Tecnologia

Videojocs: la gran oportunitat catalana de ser referència mundial

Catalunya concentra el 50% dels treballadors del sector a Espanya i lidera l'atracció d'inversió estrangera

Congrés Gamelab d'empreses de videojocs a Barcelona.

Quan Eva Gaspar va començar a treballar al món dels videojocs l'any 1999, el sector a Barcelona encara era molt petit i, sovint, poc respectat. "Aleshores, quan deies que feies videojocs, la gent et mirava de manera estranya, com si fos una broma", explica Gaspar a l'Emprenem. Però amb els anys la cosa ha canviat, s'ha professionalitzat molt més i el sector ha crescut exponencialment. L'actual consellera delegada d'Abylight Studios, empresa de videojocs amb seu a Barcelona i nascuda el 2004, explica que "ara tot ha canviat molt, la gent ja no ho veu amb menyspreu, al contrari: ara dius que treballes al món del gaming i es pensen que nedes en or", fa broma.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

El cas de Games For A Living (GFAL), cofundat per Christian Gascons, és semblant. Tot i que la seva empresa és diferent d'Abylight perquè busca "moure les masses del videojoc tradicional al web 3 [metavers, blockchain, etc.]", l'experiència de creixement és semblant. I en un moment en què atraure inversió és complicat per la situació geopolítica i la incertesa global, Gascons explica que tenen oberta una sèrie A, en la qual ja hi han aixecat tres milions, i que el sector "continua sent atractiu, sobretot a Catalunya".

El cas és que, tot i que no ho sembli a primera vista, Barcelona i el conjunt de Catalunya són uns dels punts calents a Europa en matèria de videojocs. És un sector petit, però cada vegada més preuat i que creix a un ritme exponencial. De fet, segons dades d'Acció –l'agència de competitivitat de la Generalitat–, Catalunya lidera la captació d'inversió estrangera del sector dels videojocs a la Unió Europea: en el període 2018-2022, el sector a Catalunya ha captat 128,8 milions. D’aquesta manera, Catalunya ha atret el 12,2% de la inversió estrangera destinada a tota la Unió Europea aquest quinquenni i se situa com la primera regió de la UE tant per nombre de projectes com per volum d’inversió en l’àmbit dels videojocs, per davant de la regió d’Amsterdam, Irlanda, Suècia i les regions de Bordeus i París, a França.

A més, concentra més de 4.000 professionals, cosa que vol dir que la meitat dels treballadors de tot el sector a Espanya estan establerts a Catalunya: 1.142 s'han creat els últims tres anys.

Gamelab, el Davos del videojoc

Un exemple clar d'aquesta expansió del sector dels videojocs a casa nostra és la celebració a Barcelona, la setmana passada, de Gamelab, un congrés sectorial que aglutina els principals actors i que aspira a convertir-se en el "fòrum de Davos dels videojocs". De fet, Gamelab "va més enllà de ser un congrés", explica el fundador i director, Ivan Fernández-Lobo, que el descriu com "una plataforma per identificar el sector i els actors i construir, així, un hub de videojocs i aconseguir que sigui un revulsiu social, econòmic i cultural al país". I no en té cap dubte: "Volem posicionar Catalunya com un dels principals hubs de videojocs".

Imatge del Gamelab

Pel que fa al congrés en si, es va crear el 2005 com un esdeveniment acadèmic, però més tard, per la pandèmia, es va haver d'aturar. El d'aquest any ha estat el primer en quatre anys i ha tornat "amb més ambició i amb l'objectiu de consolidar-se com el congrés anual dels videojocs per excel·lència", explica Fernández-Lobo. "Salvant les distàncies, Gamelab és una llavor del fenomen del Mobile World Congress: ho veiem com una oportunitat de crear a Catalunya aquest fòrum de magnitud europea i fins i tot mundial", assegura. De fet, aquest és el motiu d'existir de Gamelab, que també ha estat al darrere de la creació de polítiques del sector i té veu i vot en els discursos interns de l'ecosistema dels videojocs.

L'esdeveniment, que es va celebrar de dimecres a divendres en uns quants espais de la ciutat –el Palau de la Música, el Tech Barcelona i l'edifici MediaTIC, entre més llocs–, ha aconseguit en aquesta edició de "renaixement" aplegar fins a 2.000 professionals del sector de tot el món en les activitats i la vintena de xerrades de personalitats mundialment conegudes.

Atracció d'empreses i de professionals

L'auge dels videojocs a Catalunya també comporta l'atracció de talent estranger i la voluntat de grans empreses del gaming d'instal·lar una seu a Barcelona. Els casos més recents són empreses com BIG C, que va anunciar aquest maig l'obertura del centre d’e-sports més gran del sud d’Europa a Barcelona, un centre d’alt rendiment de 7.000 m² al 22@ amb espais destinats a la competició, l’entrenament i la formació en l’àmbit dels videojocs.

Però no és l'única: l'allau d'empreses –sobretot nòrdiques, els països europeus més desenvolupats en videojocs– que han decidit posar un peu a Barcelona ve de lluny. L'empresa finlandesa Rovio, coneguda pel seu famós videojoc Angry Birds, va anunciar al gener que establiria a Barcelona el seu primer estudi al sud d'Europa, amb una trentena de llocs de treball. També s'hi ha afegit la suïssa FunPlus, coneguda per hits com King of Avalon i Guns of Glory, que va anunciar la creació de 120 nous llocs de treball al seu estudi de Barcelona, i la danesa IO Interactive, que va anunciar la creació de 150 llocs de treball els pròxims quatre anys a Barcelona, on ja compta amb unes oficines de 2.400 m².

I per què trien Barcelona? Segons Fernández-Lobo, "és el resultat d'un somni comú que hem aconseguit fer realitat". A més, el talent també és un gran atractiu: Catalunya no només té una base molt bona de talent local, sinó que cada vegada té més capacitat per atraure talent de fora", explica el fundador de Gamelab. "Això es deu tant al lloc com a l'efecte bola de neu, que es dona quan la gent es mou allà on hi ha més gent que els pot aportar coses, i això demostra que aquí tenim grans professionals establerts". Alhora, segons Fernández Lobo, Catalunya s'està convertint en un pol d'oportunitats, de manera que la gent del sector sap que és una aposta segura: "Si no funciona el projecte on vas, segur que tens moltes més opcions al costat, és el mateix que passa a San Francisco amb la tecnologia i aquí passa amb els videojocs". "Ja no anem a fora a buscar el coneixement i les oportunitats, sinó que som nosaltres els que les exportem", conclou.

La consellera delegada d'Abylight, Eva Gaspar, ho té clar: "A escala d'ecosistema, Barcelona ha canviat molt i s'ha professionalitzat. Abans no hi havia cap mena de formació específica, ni cursos ni res, tot venia importat. Ara hi ha formació, gent que ve expressament de fora". A més, Gaspar puntualitza que una cosa diferencial de l'ecosistema a Catalunya és "la manera de funcionar col·laborativa" entre empreses. "Al final, en aquest sector competeixes amb tot el món i aquí és on es nota el tarannà català: ens ajudem entre tots els que ens dediquem a això i facilita molt les coses", assegura Gaspar.

En això, Christian Gascons, cofundador i cap operatiu de Games For A Living, també hi coincideix: "Cada vegada hi ha més empreses importants que volen ser aquí, com per exemple Namco, i això és molt bo perquè cada dia hi ha millores i augmenta el prestigi". Alhora, "el fet que vinguin empreses ajuda que hi hagi rotació d'empleats, cosa necessària perquè costa molt trobar talent, i més encara en els videojocs amb blockchain, el nostre nínxol".

stats