El mercader de la mort que es va fer ric enemistant països
Basil Zaharoff, nascut a l'Imperi Otomà, va ser el traficant d'armes més important del món de la seva època
Amb una coberta de tons verdosos, L’orella escapçada és un àlbum de les aventures de Tintín que va aparèixer en llengua catalana l’any 1965, gràcies a la traducció del genial Joaquim Ventalló i sota el segell de Juventud, l’editorial de Josep Zendrera Fecha (a qui vam dedicar un perfil en aquesta sèrie). La història transcorre a les repúbliques de Nuevo Rico i San Teodoro, dos països ficticis de la Llatinoamèrica andina. Un dels personatges que hi apareix és un enigmàtic home de negocis anomenat Basil Bazaroff, que pot semblar sorgit de la imaginació d’Hergé, però que en realitat és el transsumpte d’un personatge real, el traficant d’armes Basil Zaharoff, el més important del món de la seva època.
De família grega i nascut a l’Imperi Otomà, Zaharoff va viure l'adolescència a Istanbul, on va exercir de guia turístic sui generis, perquè es dedicava a portar estrangers àvids de sensacions al barri on floria la prostitució. Algunes biografies l’impliquen en actes de piromania duts a terme amb la intenció de cobrar per sufocar els incendis suposadament fortuïts. El que és segur és que va causar més d’un maldecap a la seva família.
Semblava que la seva vida seria més ordenada quan va començar a treballar per al comerç tèxtil del seu oncle, i més encara quan el 1866 es va traslladar a Londres per estudiar. Però els bons pronòstics no es van complir perquè, ja a Anglaterra, on des del 1870 simultaniejava els estudis amb la representació del negoci de l'oncle, va ser denunciat per aquest últim perquè el va estafar. Superat el tràngol, Zedzed —com l'anomenaven els íntims— es va instal·lar a Atenes amb un nom fals.
A la capital grega va fer amistat amb un periodista que li va obrir les portes del fabricant d’armes Thorsten Nordenfelt. El nostre protagonista va convèncer Nordenfelt perquè li concedís la representació comercial de la seva empresa a la zona dels Balcans, cosa que va suposar l’entrada de Zaharoff en el món de l’armament i els fonaments de la seva fortuna. La firma va anar creixent amb la incorporació de nous socis fins que el 1895 va ser adquirida per la britànica Vickers Company, un veritable gegant d’aquell moment.
Durant els anys del canvi de segle, Zaharoff va perfeccionar el mètode que duu el seu nom i que consisteix a fer créixer la tensió entre dos països rivals i, després, vendre’ls armes a tots dos. Així ho va fer entre els diferents territoris balcànics i també entre turcs i grecs i entre russos i japonesos. Alguns autors també el consideren l’instigador de la Guerra del Chaco, entre Bolívia i el Paraguai. No hi ha dubte que el mètode va funcionar.
Una vida sentimental accelerada
La seva vida sentimental també va ser accelerada i amb la flaire de la traïció. La seva primera dona va ser Emily Burrows, filla d’un constructor anglès, però la va abandonar per casar-se (sense divorci previ, o sigui, incorrent en la bigàmia) amb una rica hereva dels Estats Units. Aquest matrimoni tampoc va durar gaire i poc després va conèixer l’aristòcrata espanyola María del Pilar de Muguiro y Beruete, que estava casada amb el duc Francisco María de Borbón y Borbón. Van mantenir una relació d’amants fins que el 1923 el duc va morir, moment en què van oficialitzar la relació. Els darrers anys de la seva vida, ja vidu, els va passar al Principat de Mònaco, on controlava el Gran Casino i la Société des Bains de Mer.
Tornant als negocis, el que va incrementar exponencialment la fortuna de Zedzed va ser l’esclat de la Primera Guerra Mundial, un conflicte on va intervenir amb gran intensitat, tant com a venedor d’armes —sempre treballant per a la Vickers— com també col·laborant amb els serveis d’intel·ligència britànics. Va fer gestions perquè Grècia s’incorporés al costat dels aliats —bàndol al qual ell donava suport— alhora que movia fils perquè l’Imperi Otomà sortís de la Quàdruple Aliança (entitat on convergien els imperis alemany i austrohongarès i el Regne de Bulgària, a més dels turcs).
La seva vida va estar sempre acompanyada d’ombres i misteri, amb molts dubtes sobre el que és real i el que és ficció. Se li atribueixen set nacionalitats i gairebé 300 condecoracions de països diferents. Un exemple clar de l’enigma de la seva vida és el destí de la seva fortuna: així com els experts calculaven que només al llarg de la Primera Guerra Mundial havia guanyat 1.200 milions de dòlars, el cert és que la seva herència fou molt reduïda. Ningú sap què va passar amb una fortuna tan ingent o si és que realment va existir mai.
