Camins paral·lels

La setmana passada ja anticipàvem el que finalment ha succeït. Ja tenim el decret llei que allarga els ERTO fins al 31 de gener. Publicat al BOE just el dia abans que acabés el termini, amb el temps just de llegir la lletra petita, interpretar el text, prendre decisions i comunicar-les als treballadors. Tot a l’últim minut. Hem tingut tres llargs mesos per fer les coses com caldria, però finalment ho fem tot a l’últim minut. Sovint lleis i realitat transiten per camins paral·lels. I això em fa pensar en un parell de casos en els quals aquests camins sembla que només es trobaran a l’infinit.

El primer cas és el d’Uber. Un servei posat a disposició dels consumidors, que el van acollir amb molt d’èxit, i que va créixer a les principals ciutats amb molta rapidesa. Una aplicació guanyadora, uns drivers que sovint ho eren a temps parcial i complementaven els seus ingressos dedicant un temps a aquesta activitat i un consumidor satisfet pel servei i el preu. Un servei que va ser denunciat, que va tenir una vaga de taxistes en contra i que finalment ha desaparegut dels nostres carrers per una llei.

L’altre cas és el de Glovo. El mateix èxit amb una aplicació i oferta excel·lents, i uns riders interessats en dedicar-hi unes hores al dia a canvi d’un sou i unes cobertures socials més o menys justos. Un servei també denunciat i que la setmana passada el Tribunal Suprem pot haver sentenciat a mort al declarar que els riders no són autònoms i que l’empresa els haurà d’integrar dins la seva estructura, en contra de l’opinió del Tribunal de Justícia de la UE.

Quan en altres indrets del món aquestes iniciatives estan funcionant sense traves legals i és evident que un dia, ens agradi o no, el món serà així, no seria millor anticipar-ho i fer lleis perquè tothom hi sortís guanyant? Fins quan posarem portes al camp?