L’adhesiu que va valer un podi a la BCN World Race

Feia gairebé cent dies que Pachi Rivero navegava. Gairebé 50.000 quilòmetres des que havia salpat del port de Barcelona per fer la volta al món sense escales fins a tornar de nou a la capital catalana. El regatista competia a la Barcelona World Race del 2010 quan -en la recta final de la cursa, a l’altura de les Açores- la vela major de la seva embarcació es va trencar. Rivero i el seu company havien gastat tot el material de reparació i l’últim que els quedava era l’adhesiu que uns joves enginyers de l’IQS (Institut Químic de Sarrià) havien creat per a l’ocasió. El remei improvisat va aconseguir que poguessin reparar les peces malgrat que estiguessin mullades, i que els regatistes no només acabessin la competició, sinó que mantinguessin la tercera posició i, per tant, el seu lloc al podi. A l’arribada al port de Barcelona els esperava Jordi Arbusà: “És un dels meus ídols; sincerament, creia que s’haurien oblidat de nosaltres”, recorda ell.

Aquest final no s’entendria mai sense la trobada que havia tingut lloc uns mesos abans. Una delegació de representants de la Barcelona World Race se citava amb el grup de recerca d’enginyeria de materials de l’IQS. Buscaven solucions perquè en una cursa amb condicions tan extremes -dues persones soles navegant durant més de tres mesos- la reparació de les veles fos més senzilla. “Jo era becari i hi vaig assistir per veure com podíem aportar la transferència tecnològica”, explica Arbusà, ara cofundador de Sailing Technologies. Va ser després d’aquesta reunió que Pachi Rivero va deixar anar el repte: “Per què no feu un adhesiu perquè puguem reparar els bots?” “Era com si Messi et digués que li fessis unes botes per guanyar el triplet”, diu l’enginyer català. En set mesos de laboratori ja tenia una primera fórmula d’adhesiu per poder complir la promesa.

Nou anys després l’invent ja està patentat i té forma d’empresa. Sailing Technologies és el projecte d’Arbusà i Kiko Ripoll. El seu adhesiu per a superfícies mullades va néixer com a salvavides per a les embarcacions de competició, però aviat els dos emprenedors es van adonar que el seu mercat era massa un segment. “Al món hi ha cinc vegades més astronautes que regatistes d’aquest tipus”, confessa el cofundador de l’empresa. Tot i així, els primers experiments els van servir de camp de proves per replicar les propietats del producte en tot tipus de vaixells.

Aviat, però, el mar els va quedar petit. El 2016, durant la primera edició de la fira de start-ups industrials del centre universitari -l’IQS Tech Fest- Arbusà i Ripoll van conèixer l’acceleradora del gegant de les piscines Fluidra. “Els va interessar molt, però fins aleshores mai havíem explorat res en aquest sector”, admet l’emprenedor. El líder català del tractament d’aigües els va proposar fer una prova comercial amb la promesa d’invertir a Sailing Technologies si funcionava. Ara Fluidra ha liderat la primera ronda d’inversió de la companyia, de 400.000 euros, que servirà per empènyer Gloo, la marca blanca amb què volen vendre la seva tecnologia a tot tipus d’indústries. “Les grans empreses són transatlàntics amb poca capacitat de maniobra i nosaltres som vaixells més petits, però més àgils”, diu Arbusà.

Després de les piscines, l’empresa també vol atacar altres productes i materials en què enganxar peces pot ser un maldecap, com ara la fibra de carboni. “No podem competir com a marca, però si amb la tecnologia que oferim”, assegura el cofundador de Sailing Technologies des d’una de les principals fires del sector, a París. Per ara, l’empresa té una plantilla fixa de cinc persones i aquest any aspirar a facturar més de 200.000 euros.