat econòmica.
La reforma del RETA té deures pendents. Les dades de la primera etapa mostren avenços, però també límits que condicionen la protecció social del col·lectiu dels autònoms. El 2026 hauria de ser un any de valoració i un punt d’inflexió per dotar el sistema d’un plantejament més clar, més just i més adaptat al treball autònom.
