El dinamisme de l’economia catalana depèn, sens dubte, del seu teixit de petites i mitjanes empreses. Però cal recordar que, com a totes les economies, aquest teixit necessita també empreses grans que l’enforteixin i que impulsin el dinamisme. Sense oblidar que l’efecte de les empreses grans serà tant més important com més comptin a Catalunya amb unitats corporatives nuclears: les que generen els millors sous i que, típicament, no treballen només per al mercat català. Al seu torn, si una gran empresa té la base principal a Catalunya –prefereixo no focalitzar en el concepte legal de seu– és probable que tingui a Catalunya un bon gruix d’aquestes unitats corporatives.
Entre les empreses grans amb base principal a Catalunya n’hi ha que cotitzen a borsa i n’hi ha que no. Crec que per molt bones raons –en particular la de trobar un bon equilibri entre la necessitat de dimensió i la minimització del risc financer dels inversors– la tendència de fons és que les empreses grans acabin cotitzant, encara que res és automàtic. Entre les que cotitzen hi ha un subgrup molt notori: les empreses que han entrat a l'Íbex-35, les grans entre les grans. En aquest article m’adreço a aquest subgrup.
A judici meu considero que a l'Íbex-35 hi tenim set empreses de qui es pot dir que tenen la base principal a Catalunya: CaixaBank, Cellnex, Colonial, Fluidra, Grifols, Puig i Banc Sabadell. No hi incloc Naturgy, per més que sigui hereva directa de Catalana de Gas. De les set, tres (Fluidra, Grifols i Puig) tenen la seu legal a Catalunya. És interessant observar que de les escasses quatre empreses de l'Íbex-35 que produeixen béns de consum, dues són catalanes (Fluidra i Puig). Les altres dues serien Inditex i Rovi.
La composició de l'Íbex-35 va variant d'acord amb criteris ben establerts. Almirall, per exemple, hi ha entrat i n’ha sortit. Fa molt poc hi va entrar Puig per la porta gran. Puig no és només una empresa gran sinó també una gran empresa que ha sabut posicionar-se molt bé en un mercat –el del luxe– on la identitat europea és un avantatge comparatiu al món. Ens ho revela, per exemple, el fet que la segona empresa europea amb més capitalització a la borsa sigui Louis Vuitton, l’empresa model per a Puig (la primera és Novo Nordisk, del sector farmacèutic).
Com evolucionarà la presència de Catalunya a l'Íbex-35? A curt termini dependrà de com es resolguin les perspectives d’opa a dues empreses: Banc Sabadell i Grifols. Vegem-ho:
Banc Sabadell. Per la lògica de mercat o per la lògica de la regulació cal esperar que l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell no culmini. És cert que en una economia de mercat només en situacions especials i ben normativitzades les autoritats haurien de considerar la possibilitat de contradir possibles dinàmiques del mercat. Però el sector financer és especial, i per això està plenament previst i normalitzat que l’autorització dels reguladors sigui una part integral del desplegament d’una opa, cosa que cal suposar que les autoritats –espanyoles, catalanes o valencianes– tindran molt present. Es tracta de dues institucions financeres solvents i potents i no està clar quin benefici en trauria l’economia espanyola globalment considerada de la fusió. En canvi, l’efecte sobre la competència, i per tant en el servei als ciutadans i les empreses, només pot ser negatiu. El bé comú importa. Si no hi ha benefici social, per què la llum hauria de ser verda?
Grifols. Aquí és el soci principal i fundador, la família Grífols, desplaçada de la gestió, la que sembla que podria promoure l'opa i l’exclusió del mercat de valors. Confesso no entendre completament la justificació d’una mesura que, donada la història recent, em sembla que serà problemàtica. En tot cas, si he de trobar-ne una hauria de ser en el marc d’una operació de sortida del capital familiar. Si és així, temo que, perdut l’ancoratge que proveïa la família i donada la importància del mercat nord-americà per a l’empresa, la presència de serveis centrals a Espanya tendirà a baixar. No seria la primera vegada: Danone i la Hispano-Suiza van néixer a Barcelona, però van esdevenir franceses. Li pot passar a Espanya també amb Ferrovial.
