Repeteixo l’evidència sabuda que en l'actual panorama econòmic, la recerca i la innovació són claus per al desenvolupament i la competitivitat d'una economia. Catalunya continua tenint el repte –avui ja necessitat urgent– de promoure una autèntica col·laboració entre el sector públic i el privat per aconseguir la transferència efectiva de la recerca al mercat.
Abans d'avançar, però, és important entendre les diferències entre alguns conceptes fonamentals. La recerca implica la generació de coneixement nou; així doncs, mentre que la recerca bàsica busca incrementar el saber científic, la recerca aplicada genera coneixement en aspectes concrets. El desenvolupament, en canvi, és el procés de crear productes o serveis nous, sigui en tecnologia o en àmbits socials. La innovació és l’acció d’introduir, en qualsevol àmbit productiu o de gestió, millores en productes o processos existents. I finalment, hi ha la transferència del coneixement, que vetlla per compartir el know-how generat a través de la recerca, perquè tingui la seva aplicació pràctica.
La recerca és necessària per assolir fites de nou coneixement científic, i pot ser realitzada en unitats aïllades, però no la innovació, ja que requereix molta creativitat per resoldre els reptes que apareixen en àmbits de gestió, productius o de producte.
Posades les definicions sobre la taula, és moment de veure la realitat d’avui al nostre país. Si bé és cert que Catalunya ha demostrat ser líder en la captació de fons basats en l'excel·lència científica, només s’inverteix l’1,7% del PIB en R+D (876 milions d'euros el 2023), una xifra lluny del 3% que actualment hi destinen els països capdavanters.
Tanmateix, Catalunya és considerada arreu d’Europa un territori amb una innovació moderada, lluny de la inversió que es du a terme en els països líders del nord i el centre d’Europa. És així com existeix una gran desigualtat entre l’estat de la recerca bàsica (que tenim força ben desenvolupada) i el de la innovació a Catalunya. Dit ras i curt, hi ha un desacoblament evident entre ciència i innovació.
Des de FemCat creiem fermament que els països, per tenir un desenvolupament econòmic i social, cal que apostin per la innovació oberta i la col·laboració entre el sector públic i el privat. En aquesta esfera, no fa gaire temps, una delegació nombrosa de FemCat acompanyada per rectors i vicerectors de transferència i innovació de les universitats públiques de Catalunya, vam viatjar a Suïssa per aprendre del seu ecosistema d’innovació, tan ben travat entre l’empresa, l’acadèmia, els centres de recerca i tecnològics i el sector públic. I és que Suïssa fa 13 anys que és el país més innovador del món. I si algun aprenentatge cal aplicar a casa nostra és justament aquesta simbiosi entre tots els actors del sistema que afavoreixen la innovació i la competitivitat de les empreses.
D’aquell viatge en vam extreure, amb més ímpetu del que ja pensàvem, que ens cal una col·laboració público-privada real “a la suïssa”, i això vol dir aproximació i escolta activa. No dic escolta com ho acostumem a fer a Catalunya, dient que parem l’orella però que a l’hora de la veritat fem i desfem com ens convé. Dic escolta activa en el seu màxim sentit, cosa que implica una col·laboració empàtica de tots els agents implicats en l’ecosistema de transferència i innovació. Així doncs, una estructura connectada entre les institucions acadèmiques i científiques, els centres de recerca i tecnològics, el sector empresarial i emprenedor i els gestors de la societat o sector públic.
Innovació com a eix estratègic
No és impossible el que vam veure a Suïssa, en absolut. Crear aquest ecosistema a Catalunya demana establir sinergies eficients entre tots els agents abans mencionats i fer que cadascun hi posi la seva part de responsabilitat. Parlem-ne en detall: les empreses han de ser transparents sobre les seves necessitats i col·laborar de forma activa amb els centres de recerca i tecnològics, fent de la innovació un eix estratègic empresarial. L'acadèmia ha d’escoltar la demanda del món empresarial i adaptar els seus programes formatius en conseqüència. Això pot incloure programes d'intercanvi bidireccional i l'exploració de nous àmbits de col·laboració; posant el focus sempre en accions que sumin cap a la transferència de coneixement que la societat necessita a curt i a mitjà termini.
Els centres de recerca i tecnològics és vital que sumin i que no competeixin entre ells, i alhora que se centrin a aportar el millor coneixement possible, fent dels seus avenços eines estratègiques per al progrés qualitatiu de la societat. Això demana, entre d’altres, incloure la transferència de coneixement dins dels indicadors de rendiment. I, per acabar, és necessari que els gestors públics impulsin aquesta transferència mitjançant recursos adequats i una visió clara i consensuada en el rumb a seguir. Cal assegurar la coherència en la definició dels projectes a subvencionar i la integració d’uns pressupostos adequats per a tot aquest entramat.
També cal ser coherents amb la valoració econòmica de l’aportació de cada una de les parts. Des de la generació del coneixement fins a arribar a ser útil per a la societat hi intervenen tots i cadascun dels actors i, sens dubte, cal fer un repartiment equilibrat i just dels beneficis tant econòmics com de propietat intel·lectual. Moltes vegades aquesta falta d'equilibri malmet la possibilitat de creació de start-ups d'èxit.
A més, seguint l’exemple de Suïssa, ens caldria crear un relat consensuat per totes les parts, primer perquè allò que no s’explica no existeix, i segon perquè si tots expliquem el mateix relat potenciem els nostres actius i creem noves oportunitats en tot l’ecosistema.
En resum, no hi ha innovació sense invertir en recerca. I si no hi ha innovació, no és possible el retorn de la inversió en recerca en benefici de les persones i la societat. La col·laboració público-privada és essencial per a la transició efectiva de la recerca al mercat i per al desenvolupament d'un país industrial d'alt valor afegit. Només mitjançant una aproximació activa i una escolta constant entre les parts implicades podrem aconseguir aquest objectiu i situar Catalunya com un país pròsper.
