Jordi Cubino: “El meu concepte d’estalviar és tenir inversions”
El productor català explica quina és la seva relació amb els diners i la feina
La seva mare tenia més de 1.000 discos de música clàssica i òpera i, a casa, sempre sonava Montserrat Caballé, Beethoven i Txaikovski. Així doncs, no és estrany que amb només 12 anys Jordi Cubino (Sabadell, 1966) ja toqués en una orquestra en bodes, batejos i comunions: “Vaig començar a guanyar pocs diners, però en guanyava”. Amb 16 anys va gravar el seu primer disc: “Va ser número 1 de vendes a Espanya”, explica en declaracions a l’Empreses. Des de llavors, sempre s’ha dedicat al sector musical.
Al llarg de la seva carrera, Cubino ha produït moltes obres i diversos èxits musicals, d’entre els quals destaquen peces de Luis Fonsi o les cançons d’Estrella Damm. Tots aquests hits li han fet guanyar molts diners, però el tema més profitós va ser Corazón Latino, de David Bisbal. Així i tot, del que se sent més satisfet és del disc de La Marató de 3Cat: “Ja fa 20 anys que en soc un dels productors. A mi no em dona diners, no en guanyo. Però, en canvi, em dona moltes satisfaccions”.
L’actual director del concurs de talents de 3Cat Eufòria assegura que les feines amb més pressió mediàtica no sempre són les més ben remunerades: “Per exemple, la presència a televisió és important i paguen bé, però no és el que està més ben pagat.” “La presència als mitjans és una inversió en mi mateix”, perquè gràcies a això, assegura Cubino, té noves oportunitats laborals que li compensen: “Em surt altra feina de l'estudi que cobro molt bé amb un 20% de l'esforç de la tele.” El mateix passa amb la publicitat, la feina més rendible de totes les que fa. “Els diners no són el fi. Són la conseqüència de la feina ben feta. I mai no els he donat gaire importància”, detalla.
"La feina que més em diverteix és fer televisió. La que més m'agrada és produir a l’estudi. La que menys m'agrada és ser empresari. No m'agrada gens. Ho odio. Tot el que és de números ho tinc delegat”, diu Cubino. El productor vallesà dirigeix una companyia de 14 treballadors: “És un volum de feina molt elevat. Entre programes i producció es poden arribar a fer 16 o 18 produccions setmanals. Això una persona sola no pot fer-ho”. Durant la covid es va parar per complet l’activitat de l’empresa i va haver de reajustar la plantilla a 6 treballadors, però econòmicament no va patir perquè tenia inversions fetes.
"Els diners no es poden quedar al banc"
De fet, ell considera que els diners s’han de moure, no poden estar parats: “Tot el que guanyo ho inverteixo. Els diners no es poden quedar al banc, perquè llavors els únics que hi guanyen són els bancs”. Amb estudis de gravació és on més diners inverteix, un 40% dels beneficis de l’empresa: “Un 40% o 45% més ho destino en immobles. I la resta ho estalvio, però és poca cosa perquè no m’agrada. El meu concepte d’estalviar és tenir inversions”. Assegura que l’habitatge és un molt bon lloc per invertir i guanyar diners perquè pots comprar-ho, arreglar-ho una mica i vendre-ho molt més car: “Cap banc et donarà tanta rendibilitat (...). Quan els bancs et donen el 8% ja és l'hòstia. En canvi, així pots guanyar un 35% o un 45%”. De totes maneres, reconeix que hi ha una crisi de l’habitatge: “És molt trist perquè la gent jove té molt difícil l'accés a l’habitatge. Hi ha inversors disposats a comprar pisos de luxe per milions d’euros.”
D’altra banda, va invertir en borsa durant cinc anys: “Guanyant molts diners i perdent molts diners. Al final em vaig quedar igual que quan vaig començar. Tot aquest patiment, per no guanyar res, és absurd”. “Si jugues a la borsa has de ser un professional que estigui cada dia pendent, i jo no ho soc”, remarca. Segons el productor comprar un cotxe és la pitjor inversió que pots fer: “En el moment que surt del concessionari val un 30% menys”. Però és el seu caprici: “Abans tenia tres cotxes al garatge, un dia vaig dir: per què vull dos cotxes que trec dos caps de setmana a l’any?”. Ara en té un que canvia cada 3 anys.
Cubino remarca que està en un molt bon moment professional, però el seu ritme accelerat té repercussions: “La pressió que tinc em fa perdre la meva vida personal. Ara mateix estic dormint cinc hores diàries, de diumenge a diumenge. I estaré així fins al maig, fins que acabem Eufòria.” Econòmicament, ara ja podria jubilar-se, però no vol: “M'agrada la meva feina i si parés em sentiria inútil”. Té molts projectes que encara vol fer realitat.
