El 'pali-pali' i la innovació insaciable: lliçons coreanes per a l'empresa catalana

Seül/BusanFa menys d'una dècada, encara s'assimilava Corea del Sud a Tailàndia o altres països del sud-est asiàtic en termes empresarials. El cert, però, és que la República de Corea ha viscut el que ells anomenen un "miracle econòmic", assolint el 2021 el títol del setè país més exportador del món. Amb una indústria tecnològica puntera i una administració que es caracteritza per la rapidesa (pali-pali) i la col·laboració amb l'empresa privada, Corea del Sud s'ha posicionat en els darrers anys com una de les grans potències industrials, amb empreses com Samsung, LG, SK Telecom o Hyundai a la seva cartera. Té un PIB per càpita superior a l'espanyol, de 33.491 euros segons dades oficials del 2024, i la taxa d'atur no arriba al 3%. Les lliçons que Corea del Sud pot donar a l'empresa catalana són múltiples i passen per una aposta fervent per la indústria com a principal motor econòmic, infraestructures de primera, una educació enfocada en la recerca i la innovació i un fort orgull pel seu país i el hallyu, concepte que engloba tot el relacionat amb la cultura coreana i que els ha situat al mapa global.

FemCAT, la fundació privada d'empresaris catalans, ha triat enguany aquest país per fer-hi el seu tradicional viatge de benchmarking amb una trentena d'empresaris, representants del món universitari (incloent-hi els quatre rectors de les principals universitats públiques catalanes: UAB, UB, UPF i UPC) i periodistes, amb visites a empreses com Naver, el Port de Busan, Pangyo Techno Valley, la Poongsan Ulsan Plant –una planta de tractament de coure– i la universitat de recerca KAIST, entre d'altres. Representants de companyies catalanes com la Farga, BonÀrea, RACC, Parlem Telecom, TADE, Fredvic, Mullor o Grup Gepork van participar en aquesta missió.

Això, sumat a diverses trobades amb catalans que hi viuen, com el director d'estratègia de Samsung Ignasi Torguet, l'emprenedor Carlos Kik, el ballarí professional Alessandro Navarro o el president de la Cambra de Comerç d'Espanya a Corea, Roger Royo, posen les bases de com Corea ha ressorgit de les cendres posant la seva economia i la seva cultura al mapa mundial. Entre les conclusions, apuntava el president de FemCAT, Oriol Guixà, queda la seva política industrial i la innovació: "El context és molt diferent del de Catalunya, d'entrada perquè Corea és un país sobirà i Catalunya, no. A més, són una economia que han cregut en la indústria com a motor de país", sostenia.

El miracle coreà

Durant la guerra de Corea (1950-1953), la devastació al país va arrasar la seva economia: el 50% de les manufactures i el 40% de les cases van ser destruïdes, i la destrossa global va ser equivalent al 83% del PIB nacional de la Corea del 1953, segons dades de l'Institut de Recerca Econòmica de Corea (KERI), exposades pel director Taekyu Lee. Després de la postguerra, el 1961 va entrar un nou govern amb un pla de desenvolupament econòmic molt ambiciós, cosa que va permetre a Corea tenir quatre dècades daurades, en què el PIB per càpita creixia, de mitjana, entre un 9% i un 10%, molt per sobre de la resta del Pacífic, la Unió Europea i fins i tot per sobre de Nord-amèrica i del conjunt mundial.

Les claus d'aquest gran creixement, segons explicava el doctor Lee durant un sopar organitzat per la corporació Poongsan, es basen en una economia liderada per l'empresa privada: "Corea no depenia de corporacions propietat del govern, sinó que va posar les empreses privades al centre de la política industrial". L'equilibri era el següent: "El govern posa les infraestructures i les empreses posen la velocitat i la innovació", detallava Lee. "És el mercat, i no el govern, qui lidera l'economia", sentenciava també el professor del KDI, Wook Sohn, durant la introducció al país. Ara bé, aquesta màxima deixa xifres que, segons com es miri, poden suscitar controvèrsia: el pes de l'empresa privada a Corea és tal que només Samsung mateix suposa més del 20% del PIB de Corea de Sud.

Una altra de les característiques d'aquest país és la seva adaptabilitat: dècada rere dècada han anat conduint la seva indústria cap a les demandes del mercat. Els anys 60, Corea se centrava més en les indústries light, com el menjar, el tèxtil o la construcció; entre els 70 i els 80 es va centrar en indústries més pesants i químiques; en l'entrada als 2000 va prioritzar els semiconductors i la indústria de la telefonia mòbil, i actualment se centra en bateries, IA i transformació digital. "La inversió en R+D, la localització tecnològica i l'expansió global han sigut el combustible del fort creixement de la productivitat del país", apuntava Lee. L'exportació, doncs, és un dels seus motors: el Port de Busan, també visitat per FemCAT durant l'estada, és el segon més important del món en el transbordament de contenidors, i ara prepara una ambiciosa ampliació amb què aspira a passar dels 13,5 milions de TEU (cada TEU equival a un contenidor de 38 metres cúbics) transportats el 2024 als 32 milions l'any 2030.

'Pali-pali' i l'antiburocràcia

L'eficiència coreana es basa en un predomini de la cultura pali-pali, que en coreà vol dir ràpid, ràpid. Tot, en aquest país, va a una velocitat supersònica: la burocràcia, la creació d'empreses, les ajudes, i les noves iniciatives. "Vaig crear la meva empresa en tan sols 30 minuts", explicava Carlos Kik, un emprenedor català establert a Seül que, de la mà del Pangyo Tech Valley (el Silicon Valley coreà), va crear la seva sisena start-up i va ser el primer receptor del Korea Startup Visa, un visat especial per a emprenedors. "Quan vaig aterrar per primera vegada a Corea el 2019, la primera paraula que vaig aprendre va ser justament pali-pali; aquí tot va així", explicava Kik. "Quatre de les sis start-ups que he creat les vaig fundar a Barcelona, però allà tot és molt lent".

"Hi ha moltes ajudes a Corea, res a veure amb Catalunya", assevera. "Si els catalans volem ser referents, hem de posar els mitjans, ser més ràpids i treure la burocràcia, perquè el que ens ve amb la IA no s'ho imagina ningú", sentencia Kik. "La coreana és una societat supertecnològica, tot va amb apps, tot està hiperconnectat i interconnectat –diu Kik–. Això fa que en termes de mercat sigui molt ràpid avaluar la rebuda, perquè tothom està molt obert a provar coses noves", assegura l'emprenedor.

Amb tot, per assolir aquests nivells d'innovació, la formació és clau. Una de les cares més fosques d'aquesta societat és la competitivitat constant del talent, ja des de ben petits: "Des dels tres anys, les criatures ja comencen a anar a extraescolars i competeixen entre ells per ser els millors", explicaven alguns dels residents a Seül. Amb tot, el resultat és que aproximadament un 90% de la gent va a la universitat. La formació, a més, està molt centrada en la indústria. El KAIST, la universitat de ciència i tecnologia de Corea, n'és un exemple; se l'equipara sovint com el MIT coreà. Des d'aquest centre, expliquen que el seu objectiu és formar els joves per liderar "la indústria del futur", amb pilars com la creativitat, recerca avançada post-IA, globalització, creació de valor i visió compartida basada en la confiança.

L'auge del hallyu i el k-pop

Si una cosa tenen els coreans és un sentiment d'orgull per la seva nació i la seva cultura. El hallyu, com es refereixen a tot el que engloba els seus costums i produccions culturals nacionals, sigui menjar, contingut audiovisual o la música k-pop, s'ha convertit en els darrers anys en un altre dels atractius del país i s'ha situat com un fenomen global. "La cançó del Gangnam Style data del 2012 i va ser el primer gran fenomen mundial d'origen coreà, al qual l'han seguit després els grups BTS, Black Pink i molts altres", explicava la investigadora del KOFICE Hyunji Lee. "El joc del calamar també va posar Corea en l'òrbita en el sector audiovisual, i les Demon Hunter K-Pop (la pel·lícula produïda per Netflix inspirada en hallyu que ha estat la més reproduïda de la història de la plataforma) ho ha acabat de rematar", apuntava la investigadora. Sense anar més lluny, l'exportació de contingut hallyu s'ha incrementat un 313% entre el 2010 i el 2023.

El motiu? La innovació portada a les produccions culturals. "Durant la pandèmia de covid les companyies van aprofitar per implementar noves tecnologies i fer produccions més innovadores, i també s'ha aconseguit una forta connexió entre el hallyu i el que s'exporta", apuntava Hyunji Lee. El sector de la bellesa i principalment la cura de la pell, l'skincare coreà, és també una gran revolució a escala mundial, que ha crescut gràcies a l'exportació cultural i industrial. A més, a Corea del Sud tenen un gran respecte per la seva llengua: "Ens hem trobat que en moltes visites ens posaven un guia coreà i un traductor en anglès al costat, en comptes que la guia ho fes directament en anglès; això ho fan per no deixar de banda la seva llengua i evidencia el sentit identitari del país", reflexionava David Marín, empresari i expresident de FemCAT. "Hem vist una estratègia de país basada en la innovació, però també en la comunicació: el saben vendre molt bé i tenen un sentiment d'orgull", reflexionava el director general de Mullor i membre de FemCAT, Roger Polls.

Amb tot, Corea del Sud també encara alguns reptes, principalment per la seva posició geogràfica que els deixa enmig de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. "Actualment, l'economia coreana passa per un moment d'estancament i té la taxa de fertilitat més baixa del món, cosa que suposa una amenaça per a la societat coreana", apuntava el professor del KERI. És per aquest motiu que el país està seguint una nova política industrial basada en tecnologies estratègiques amb major impacte en l'economia nacional, com la quàntica, la IA, l'hidrogen o la robòtica, i comença a basar també part de la seva economia en l'exportació cultural. "Tenen un problema amb la Xina i els EUA, però han decidit combatre-ho amb innovació", destacava la consellera delegada de Mullor S.A, Mercè Mullor.

Josep Mateu, president del RACC, ho resumia així: "Han sigut capaços de construir una economia molt forta des dels anys 60 sobre la base d'una bona planificació i amb una gran capacitat d'adaptació des de l'empresa. Han sabut definir les prioritats col·lectives, fer un diagnòstic de la situació i compartir-lo; ara ho volen tornar a fer". Al seu torn, el president de Parlem, Ernest Pérez-Mas, rematava: "Hem de ser capaços, des de Catalunya, de fer un pla de país com han fet els coreans, i determinar com s'haurien de fer les polítiques clau com la indústria o la fiscal", concloïa.