La victòria inesperada de la soja brasilera en plena guerra comercial entre la Xina i els EUA

São PauloLa Xina ha assestat la primera gran derrota als Estats Units en la guerra aranzelària iniciada per Donald Trump. El cop ha arribat en l’àmbit agrícola, amb la soja com a protagonista. La superpotència asiàtica ha decidit apostar per un altre aliat per substituir la lleguminosa conreada a la regió estatunidenca del midwest. Es tracta del Brasil, el país d'origen del 25% dels productes agrícoles que importa la Xina, amb qui comparteix el multilateralisme en el marc dels BRICS i una visió econòmica global interconnectada. La bona sintonia entre els dos països s’escenifica en la relació fluïda, plena de complicitats, entre els seus màxims dirigents, Xi Jinping i Lula da Silva.

En els últims mesos, la Xina ha intensificat les importacions de soja brasilera a nivells inèdits, en detriment de les compres als agricultors estatunidencs. És una equació geopolítica que ha deixat Washington descol·locat i sense marge de maniobra. Pequín redueix les importacions agrícoles, el principal bé que compra a la indústria nord-americana. I en paral·lel ajuda un aliat, a qui visualitza com un gran líder del Sud Global i que ara pateix la ira de Trump. Les exportacions brasileres cap als EUA tenen un aranzel del 50% per una qüestió d’ingerència política interna. El nucli dur de l’administració republicana fa servir una mesura aparentment proteccionista per demanar l’absolució de l’expresident brasiler Jair Bolsonaro, que està acusat d’intent de cop d’estat i es preveu que aviat sigui condemnat a una llarga pena de reclusió.

Al juliol, en plena guerra tarifària entre la Xina i els EUA, s’ha viscut el punt àlgid d'aquesta batalla de la soja. El 90% de tot el volum que va entrar als ports del gegant asiàtic procedia del Brasil, una tendència que es mantindrà al llarg de tot el 2025. La substitució de proveïdors no és nova. Ja hi va haver un altre pic entre el 2018 i el 2019, durant el primer govern Trump, com a resposta a la implementació de la primera onada d’aranzels addicionals a les importacions xineses.

Els mercats globals de soja estan altament concentrats en quatre grans productors: el Brasil i la indústria nord-americana (junts acumulen el 85% de les exportacions mundials), el Paraguai i l’Argentina. La Xina, que absorbeix el 60% de les compres planetàries, va importar 105 milions de tones l’any 2024. D’aquest volum, el Brasil en va proveir 74,7 milions (un 70%), que es van traduir en uns ingressos de 35.500 milions de dòlars, mentre que la indústria nord-americana n’aportava un 21%.

Aquesta lleguminosa, transformada en farina, és fonamental per nodrir la ramaderia porcina del gegant asiàtic, la més gran del món i responsable de gairebé la meitat de la producció global. La soja és una peça clau en la seguretat alimentària d’un país continental amb 1.400 milions d’habitants.

Els productors dels EUA, agrupats en l’Associació Americana de la Soja (ASA), han fet arribar a Trump una carta en què expressen la seva preocupació i adverteixen que estan al límit d’un precipici comercial i financer. Alerten que no poden resistir una disputa comercial prolongada amb el seu principal client, que l’any passat va concentrar la meitat de les exportacions.

Estan en joc 12.800 milions de dòlars, que els productors nord-americans van rebre de la Xina el 2024. En el primer semestre d’aquest any, les vendes al gegant asiàtic s’han reduït en un 51%, seguint la tendència general de les exportacions agrícoles de la indústria nord-americana cap al gegant asiàtic, que han caigut un 53%. Pequín pressiona: els xinesos, que habitualment comencen a comprar soja dels EUA a partir del juliol, fins ara no han adquirit ni un gra d’aquest producte en la campanya 2025-2026. És la primera vegada que això passa.

Amenaça de Trump

A principis d’agost, Trump va instar els xinesos a "multiplicar ràpidament per quatre" les comandes de soja. “També és una manera de reduir substancialment el nostre dèficit comercial”, va dir el president dels EUA. La seva publicació a Truth Social no ha tingut cap efecte a l’altra banda del Pacífic, on encara s’espera una treva en les negociacions comercials entre les dues superpotències.

Els brasilers, que encadenen collites rècord, asseguren que poden satisfer tota la demanda xinesa, tot i que això podria accelerar la desforestació amazònica i generar impactes mediambientals. La soja dels EUA ha deixat de ser competitiva en comparació amb la sud-americana, ja que els xinesos hi han aplicat un aranzel del 20% com a represàlia a les mesures de Trump. La brasilera, amb embarcament previst per a l’octubre, cotitza a 490 dòlars la tona, mentre que la nord-americana arriba als 535 dòlars. S’ha invertit la situació respecte al 2024: aleshores en aquest mateix període la soja brasilera valia 453 dòlars, i l’americana, 434.