La nissaga del fundador de Glovo

En aquest arbre genealògic hi apareixen uns quants Pierre. Però abans del que va fundar Glovo, n’hi va haver un que va néixer a Alsàcia i que va arribar a Catalunya al segle XIX per fundar-hi una fàbrica tèxtil. Quatre generacions més tard, Oscar Pierre Miquel -per distingir-lo del seu pare, Oscar Pierre Prats-és el primer dels quatre cosins que han acabat creant la seva pròpia empresa. Aquesta és la història de la, probablement, primera nissaga tecnològica de Catalunya.

“La indústria tèxtil necessitava aigua i al costat del riu Ter va trobar-hi un lloc per instal·lar la fàbrica a Sant Joan de les Abadesses. En aquella època mig poble treballava a Pierre SA”, recorda Pierre Prats. Així va començar el negoci de cabdells de llana de Pablo Pierre Zwilling (de pare francès i mare alemanya), rebesavi del conseller delegat de l’unicorn català. Les oficines eren a Sabadell, on vivia la família, i l’empresa es va arribar a convertir en “líder nacional” d’aquest mercat. Les sigles PPZ encara passarien per les mans de dues generacions de Pierre més. “El meu pare ens va ensenyar que l’exemple era important. Als 10 anys, en comptes d’anar amb els altres nens, a l’estiu agafàvem l’autobús cap a la fàbrica amb els treballadors. Ens va recordar sempre que havies d’esforçar-te”, recorda Pierre Prats.

Pierre SA va tancar els anys 70, quan el tèxtil català ja anava de baixada. Però encara en queda un petit vestigi al fons del Museu del Disseny de Barcelona. Entre els seus arxius, un fulletó publicitari mostra dues dones de cabells à la garçon amb uns collarets de llana sota el logotip de la marca i un eslògan: “Recomano la meva nova qualitat”.

El pare del fundador de Glovo, el petit de tres germans, va començar a treballar al negoci familiar però aviat va canviar la llana per la tecnologia. En un sector aleshores incipient, es va trobar en una situació que gairebé el “va forçar” a emprendre. “Era soci a Cuatrecasas i Audihispana, on portava la línia de software, quan el grup es va separar. Quasi em van obligar a buscar-me la vida i muntar la meva empresa”, recorda. A mitjans dels 90 va crear Software International, una firma que acabaria comprant el grup xinès CDC el 2005. “Aleshores no ens dèiem emprenedors ni parlàvem com ells. Ara sembla que l’objectiu és fer rondes i rondes. Aleshores era posar un capital i intentar no gastar-lo”, comenta. Tot i així, després de la venda es va quedar a la companyia fins al 2012 com a responsable del negoci a Europa i l’Amèrica del Sud.

“Vaig marxar amb ganes de dedicar-me a una altra cosa i començar a apartar-me del soroll del món dels negocis”, assegura. Aquella sortida li va coincidir amb el nomenament, a proposta de Convergència i Unió, com a membre del consell d’administració de RTVE. “Era una feina no remunerada, però distreta, i hi podia dedicar el temps que volia”, diu. Fins que li van oferir comprar T&G Business, una companyia de solucions tecnològiques per a empreses. Hi va entrar com a propietari no executiu, com una inversió “petitona” per “tenir alguna cosa”. L’empresa facturava 3 milions d’euros però el seu model era molt “analògic” i després de la mort del director general, Pierre Prats en va agafar les regnes. “És un projecte que començo als 60 anys, quan no tenia cap necessitat econòmica i podria haver dit: «Ja n’hi ha prou, me’n vaig a jugar a golf»”.

T&G es va convertir al cap d’uns anys i després d’un procés de rebranding en Aggity, la seva empresa actual. Ha conservat una petita part del negoci original, però ara ingressa 22 milions d’euros amb una pota important a l’Amèrica del Sud. Pierre Prats s’ha passat gairebé tota la vida fent d’empresari però insisteix que mai va inculcar aquest camí als seus tres fills: “Potser els he transmès valors, però mai els he dit que es facin emprenedors”. Quan el seu fill Oscar li va dir que volia muntar Glovo acabava de passar per unes pràctiques al gegant aeronàutic francès Airbus. “El primer mes allà va veure clarament que no era una feina per a ell. Era com un ministeri i l’Oscar ho té tot menys saber treballar com un funcionari”, explica el pare.

Aquesta part de la història ja és més coneguda i passa per milers de repartidors amb motxilla groga, centenars de milions d’euros d’inversió, un grapat de sentències i polèmiques laborals i un títol d’unicorn que et valora en més de 1.000 milions d’euros. Però un parell d’anys més tard de l’arrencada de Glovo, un dels seus cosins feia el mateix pas. Carlos Pierre Trias de Bes és el fundador de Badi, una aplicació per trobar companys de pis i apartaments de lloguer que funciona en unes quantes ciutats espanyoles. “Estem acostumats a veure gent propera amb el seu propi negoci i això ens ha afectat positivament en la nostra pròpia experiència”, afirma aquest llicenciat en ADE a l’IQS de Sarrià.

Com el seu cosí Oscar, va provar de treballar en una multinacional (l’auditoria PricewaterhouseCoopers), però ho va deixar després d’un any i mig per crear Badi. “Es diu que emprendre amb diners familiars és molt fàcil, però els meus pares ens van dir que ens busquéssim la vida. Des del minut u vaig ser jo sol amb un PowerPoint i vaig aixecar 30.000 euros de persones alienes a la meva família”, defensa. En la seva última ronda d’inversió pública, el gener del 2019, Badi -que va haver d’aplicar un ERTO per la pandèmia- va captar 30 milions de dòlars. Pierre Trias de Bes recorda que abans de llançar-s’hi també va comentar la idea amb el fundador de Glovo. “Ara ja ens ajudem mútuament. Probablement entre el meu cosí i jo devem haver parlat amb tots els principals fons”, diu.

Aquestes converses s’han tornat a repetir, doblement. Ara són el germà petit de l’Oscar, Marc Pierre Miquel, i la germana gran del Carlos, Clàudia Pierre Trias de Bes, els que s’han estrenat com a emprenedors. El primer acaba de tancar una ronda de finançament de 200.000 euros per posar en marxa Renty, una plataforma per llogar qualsevol tipus d’objecte: des d’electrònica fins a mobles, roba i articles esportius. L’aplicació compta de moment amb 20 proveïdors que hi ofereixen prop de 400 productes. “La solució no està en el nombre de coses que tenim, sinó en les relacions i experiències. Pretenem demostrar que la vida pot ser millor amb menys i d’aquesta manera guiar els nostres membres cap a una nova forma de vida més sostenible. Menys és més!”, raona l’emprenedor de 22 anys. Com l’Oscar (tenen una altra germana, la Maria, que treballa a Mango), també va anar a l’escola concertada de Pedralbes Betània-Patmos, però en el seu cas després va estudiar ADE a la Ramon Llull.

L’última dels Pierre -i l’única dona- a posar-se el barret d’empresària ha sigut Clàudia Pierre Trias de Bes. Després de treballar al bufet del seu pare, amb l’advocat Carlos Ripollés ha fundat Meeting Lawyers, un servei d’assessorament legal per a grans empreses a través de xats i videotrucades. Les consultes arriben a advocats col·legiats especialitzats en diferents àmbits del dret i es poden enviar les 24 hores del dia els set dies de la setmana. “A la meva família, tots hem estat sempre persones de ment molt inquieta (el meu avi, els meus oncles, els meus cosins, el meu pare i el meu germà). El meu esperit emprenedor apareix uns anys enrere, quan començo a emprendre en petits negocis, alguns de relacionats amb l’advocacia i uns altres no”, explica. Per exemple, va fundar Desalojo-Okupas, un equip especialitzat en el desallotjament “ràpid i efectiu” de persones que ocupen habitatges. Amb Meeting Lawyers, l’advocada vol confirmar que la professió s’ha d’adaptar a un “nou paradigma” i incorporar eines com l’assessorament en línia. L'empresa té com a soci l'expresident de Ciutadans Albert Rivera que, a través del bufet Martínez-Echevarría & Rivera on treballa, ocupa la presidència del consell d'administració.

Més enllà dels projectes dels cosins Pierre, aquesta nissaga d’emprenedors encara té vincles amb dues grans empreses familiars catalanes. Per part de mare, els germans Pierre Miquel deuen el segon cognom al gegant català de la distribució Miquel Alimentació (ara GM Food). El seu avi, Amadeu Miquel Ballart, és un dels tres germans de Figueres que van impulsar l’empresa, propietària d’establiments franquiciats amb les marques Suma, Proxim i Spar. El 2015 la multinacional estatal xinesa Bright Food va comprar la companyia i aquesta setmana s’ha confirmat un nou canvi de mans amb l’adquisició per part de la suïssa Coop. D’altra banda, una de les germanes d’Oscar Pierre Prats està casada amb un dels germans Martí, fundadors del grup de transport Moventia. De fet, a l’equip directiu hi ha un altre dels cosins, Miquel Martí Pierre, director d’expansió i desenvolupament de negoci de l’empresa.

Cinc generacions que han canviat les fàbriques tèxtils del segle XIX pels algoritmes i els models de negoci del XXI i que Clàudia Pierre Trias de Bes intentar resumir en cinc lliçons: “1) Si no lluites, ningú ho farà per tu. 2) Res és fàcil, treballa intensament per aconseguir el que vols. 3) No canviïs com a persona. La humilitat continua sent la base de tot. 4) No vulguis ser un cap, sigues un líder i aprèn sempre dels altres. 5) I envolta’t de persones amb talent”.