La revifada de les finances de la família (presidencial) Trump

La primavera passada, quan el retorn de Donald J. Trump a la Casa Blanca planava en l’ambient, les seves finances, poc conegudes, s’enfrontaven a greus amenaces. El seu edifici d’oficines al Lower Manhattan generava pocs diners per cobrir la hipoteca. Molts dels seus camps de golf no tenien prou jugadors per cobrir els costos. El flux de milions de dòlars anuals de la seva etapa de celebritat televisiva pràcticament s’havia esgotat. I una onada sobtada de sentències judicials amenaçava amb buidar els seus comptes.

Però amb la seva nominació pel Partit Republicà, tot va començar a canviar. Trump, juntament amb els seus dos fills grans, Eric i Donald Jr., va reorientar el negoci familiar, amb associacions, especialment en criptomonedes, amb inversors que apostaven per la seva victòria. I un cop guanyada la presidència, aquest plantejament es va intensificar. L’empresa familiar va anunciar molts acords que beneficiarien financerament Trump. Ara és soci d’empreses de criptomonedes i, com a president, el principal regulador polític d’aquests actius. I, a més, defensa no regular-los.

Els detractors de Trump consideren aquestes accions un enriquiment de proporcions històriques. Però una anàlisi de The New York Times de documents interns de l’Organització Trump presentats en una de les accions legals contra ell suggereix una necessitat, més que no pas un simple desig, de diners fàcils per mantenir intacte el seu imperi.

El 2023, Trump es va vantar de tenir entre 300 i 400 milions de dòlars en efectiu quan va declarar com a part d’una demanda presentada pel fiscal general de Nova York que acusava la família de defraudar els prestadors. Els registres presentats en el cas de frau suggereixen que els diners de Trump no eren els d’un imperi estable i fort. El seu saldo fluctuava, fins a un mínim de 52 milions el 2018, xifra petita per a la mida de la seva empresa. L’alça posterior va venir en gran part per la venda de propietats, entre altres mesures.

A més, la versió del negoci que ell projecta –una immobiliària que executa operacions grans i complexes– no ha existit durant gairebé una dècada. La seva riquesa ara es basa en la monetització del nom de la família i, intencionadament o no, de la presidència. Busca xecs multimilionaris de promotors immobiliaris reals, de criptomonedes i empreses de xarxes socials dirigides per altres. També és un negoci que ven quincalla de la marca Trump, de rellotges a mòbils daurats, per als fans del president. Molts dels acords obren múltiples canals perquè qualsevol persona pugui canalitzar diners cap a un president en exercici, sovint de maneres que no es poden rastrejar.

Conflicte d'interessos

La secretària de Premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha dit que Trump compleix totes les lleis sobre conflictes d’interessos i actua en funció dels interessos del públic americà. Avaluar perfectament els negocis privats de Trump és gairebé impossible. Però pocs mesos després del seu testimoni al judici per frau civil a Nova York, tot el seu efectiu i les seves inversions líquides semblaven en risc. Els seus negocis sovint havien requerit injeccions de diners abans que un jutge dictés una sentència de 355 milions de dòlars. Trump es va enfrontar a una segona sentència de 88,3 milions en les demandes per abús sexual i difamació presentades per l’escriptora E. Jean Carroll.

Encara no ha hagut de pagar-les. Ara sumen més de 600 milions amb interessos. Però sí que va haver de pagar 175 milions en el cas de frau i bons per 97 milions en els casos de Carroll per presentar apel·lacions. També es va enfrontar a una possible pèrdua de 100 milions en una auditoria fiscal de llarga durada, però ara sembla poc probable que aquells a qui ha nomenat a Hisenda l’aprovin. Un altre avantatge de tornar al Despatx Oval.

Sens dubte, Trump no s’enfrontava a una calamitat. Podria haver venut més propietats, a costa de la riquesa futura de la família, per cobrir qualsevol dèficit. Els Trump van trobar un camí diferent. “El seu plantejament sembla ser que se sortirà amb la seva en tot el que pugui, i que desafiarà la gent a intentar trobar maneres legals o polítiques d’aturar-lo”, segons Noah Bookbinder, president del grup de vigilància Citizens for Responsibility and Ethics a Washington, un grup sense ànim de lucre d’inclinació liberal.

Quan va acabar la construcció de la Trump Tower fa quatre dècades, el seu atri de cinc plantes estava ple de botigues de luxe. Aquests espais, i els lloguers d’oficines, van proporcionar a Trump una de les seves fonts de beneficis més fiables durant dècades. Les famoses escales mecàniques brillants que condueixen a les plantes superiors de les botigues ara estan acordonades, ja que les botigues que hi havia han desaparegut. Dos espais més petits a la planta baixa i al soterrani ofereixen marxandatge de la marca Trump. Només queda una botiga important, Gucci, a l’únic espai amb visibilitat des de la vorera.

Al número 40 de Wall Street, la torre d’oficines de Trump al Lower Manhattan, el 25% de l’edifici està buit des de l’any passat. Al març, Fitch Ratings va informar que, després de cobrir les despeses bàsiques, l’edifici generava 2 milions anuals menys dels que Trump necessitava per pagar la hipoteca, i d’aquí a uns anys s’enfrontarà a un augment multimilionari del lloguer que paga pel terreny sota l’edifici.

Les vacants també han perseguit l’obra més recent de Trump, una torre de 92 pisos a Chicago. Aquests pisos continuen buits 16 anys després d’acabar l’edifici. Les coses no van anar gaire millor amb la remodelació de l’antiga oficina de correus de Washington, que va obrir com a hotel el 2016. Mai va registrar un any rendible, tot i ser una destinació per als acòlits de Trump durant la seva primera administració. Va vendre les seves participacions el 2022 per 375 milions. Els documents presentats en el cas de frau mostren que la venda no va cobrir els costos del projecte.

El comprador de l’hotel no va poder cobrir les despeses de tancament i va demanar prestats 28 milions de dòlars als Trump abans d’impagar el préstec. Sense aquest reemborsament, Trump es quedaria amb 79 milions de la venda després de pagar impostos, segons un full de càlcul creat pel seu comptable i presentat en la demanda per frau. Un altre registre de l’empresa presentat en el cas mostra que havia invertit uns 100 milions en el projecte. Ja fa gairebé una dècada que els Trump van completar l’hotel. Els anys transcorreguts han estat marcats per la contracció. A més de l’hotel a Washington, en els darrers anys Trump ha venut la gestió d’un camp de golf al Bronx, una mansió a Los Angeles, terrenys en una illa del Carib, pisos de luxe en edificis que va construir i els terrenys urbanitzables al voltant del seu camp de golf a prop de Los Angeles. Cada venda aportava molts diners, però també una reducció de les oportunitats de guanys futurs.

Trump rarament s’escapa a cap lloc els caps de setmana i les vacances que no siguin els seus propis camps de golf. Ha dit que aquests 14 camps no representen un “negoci important” per a ell, sinó inversions pel seu amor pel joc. Va gastar centenars de milions de dòlars remodelant-los al seu gust. I no sempre han donat fruit. Un expert en taxació de camps de golf de l’oficina del fiscal general de Nova York va examinar els registres financers de tots els camps de Trump, excepte un, del 2011 al 2021, i va descobrir que almenys la meitat van reportar un flux d’efectiu negatiu diversos anys.

Un correu electrònic mostrava Allen Weisselberg, el cap de finances de l’empresa des de fa molt de temps, notificant als dos fills grans de Trump que l’Organització Trump només va produir 2,2 milions el 2017, abans d’impostos o desemborsaments a la família. Un dels principals culpables van ser els camps de golf, on els Trump havien gastat gairebé 13 milions més del previst en manteniment i millores, mentre que van generar 15 milions menys del que s’esperava en beneficis operatius. Trump també ha descrit els seus camps com a projectes de desenvolupament immobiliari en espera. Però no ha funcionat. Els seus esforços per afegir cases als seus dos camps a Escòcia, per exemple, van quedar aturats. Trump també ha descrit els seus camps com a projectes de desenvolupament immobiliari en espera. Però no ha funcionat. Els seus esforços per afegir cases als seus dos camps a Escòcia, per exemple, van quedar aturats.

El 2021, el Deutsche Bank, que tenia la hipoteca de Trump, va contractar l’empresa Newmark per avaluar Doral, el complex turístic amb més ingressos de Trump, amb quatre camps de golf i 643 habitacions d’hotel. L’anàlisi va concloure que havia gastat 379 milions comprant i renovant el complex, i que només valia 297 milions. També deia que molts clients potencials no hi anaven per culpa seva. Els seus comentaris públics controvertits havien reduït les reserves i els preus de les habitacions sis anys consecutius.

La taxació de Doral marca potser el gir més brusc en les finances de la família. El valor de la marca Trump en projectes immobiliaris i béns de consum massiu fabricats per altres, tant als EUA com a l’estranger, va ser fonamental per mantenir els seus negocis els anys àlgids del programa The Apprentice. Els beneficis de la televisió i les llicències van ascendir a 259 milions entre el 2011 i el 2017. Però fins i tot amb aquesta allau de diners en efectiu, Trump va reportar un flux de caixa negatiu global de 46,8 milions.

Donald Trump Jr. va testificar amb entusiasme durant el judici per frau sobre aquests acords de llicència. En comparació amb el desenvolupament immobiliari, no requerien cap inversió i poca mà d’obra. L’afluència de diners procedents de l’entreteniment s’havia reduït a un degoteig quan Trump va entrar a la política, i un cop a la Casa Blanca el 2017, l’empresa va entrar en una ratxa de sequera de nous acords de llicència. En part, això va ser degut al fet que l’Organització Trump mirava d’evitar conflictes d’interessos.

Després que Trump deixés el càrrec el gener del 2021, l’Organització Trump no va anunciar un nou acord important de marca fins a finals del 2022, per a un complex de golf a Oman. L’aixeta dels acords de marca estrangera no es va tornar a obrir del tot fins després que Trump aconseguís la nominació republicana i un segon mandat semblés a l’abast. Així van sorgir acords per a desenvolupaments al Vietnam, a Sèrbia, a l’Índia i a la península Aràbiga.

Tots els nous contractes de llicència, excepte un, provenien de relacions anteriors a la primera presidència de Trump. Kalpesh Mehta, un promotor immobiliari a l’Índia, va signar el seu primer acord de llicència amb els Trump fa 12 anys. Mehta va conèixer Donald Trump Jr. mentre tots dos estudiaven a la Wharton School de la Universitat de Pennsilvània. Durant els actes d’inici de legislatura del gener d’aquest any, Mehta es va reunir amb Eric Trump a Mar-a-Lago i amb el president electe al camp de golf Trump de Virgínia. Setmanes més tard, els Trump i Mehta van signar un nou acord de llicència per a una torre d’oficines comercials a Pune, a l’Índia. Van anunciar un altre acord, el sisè, a l’abril.

Els acords de Trump a la península Aràbiga comparteixen una connexió amb Ziad El Chaar, un executiu de la construcció nascut al Líban que va ser el primer a aconseguir que Trump entrés en un acord de marca el 2013 per a un camp de golf a Dubai a través d’una empresa constructora d’allà, DAMAC. El Chaar ha esdevingut des de llavors director executiu de DarGlobal, una filial de Dar Al Arkan Real Estate, una gran empresa constructora amb seu a l’Aràbia Saudita amb vincles amb el govern saudita. Ha signat cinc acords més amb els Trump des de l’estiu passat.

El suport financer de l’Aràbia Saudita també ha ajudat els camps de golf de Trump. Des del 2022, la lliga de golf LIV, recolzada pels saudites, li ha pagat per organitzar tornejos anuals als seus complexos turístics de Doral, Florida, i Bedminster, Nova Jersey.

Les declaracions d’impostos de Trump durant els seus anys de celebritat televisiva mostraven pagaments en xifres rodones per contractes de llicència, normalment 750.000 dòlars o 1 milió de dòlars. Els formularis de declaració financera que va presentar recentment mostraven pagaments de cinc milions cadascun per l’acord al Vietnam i un amb l’empresa d’El Chaar. Però pel que fa a la possibilitat que qualsevol persona, des de qualsevol lloc, transmeti centenars de milions de dòlars a un president dels EUA, la recent onada d’acords només va ser un escalfament.

Monedes digitals

El desembre passat, pocs mesos després que Trump i els seus dos fills grans fessin els seus primers comentaris públics a favor de les monedes digitals, Eric Trump va ser convidat com a ponent principal a una conferència sobre Bitcoin a Abu Dhabi, i encara va recordar els seus orígens immobiliaris. Però els seus moviments recents cap a les criptomonedes i altres empreses tenen més a veure amb els acords de llicència: poca o cap inversió, risc o responsabilitat operativa. Trump, i en menor mesura els seus fills, generalment serveixen com a mitjà per cridar l’atenció i convertir els partidaris polítics del president en inversors i clients de pagament.

Trump no ha invertit res a Trump Media, la companyia matriu de la xarxa social Truth Social, i no hi té cap càrrec oficial. Però va rebre més de la meitat de les accions, una participació que ha baixat de valor però que encara val 2.000 milions. En el món de les criptomonedes, els Trump tenen moltes col·laboracions. Els seus socis han estat els que han invertit la major part o tot el capital, o han recaptat diners a través de la venda de tokens, i han dirigit els negocis. Les criptomonedes emeses a la família a través de la seva primera incursió en el sector, World Liberty Financial, han valorat recentment almenys 236 milions.

La venda de memecoins dels Trump, quincalla digital de col·lecció que no té cap valor, ha estat particularment lucrativa. Les comissions cobrades per Trump i els seus associats per aquestes vendes han ascendit fins ara a 320 milions, segons Chainalysis, una empresa d’anàlisi de criptomonedes. La viabilitat a llarg termini dels nous negocis continua sense estar clara. Encara no pot vendre la majoria de les seves criptomonedes. I el més probable és que es carregués Trump Media si es desfés de les seves accions, fins i tot quan l’empresa continua perdent diners i té dificultats per generar 1 milió de dòlars d’ingressos per trimestre, la mitjana d’un sol restaurant McDonald’s. Però els nous diners ja han ajudat a resoldre problemes antics. El mes passat, els Trump van liquidar la hipoteca de 115 milions de dòlars que vencia al número 40 de Wall Street. De cara al futur, les noves empreses representen un arsenal massiu amb el potencial de cobrir judicis, pagaments d’hipoteques i forats en els balanços durant els propers anys.

Copyright The New York Times