Marina Rossell: “Cobro per fer el que més m'agrada”

Des de petita, el somni de la cantautora Marina Rossell (Castellet i la Gornal, 1954) ha estat dedicar-se a la música. Nascuda en una família de pagès, als 12 anys va endinsar-se al món laboral treballant en una llibreria, però el que no sabia llavors és que el seu somni s’acabaria complint. Amb el primer sou ja apuntava maneres, va comprar-se una guitarra: “Me la vaig emportar el primer dia, però la vaig pagar a terminis, en tres o quatre vegades”. Quatre anys més tard, va marxar a Barcelona a descobrir el món: “Vaig fer d’infermera entre altres feines que em van sortir”. Així es va costejar la vida a la capital i va pagar-se les classes de solfeig: “Per sobre de tot, a mi m’atreia la música. Anava a molts concerts, i seguia tots els cantants de la Nova Cançó".

"Llavors en Lluís Llach em va escoltar i vaig fer les primeres parts d'ell, també de l’Ovidi Montllor. Que això va ser fantàstic, bestial", diu. I afegeix: "Era una època en què hi havia al capdavant el dictador, i els concerts de Llach a vegades estaven prohibits i a vegades no i, per tant, eren multitudinaris”, explica Rossell en declaracions a l’Empreses. Així, va aprendre molt ràpid dins del sector. A poc a poc, va anar construint la seva carrera artística: "De seguida em vaig integrar i ja vaig veure que podia viure d'això. Tot va ser molt natural, res forçat".

L’artista ha enregistrat vint treballs discogràfics, alguns dels quals amb distribució internacional. De fet, viatjar pel món coneixent persones inspiradores és de les millors coses que li han passat a la vida. Rossell assegura que la música és molt més que la seva feina: "Està incorporada en mi mateixa. Tot ho relaciono amb la música. Em fixo molt en el que sona a tot arreu, per exemple, quan veig una pel·lícula o quan vaig a un lloc sempre m’hi fixo. No m'ho proposo, però ho escolto. Hi ha una presència que em captura". És una habilitat innata i, per tant, assegura que és "impossible separar la vida laboral de la personal"; de fet, com que li agrada tampoc ho veu necessari.

"És una feina meravellosa i molt ben pagada, perquè la gent paga una entrada per venir a veure el meu treball, que és el més meravellós per a mi. Cobro per fer el que més m'agrada fer, que és la música i cantar. Soc una privilegiada", remarca la cantant.

Pel que fa a finances personals, Rossell es considera una persona estalviadora: "No em privo de res, però no malgasto els cèntims perquè sé el que costen de guanyar. No em compro una cosa i després no me la poso. Si la compro és perquè estic segura que allò ho utilitzaré". És un comportament "instintiu", remarca, depèn de la família i l’educació que has tingut: "Sé que hi ha molta gent que no té diners i, per tant, ho valoro". En aquest sentit, sempre ha sigut molt previsora i no es va comprar el seu habitatge fins que no va reunir tots els diners: "No el volia pagar a terminis perquè tenia por que llavors no tingués concerts, i que no el pogués pagar i perdre-ho tot". Així doncs, va estar molts anys vivint de lloguer fins que es va comprar "un petit àtic per a la família" a Barcelona, i s’ha convertit en la millor compra que ha fet mai.

En el seu cas, però, aclareix que no ha patit per quedar-se sense tocar: "Ara no pateixo, perquè ja soc gran i ja tinc la vida feta. I en general sempre he anat fent coses", i assegura que sempre ha tingut sort. De fet, com que la feina és la seva passió no es planteja una retirada: "Ara vull poquets concerts en llocs agradables i on em trobi bé. I això es compleix perquè sempre està ple i fa molt goig. Així també reposo i puc fer altres coses". Per exemple, li agrada formar part d’una vida social i participar en actes reivindicatius: "L’altre dia vaig anar a donar suport als voluntaris que anaven al vaixell cap a Gaza. M’agrada molt anar a actes de solidaritat".

Als 72 anys, Rossell detalla que el somni que té és "continuar cantant i sentir-se estimada pel públic i per la gent del seu entorn". De fet, de les coses de què se sent més orgullosa de la seva carrera és d’haver-se pagat la seva pròpia vida des dels 16 anys i haver pogut fer la feina que més li agrada en aquest món, "la música i cantar".