Com els contractes temporals van escapçar la natalitat
La taxa de fecunditat, definida com el nombre de fills per dona, s’ha reduït considerablement en la majoria dels països desenvolupats. A Catalunya, mentre que les dones teníem 2,72 fills el 1975, el 2022 en tenim 1,17 (les xifres són similars a la resta d’Espanya). Aquesta reducció del nombre de fills per dona ha anat acompanyada per l’augment de l’edat mitjana en què es té el primer fill, que ha passat dels 24,6 anys (1975) als 31,6 actuals.
Aquests canvis demogràfics s’expliquen per una multitud de factors que estan estretament interrelacionats. Cal recordar que durant els últims 45-50 anys hem experimentat canvis culturals i polítics a gran escala, però avui em centraré en alguns elements del mercat laboral que han impulsat aquesta transició demogràfica.
La incorporació de les dones al mercat de treball i els episodis de recessions dins del cicle econòmic són, certament, els sospitosos habituals. Un tercer factor que resulta clau a l’hora de plantejar-nos si volem ampliar la família o no és l’estabilitat laboral. La taxa de temporalitat, definida com el percentatge de contractes temporals sobre el total de contractes, s’ha mantingut constant al voltant del 20-22% des del 2008 fins a finals del 2021 (abans de la crisi havia superat el 25%). Aquesta xifra està clarament per sobre de la mitjana a la zona euro, on només un 15% dels contractes són temporals.
La sobreutilització d’aquest tipus de contractes de curta durada té els seus orígens en la reforma laboral del 1984, que va liberalitzar la utilització de la contractació temporal per a qualsevol tipus de feina. Això va eliminar la restricció que hi havia fins aleshores per la qual aquesta figura contractual estava restringida a les feines amb un clar component estacional. Aquest canvi legislatiu és el principal responsable del creixement exponencial de la taxa de temporalitat (des del 5,2% un any abans de la reforma, fins al 35% el 1995). En un article acadèmic recent amb Mario Martínez (Imperial College Business School) utilitzem aquest fet històric, que va suposar la instauració de la inestabilitat laboral al mercat espanyol, per analitzar l’impacte de les condicions laborals en les decisions de fecunditat.
En aquest estudi comparem les dones joves que van entrar al mercat laboral just abans de la reforma (probabilitat més baixa de tenir un contracte temporal) amb les que ho van fer just després. Passats 40 anys des de la reforma, podem observar les decisions de fecunditat per a aquests dos grups de dones al llarg de tota la seva vida fèrtil. Primer de tot comprovem la persistència en la inestabilitat laboral generada per la reforma i observem que, fins i tot després de molts anys, el 2018 un percentatge més gran de les dones que va entrar al mercat laboral després de la reforma té un contracte temporal. Aquestes condicions laborals desfavorables provoquen un retard en el moment d’emancipació de les seves famílies d’origen i impliquen un augment en l’edat de tenir el primer fill. Això desencadena dos processos crucials; primer, una reducció del 15% en el nombre mitjà de fills per dona. És un canvi desitjat? Si mirem què responen aquestes dones a la pregunta de si han tingut el nombre de fills que volien, veiem que les dones més exposades a la inestabilitat laboral són les que afirmen que no de manera més contundent.
En segon lloc, observem que l’augment en l’edat de tenir el primer fill comporta un lleuger increment en la probabilitat que el nounat sigui prematur. Aquest resultat està molt alineat amb el que s’ha demostrat des d’altres àmbits científics; com més grans som les dones quan tenim els fills, més probabilitats hi ha de tenir complicacions.
Les dades han posat de manifest que les reformes laborals posteriors a la del 1984 no han assolit una reducció significativa en les xifres de temporalitat. Un resultat diferent podria venir de l’últim canvi legislatiu introduït l’any 2022, ja que el percentatge de contractes temporals ha disminuït fins al 17%, i ens acosta al valor de la resta de països de la zona euro. Tot i així, només el temps i la publicació de les dades detallades ens permetran valorar l’efectivitat real d’aquesta última reforma i el grau de substitució entre diferents tipus de contractes amb problemàtiques similars, com ara els fixos discontinus.
