Les hortènsies precioses de la floristeria Olimpia

La història d’una ciutat no te l’acabes mai. Avui, a la cantonada de la Ronda de Sant Pau amb el carrer d’Aldana a Barcelona hi ha la floristeria Olimpia. Hi és des de 1939. Sabeu què hi havia abans? El fabulós Teatre Circ Olympia, un edifici fastuós que va ser enderrocat el 1947 perquè interessava poder aprofitar la gran quantitat de ferro que contenien les seves estructures.

“Els calés, sempre els calés”, recorda la Francisca Gimeno, que fins fa sis anys va regentar la floristeria que havia heretat, primer dels seus pares i abans de la seva àvia, Pepita Embid, la fundadora del negoci l’any 1939. La Francisca i la Raquel Riba, l’actual propietària, m’ensenyen fotos de com era l’Olymplia, un edifici preciós que programava espectacles de tota mena: pallassos, feres, trapezi, revista, teatre etc. En una de les portes laterals, la Pepita Embid –que venia de vendre flors a la Rambla– hi va instal·lar la primera ubicació de la floristeria. Allà s’hi va estar fins al 1947, any de l’enderrocament. I fins al 1960 van ocupar un petit local just al davant fins que van poder tornar, ja a l’edifici nou, a la ubicació que la botiga ocupa fins al dia d’avui.

“La florista dels artistes”, és l’afectuós nom que la Pepita va conservar tota la vida. I va viure fins a més de cent anys! Recorda amb emoció la seva neta. Un dels famosos “vienesos”, la companyia de teatre i musicals dels anys cinquanta i seixanta –potser Arthur Kaps, potser Franz Joham– era client habitual de l’Olimpia i li agradava desfullar els clavells que li comprava a la Pepita i menjar-se el centre, que té sabors dolços. La Francisca encara conserva avui al seu moneder una petita foto de la seva àvia amb el seu pare davant d’una de les portes de la vella floristeria. L’ofici ha estat dins seu tota la vida: “pensa que vaig tenir un bressol que era una cistella de flors”.

La Raquel va agafar el negoci fa sis anys, quan la Francisca es va jubilar. La història és bonica. La sogra de la Raquel i la Francisca eren companyes d’escola i un dia, quan la propietària ja planificava el retir, va esdevenir-se la connexió: “A la meva nora potser li interessaria continuar”. I així va ser. A la Raquel, l’art floral sempre li havia cridat l’atenció i n’havia fet cursets. I un any treballant plegades va ser el trànsit fins al moment present. Però, a veure, en què consisteix l’ofici de florista, quines particularitats té, quina és la seva personalitat especial?

La Francisca ho té clar: és esclau, atractiu, dolç i nerviós. L’últim qualificatiu està estretament vinculat amb les diades, aquells dies assenyalats al calendari que estan indefectiblement relacionats amb la flor. En essència, Sant Jordi, el dia de la mare i el dia dels enamorats. També les dates nadalenques, avui estirades com un xiclet, entre finals de novembre i el 24 de desembre. Abans, concentrades entre el 8 de desembre i Nadal. Però, és clar, abans tot era una mica diferent, relata la Francisca: “Pensa que treballàvem fins i tot el dia de Nadal!”.

Cultura de la flor

La cultura de la flor també era diferent. Era habitual que la gent es guardés una porció del pressupost setmanal per a comprar flors per arreglar la casa igual que comprava alimentació i tot el necessari per a la vida quotidiana. “Per a moltes persones, les flors a casa son sinònim d’alegria, optimisme, energia, bon rotllo”. Ara això ja no és tan així, relata la Raquel. La seva clientela és variada. Sí que hi ha gent fidel que fa aquesta mena de compres, però sobretot són estrangers i els famosos expats: “A l’estranger conserven molt més aquesta cultura de les flors com a ornament casolà”. Aproximadament, un 80% de les vendes són regals per a dies assenyalats –les diades però també els aniversaris i la parella– i no per a un mateix.

A la Raquel, com feia la Francisca, li agrada tenir flor de temporada. Malgrat que ara, gràcies als hivernacles, es pot disposar de tota mena de varietats durant tot l’any. “Les tulipes són d’hivern i no m’agrada tenir-ne a l’estiu perquè al client li duraran molt poc”. “Ara les hortènsies estan precioses!”. La reina, com tota la vida, és la flor fresca i també les plantes, però des que es va fer càrrec del negoci, la Raquel ha fet també una aposta important per la flor seca. També ofereixen transport i jardineria a domicili i manteniment floral a hotels i oficines. Abans, en temps de la Francisca i la seva família, treballaven també les decoracions de Nadal i de Tots Sants, les corones funeràries i les bodes, això últim encara ho conserva la Raquel.

I què fem amb Sant Jordi? A ells els va molt bé, tenen una clientela fidelíssima, roses d’autor i l’ofici per a oferir servei i producte de la màxima qualitat. Però arrufen una mica el nas amb tant intrusisme i competència deslleial: “Se’n un gra massa”. I dona una dada. Per Sant Jordi es venen entre sis i set milions de roses. Només dos milions es venen a les floristeries.