Assetjament sexual a l'entorn laboral: el que podem aprendre dels escandinaus
Segons la Macroenquesta de Violència contra la Dona de l’any 2019, el 40,4% de les dones de més de quinze anys pateixen assetjament sexual en algun moment de la vida. El 17% d’aquests episodis es produeixen en l’entorn laboral i els perpetren un superior (6,5%), un altre treballador (12,5%), una superior (0,3%) o una altra treballadora (0,9%). D’aquesta manera, el petó de Rubiales i els abusos de professors universitaris serien exemples del primer cas.
Els comportaments d’assetjament sexual prenen diverses formes. Adreçar mirades lascives o fer gestos obscens és assetjament sexual. Les dades del 2019 indiquen que el 30% de les dones han patit aquestes conductes, tot i que segons dades del CIS de l’any 2023 el 26% dels homes i el 18% de les dones no les definirien com a tal. Són assetjament sexual les bromes obscenes o els comentaris grollers sobre el físic. Aquí la incidència és d’un 16% i, de nou, el 21,2% dels homes i l'11,2% de les dones no ho veuen així. Més consens hi ha (gairebé del 100%) a qualificar d'assetjament sexual els apropaments físics ofensius, que han patit el 17,5% de les dones, o les demandes de favors sexuals a canvi de millores laborals, amb una incidència del 2,1%.
Aquestes xifres mostren que l’assetjament sexual en l’entorn laboral té una incidència significativa (entorn el 7%), afectaria unes 228.867 dones a Catalunya i el perpetren majoritàriament homes. A més a més, un parell d’estudis recents del Quarterly Journal of Economics demostren que els costos econòmics són significatius.
Un estudi fa servir dades de Suècia i documenta que el 13% de les dones han patit assetjament sexual en l’àmbit laboral (a Suècia aquestes conductes són més freqüents o hi ha més sensibilització). En les feines en què més del 80% dels treballadors són homes, aquesta taxa s’enfila fins al 25%, mentre que està per sota del 10% quan menys del 20% ho són. L’estudi també revela que el 4% dels homes són víctimes d’assetjament sexual i que, igual que en l’assetjament cap a les dones, la taxa augmenta en entorns en què hi ha més treballadors del sexe oposat, com les llars d’infants (20%) o en el sector de la infermeria (17%). Segons l’estudi, les treballadores víctimes tenen una probabilitat un 25% més alta de canviar de feina i buscar-ne de nova en entorns amb més dones, que consideren més segurs, però en què els salaris són també més baixos. La probabilitat de canviar de feina també augmenta entre els homes víctimes, fins al 15%. Per tant, l’assetjament sexual contribueix a la segregació ocupacional, una causa important de la persistència de la bretxa de gènere en el mercat de treball actual.
Un estudi sobre Finlàndia enllaça informació sobre denúncies a la policia per agressions sexuals en l’entorn laboral amb dades administratives sobre el mercat de treball. Segons les dades, el 4% dels homes i les dones pateixen agressions sexuals, i el 84% dels agressors són homes. L’estudi revela importants costos associats a les agressions sexuals. Així, cinc anys després de l’episodi, la probabilitat que l’agressor tingui feina es redueix en 12,3 punts percentuals si la víctima és un home i en 7,1 punts si és una dona. Per a les víctimes, la probabilitat de tenir feina disminueix en 7,5 punts entre els homes i en 9,1 entre les dones. Per tant, quan la víctima és una dona, els costos són més grans per elles i les represàlies menors per a ells, probablement perquè els agressors acostumen a tenir més poder que les víctimes en aquests casos. L’estudi conclou que, després d’un episodi de violència sexual, el percentatge de dones a l’empresa disminueix. Passa especialment en les empreses dirigides per homes, ja que en les dirigides per dones les represàlies són més contundents.
Davant d’aquesta evidència és necessari eliminar la violència de gènere en l’entorn laboral. Per això una primera recomanació és seguir l’exemple escandinau i desenvolupar eines per poder-la quantificar. Segona, cal sensibilitzar la població sobre totes les formes que poden prendre els comportaments d’assetjament sexual. Tercera, és important simplificar els processos de denúncia, protegir les víctimes i ser contundents amb els agressors. I, per últim, estudis d'altres països suggereixen que el lideratge femení pot contribuir a aplanar el camí cap a l'erradicació de les violències de gènere en l’entorn laboral.
