Londres, camp de batalla dels dos models de vehicles sense conductor

LondresDos models d'intel·ligència artificial. Dues visions de la conducció autònoma. Els gegants de l'automoció i la tecnologia competeixen ferotgement i, alhora, coincideixen en un mateix escenari: Londres. La capital britànica, ja immersa en proves pilot, es prepara per veure com els vehicles sense conductor comencen a obrir-se pas pels seus carrers. El debat és inevitable: quin futur espera als taxistes de carn i ossos?

Imagineu-vos que és divendres a la nit a Charing Cross Road, al cor del West End. El públic surt dels teatres, la pluja llisca sobre l'asfalt i un ciclista decideix travessar fora del pas senyalitzat. Un autobús de dos pisos frena en sec per evitar l'impacte. Enmig d'aquesta escena perfectament recognoscible en qualsevol inici de cap de setmana londinenc, un vehicle blanc de la flota d'Uber avança amb delicadesa. No hi ha mans al volant. El cotxe detecta el dubte del ciclista, s'atura amb precisió i l'incident queda en un simple ensurt.

La gran novetat és que aquest vehicle no depèn d'un mapa fix. El sistema aprèn de les circumstàncies amb què es troba i processa la informació en temps real. Aquesta capacitat és fruit d’una inversió multimilionària. Wayve, una start-up britànica fundada el 2017 a Cambridge, ha anunciat aquesta setmana una ronda de finançament de 1.020 milions d’euros que eleva la seva valoració fins als 7.305 milions. Un capital essencial –aportat, entre d'altres, per Nissan, Mercedes-Benz o Nvidia– per sostenir la potència de càlcul necessària per analitzar dades en mil·lisegons. Sense aquest desenvolupament, Londres hauria de dependre exclusivament de tecnologia importada dels Estats Units o de la Xina.

Uber i Wayve han iniciat a la capital britànica una nova fase d'assajos amb vehicles autònoms, en el marc de la col·laboració entre la plataforma de mobilitat i la companyia britànica. Les proves es duen a terme en carrers reals i utilitzen tecnologia capaç de gestionar la conducció de manera autònoma dins d'unes condicions determinades. Tot i això, de moment els vehicles circulen amb un operador de seguretat a bord, d'acord amb les exigències reguladores vigents.

Maneres alternatives d'entendre el món

Aquestes iniciatives formen part de l'estratègia del Regne Unit per avançar cap a la implantació comercial dels anomenats robotaxis. En aquest context, Londres ha designat 20 dels 33 barris (boroughs) com a principal camp de proves dels vehicles d’Uber i Wayve. Són zones que combinen el trànsit dens del centre, amb carrers estrets i complexos, i àrees residencials. Els districtes inclosos en aquesta fase són: City of London, City of Westminster, Camden, Islington, Hackney, Haringey, Waltham Forest, Tower Hamlets, Newham, Redbridge, Barking i Dagenham, Southwark, Lambeth, Lewisham, Greenwich, Hammersmith i Fulham, Kensington i Chelsea, Wandsworth, Brent i Ealing.

Tot i que els vehicles de Waymo (Google) també arribaran a Londres el setembre del 2026, la seva tecnologia representa gairebé l'antítesi de la de Wayve. I és aquí on es lliura la batalla real: en els diferents enfocaments.

Waymo ha construït el seu sistema sobre mapes d’alta definició, que exigeixen escanejar prèviament cada carrer amb un nivell de detall mil·limètric. Aquest mètode garanteix una gran precisió, però implica dependència d’un entorn cartografiat prèviament. Davant canvis sobtats –obres, desviaments o alteracions imprevistes–, el vehicle pot perdre referències i reduir la seva capacitat operativa. Wayve, en canvi, aposta per la denominada IA integrada (embodied AI), que prescindeix dels mapes HD i aprèn a conduir per observació, com un humà. Aquesta aproximació permet circular en escenaris nous sense entrenament específic previ, la denominada conducció zero-shot.

Les diferències també es reflecteixen en el cost i la complexitat de la maquinària necessària per fer possibles aquests vehicles. Els models de Waymo integren sensors avançats com el LiDAR d'última generació, una tecnologia làser capaç de generar representacions tridimensionals de l'entorn, però amb un sobrecost que pot rondar els 100.000 dòlars per cotxe. Wayve, per contra, defensa un enfocament minimalista basat principalment en càmeres i sensors més assequibles. Aquesta simplificació facilita la integració del sistema en els cotxes de sèrie de fabricants com Nissan o Mercedes, un factor clau per a l'escalabilitat comercial. En resum, ven la llicència del seu sistema als gegants del motor.

Un altre element distintiu és la interpretació de les decisions. Waymo opera majoritàriament sota regles programades i models deterministes. Wayve ha desenvolupat LINGO-1, un model d’IA capaç de verbalitzar el raonament del vehicle. Així, el cotxe pot justificar accions amb frases com "Estic frenant perquè el vianant sembla indecís", per exemple. Un avenç que podria millorar la confiança dels usuaris, facilitar la diagnosi d'incidents i contribuir als processos de validació reguladora.

També en català?

Més enllà de la seguretat, emergeix una altra qüestió: la llengua. El model LINGO-1 ja permet interactuar amb el vehicle. Tot i que l'entrenament inicial es fa en anglès, aquests sistemes es basen en arquitectures multilingües. Tècnicament no hi ha impediments perquè, en un futur pròxim, el viatger pugui comunicar-se amb el cotxe en la seva mateixa llengua, també en català. La incorporació d'aquesta funció a la flota que circuli per Londres dependrà, en gran mesura, de la decisió d'Uber d’activar els paquets lingüístics en un mercat tan globalitzat com és el de la capital del Regne Unit.

D'altra banda, l'impacte en el mercat laboral és una altra de les grans incògnites de la conducció autònoma. Prop d'un milió de persones al Regne Unit –el 3% de la força laboral– es guanyen la vida conduint. Uber es troba en una paradoxa: la plataforma que va generar milers de llocs de treball finança ara la tecnologia que podria reduir-los.

Mentrestant, en ciutats com San Francisco o Pequín, els robotaxis ja formen part del paisatge urbà. Quan es completin les últimes proves després de l’estiu, Londres es prepara per entrar en el seu any zero el 2027. ¿El viatge cap a una ciutat sense conductors té marxa enrere?