Els vuit errors de Yahoo! que n’han provocat el desballestament

Yahoo! va ser una de les primeres empreses digitals que van sortir a borsa. Nascuda el 1995, un any després va debutar als parquets i es va convertir en el rei mides de l’era puntcom. Va nedar en diners fins ben entrada la primera dècada del nou segle amb un negoci basat en la publicitat en bàners estàtics. Però ara, 22 anys després del seu naixement, afronta no sense certa humiliació una venda per peces del seu negoci.

El comprador serà l’empresa de telecomunicacions Verizon, que s’atreveix fins i tot a exigir-li una rebaixa de 350 milions en els 4.800 milions de dòlars que inicialment va posar sobre la taula per quedar-se amb Yahoo! després de saber-se que quatre hackers russos van rebentar els comptes de més de 500 milions d’usuaris.

Com ha pogut caure tan baix una empresa que a mitjans dels noranta era la quinta essència de l’economia digital? Per entendre-ho cal desglossar el reguitzell de males decisions empresarials que trufen la història de Yahoo! Aquestes són algunes de les més sonades.

1.Yahoo! va néixer el 1995 com el primer directori de pàgines web mínimament organitzat. Els seus usuaris hi acudien per trobar les webs més cèlebres i Yahoo! guanyava diners amb la publicitat dels bàners que mostrava. El 1996 va sortir a borsa en plena efervescència del primer internet: cada vegada hi havia més pàgines web per indexar i, per tant, més publicitat en bàners per cobrar.

En aquells anys, dos joves van trucar a la porta de Jerry Yang, cofundador i conseller delegat de la companyia, per demanar-li finançament. Portaven un projecte que pretenia automatitzar el que llavors a Yahoo! feien persones -cercar directoris-, a més de canviar el model publicitari per passar dels bàners a un de relacionat amb les recerques de l’usuari. Yang els va ignorar i els joves se’n van anar a fundar Google.

2.En els anys posteriors, en lloc d’invertir en innovació els diners que entraven a cabassos, Yahoo! va preferir seguir explotant el model publicitari dels bàners en un esquema que Paul Graham, antic empleat de la companyia, va descriure, el 2010 al seu blog, com “un esquema Ponzi a gran escala”, una manera de referir-se a una estafa piramidal.

Segons Graham, la publicitat era el preu que les empreses havien de pagar per ser conegudes en l’incipient món digital, i el gran beneficiari n’era Yahoo! Però el sistema va durar fins a l’esclat de la bombolla puntcom, el 2000. Quan Yahoo! es va refer del cop, Google ja havia agafat el control de les cerques de pàgines web: era la mateixa empresa en la qual Yang no havia volgut invertir.

3.El següent conseller delegat, Terry Semel, va tenir l’oportunitat el 2002 de comprar Google per 5.000 milions de dòlars, però la va deixar escapar tot i que Yahoo! ja derivava la major part de les cerques dels seus usuaris a Google, amb la qual cosa depenia totalment del cercador, que començava a robar-li part del pastis publicitari.

4.Terry Semel també va poder haver comprat Facebook el 2006, però es va mostrar avar amb el preu, i Zuckerberg va declinar l’oferta.

5. En canvi, el 2005 Semel sí que va comprar Flickr, que tenia un gran potencial en aquell temps, però no va fer absolutament res amb el portal de fotografies, que ha acabat en l’oblit.

6.El 2008, amb seriosos problemes econòmics, Yahoo! va rebre una oferta de Microsoft per 44.000 milions d’euros, que anava destinada a minvar la potència de Google. Jerry Yang, que tornava a ser conseller delegat després de la sortida de Semel -considerat el pitjor executiu de la història de Silicon Valley-, la va rebutjar. Immediatament després va arribar l’esclat de la bombolla immobiliària i el negoci publicitari de Yahoo! va caure encara més.

7.El 2009, la següent consellera delegada, Carol Bartz, va arribar a un acord amb Microsoft per utilitzar el cercador Bing a canvi de repartir-se el negoci publicitari. Era exactament el que Microsoft li havia ofert a Yang un any abans pagant 44.000 milons; amb aquest acord ho aconseguia gratis. Bartz va ser acomiadada.

8.El 2013 l’última consellera delegada de Yahoo!, Marissa Mayer, va comprar la plataforma de blogs Tumblr per 1.000 milions de dòlars. Aquesta va ser només una de les moltes start-ups que Mayer va comprar durant la seva gestió. D’aquesta manera va dilapidar bona part del capital que li quedava a l’empresa.

Ara Mayer se’n va després de vendre a Verizon el negoci digital de la companyia per gairebé nou vegades menys del que en el seu dia va oferir Microsoft; s’endurà una indemnització 22 milions de dòlars. El que quedi de Yahoo! canviarà de nom per dir-se Altaba i, sota aquesta nova denominació, els accionistes gestionaran les dues úniques decisions bones que es van prendre en aquests 22 anys: permetre que la filial del Japó funcionés de manera autònoma i invertir -per consell de aquesta filial- a Alibaba quan el gegant del comerç electrònic iniciava el seu camí.

D’aquesta manera, Yahoo!, que un dia es va asseure al tron de l’Olimp tecnològic, quedarà desballestada i reduïda a una cartera d’inversions, a les quals se suma un fons de 3.000 patents que la futura Altaba pretén explotar en forma de llicències d’ús. Això serà així sempre que Verizon no es faci enrere en la seva oferta de compra, que de moment no té data fixa i ja porta un retard de gairebé un any des que es va oficialitzar. Tot pot passar, en la desgraciada història de Yahoo!