Beneficis i riscos dels plans de pensions privats

Amb el meu ritme de vida mai no he pogut estalviar. Ja tinc més de 40 anys i em pregunto si té sentit fer-me un pla de pensions privat que m’ofereix l’empresa. Com ho veus?

Maria, Cornellà

Quan es tracta del futur i, per tant, de l'incert, et recomano la diversificació. A part del pla de pensions públic que l’estat ha de garantir per poder-se seguir definint com a estat del benestar; pla de pensions privat sí, però no com a element únic de previsió de futur. Si no et suposa un gran esforç, opta per invertir una part en pla de pensions privat i una petita part en guardar-la en un compte corrent. Els plans de pensions no deixen de ser fons d’inversió i, sovint, l'obtenció de rendibilitats positives va associada a riscos. Pot passar-te que a l'hora de retirar els diners del pla de pensions, aquesta quantitat no tingui gaire a veure amb el que tenies calculat.

Paral·lelament, et proposo altres opcions per obrir el ventall d’inversions de futur. Una alternativa que ja ha arribat al nostre país és la inversió en cohabitatges sènior. Es tracta del pagament de quotes en el present per disposar en el futur d’un habitatge amb tots els serveis que necessitem quan envellim. Potser creus que això s’aparta de la pregunta, però per a mi està totalment connectat; pensar en un pla de pensions vol dir pensar a seguir estant bé quan no tinguem un sou, i aquest objectiu té múltiples opcions per ser cobert.

Una altra acció important: crea hàbits per invertir una mica més en el territori. Comprar als negocis del barri o buscar els productes fets al país són altres accions per garantir un pla de futur. El PIB puja quan es produeix i es compra en el país. Els efectes negatius d’un mercat inestable es poden pal·liar (tot i que no resoldre) amb la dinamització de l’economia local. Cuidar el nostre futur també implica cuidar el nostre entorn.

En definitiva, no cal que escullis una sola opció, combina diferents accions per crear el teu pla estratègic de jubilació... i no t’oblidis del bé comú: la humanitat ha sobreviscut gràcies a la comunitat, no a l’individu.