El rastrejador que avisa la SGAE quan sona una cançó

Els algoritmes també participen (i cada cop més) en el camí des que una cançó sona a la ràdio fins que l’artista rep el que li pertoca pels drets d’autor. De fet, rere els pagaments d’un centenar de societats de gestió de drets de tot el món -entre elles l’espanyola SGAE- hi ha el programari d’una empresa catalana. BMAT va néixer el 2005 després que alguns dels projectes del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF abandonessin el món acadèmic. Els seus fundadors (Àlex Loscos, Pedro Cano i Salvador Gurrera) havien desenvolupat diverses tecnologies amb sortida comercial i van optar per la via de l’ spin-off. El pas següent va ser el prova-error fins que un dels productes va començar a despuntar per sobre de la resta: el sistema d’identificació musical Vericast. El 2010 l’empresa passava de ser un proveïdor de tecnologia a oferir directament serveis a la indústria.

“Qualsevol cançó o peça d’àudio té el que s’anomena una empremta”, explica Jaume Vintró, director d’operacions de BMAT. Es tracta d’identificadors únics que permeten traçar un patró sobre una música en concret perquè després es pugui reconèixer a partir d’una base de dades. Aquest és precisament el nucli del negoci de BMAT, que és capaç de rastrejar durant les 24 hores del dia 7.000 canals de ràdio i televisió, mig centenar de discoteques i canals digitals com YouTube i Spotify per saber exactament quins artistes hi han sonat.

Per què interessa això a les societats de gestió de drets d’autor? Fins no fa gaire el mètode per decidir quins royalties pertocaven a cada artista per l’ús de les seves cançons era força més rudimentari. “Bàsicament era tenir persones escoltant la ràdio o mirant la televisió per apuntar què hi sonava”, assegura Vintró. Amb la tecnologia, defensa, el procés millora en rapidesa i eficiència, perquè es pot saber de manera més acurada què pertoca a cada autor. Cal tenir en compte que les ràdios o les televisions acostumen a pagar un cànon tipus tarifa plana i després és la societat de gestió qui reparteix la recaptació.

Ara BMAT rastreja la música de tot el món per a un centenar de societats de 60 països, té una plantilla de 125 treballadors en 16 oficines i aspira a acostar-se als 10 milions d’euros de facturació aquest 2019. Per continuar creixent en un mercat amb sostre -Vintró explica que hi ha prop de 300 societats de gestió- també s’ha obert a altres tipus de clients com les mateixes cadenes de televisió i les discogràfiques. “Així poden tenir una millor auditoria de la música que fan servir o utilitzar la tecnologia per saber com funciona una cançó”, apunta el directiu. A més, volen continuar colant-se a les discoteques, on només han de pactar connectar-se al sistema de so per poder dir amb exactitud quantes vegades al mes ha sonat el Malamente de Rosalía.