Víctimes d’una droga anomenada software

Que els inversors espanyols no pensen a llarg termini és un retret que s’estén a àmbits tan diversos com l’educació, la indústria i la ciència. Després de deixar-s’ho tot en el totxo, els capitals han volgut demostrar que han après la lliçó i ha crescut amb força la inversió en altres actius -ja sigui perquè hi creuen o perquè hi ha hagut una moda-, que requereixen menys desemborsament inicial, com ara les start-ups tecnològiques. Però els retrets de sempre han trigat poc a arribar a aquest sector.

Els fons de capital risc, els inversors privats i els business angels, que dediquen el seu dia a dia a estudiar la rendibilitat de projectes empresarials dignes de rebre el seu capital, tenen poques ocasions com la que van tenir els dos últims dies del programa Menorca Millennials, en què es van celebrar 150 reunions entre 20 inversors i 20 start-ups de sectors ben diversos. Durant aquells dies, van ser pocs els inversors que no van quedar fascinats per un projecte: PLD Space. “Has vist el noi dels coets? És una idea increïble”, confessava Ferran Martínez, l’exjugador de bàsquet que ara és inversor i fundador del fons Lánzame.

Raúl Torres té 29 anys i va impulsar PLD Space l’any 2011: ha sigut la seva primera i única feina. Aquest biòleg i enginyer aeronàutic valencià va veure una claríssima oportunitat de negoci en la creixent miniaturització de la tecnologia dels satèl·lits. “Ara mateix hi ha molta demanda dels serveis de telecomunicació, no només per les comunicacions tradicionals de telefonia sinó per tot el que té a veure amb la geolocalització”, explica Torres. I precisament mentre aquest enginyer veia com algunes empreses començaven a desenvolupar satèl·lits més petits es va adonar que també caldrien coets més petits per llançar-los. “Som l’única empresa que ha desenvolupat un prototip de motor de coet capaç de llançar a l’espai satèl·lits amb una capacitat màxima de 150 kg”, aclareix.

Però amb fascinació no n’hi ha prou. Mentre la majoria d’inversors mostraven molt d’interès per aquest projecte, també la majoria confessaven que no és el perfil d’empresa en què poden o acostumen a invertir. “Ser a Espanya és un gran obstacle per a nosaltres. La mentalitat és invertir amb visió de risc mínim i a curt termini, i això, per a un projecte com el nostre, és impossible”, diu Torres.

Precisament, durant els dies de reunions amb inversors a Menorca Millennials va saltar la notícia que Microsoft comprava LinkedIn per més de 23.200 milions d’euros. Torres no ho va poder evitar: “Com pot ser que una empresa que no té un model de negoci valgui tants milions i a nosaltres ens costi tant aconseguir-ne vuit?”, es preguntava. A escala espanyola, el símil es pot establir amb negocis com Wallapop, que sense facturar ni un sol euro aspira a ser una de les primeres empreses de l’Estat a assolir una valoració de mil milions d’euros. Són el que als Estats Units anomenen unicorns.

Com es valora una empresa que factura zero euros?

La frustració d’aquest enginyer es comprova si s’observa a quin sector van anar a parar els diners dels inversors privats l’any passat. Les dades de l’últim informe de l’Associació Espanyola de Capital, Creixement i Inversió, referents a l’any passat, constaten que els sectors més vinculats al hardware, és a dir, la indústria, van rebre molta menys inversió que els del software. Segons aquest estudi, el 78% de la inversió dels fons de capital risc es va destinar a empreses del sector TIC i digital. I tot i això, els petits percentatges que suposen el sector industrial i el de la biotecnologia (vegeu gràfic) van viure un increment superior al 100% en els dos casos en comparació amb el 2014.

El mateix li va passar a Ignasi Vilajosana, físic i fundador de Worldsensing -una empresa dedicada al sector de les smart cities -, que aquest mes va rebre el premi al millor jove empresari de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (Aijec). En el seu cas, la companyia va néixer focalitzada en la creació i programació de sensors que recullen informació de tota mena, des d’aparcaments de cotxes fins a refineries de petroli i gas. “En el repartiment del nostre accionariat vam pagar la falta de comprensió en una empresa com la nostra”, lamentava Vilajosana en una entrevista recent a l’ARA. Worldsensing va cridar l’atenció de grans inversors industrials de la talla de Cisco i Mitsui, que són els que tenen capacitat per invertir en projectes de hardware, que requereixen molta inversió inicial abans de poder llançar un producte al mercat.

Els inversors també ho admeten. Giorgio Maritan, ex director general de Chupa Chups i ara inversor privat, també present a Menorca Millennials, admet que “és cert que la inversió en empreses de software, com botigues online i plataformes de serveis, és més ràpida de rendibilitzar i comences a veure números aviat, perquè amb pocs diners has fet una web o una aplicació”. Al mateix temps, però, Maritan creu que, si el producte és potent, una inversió en un projecte de hardware, com el mateix PLD Space, és una aposta pel futur i per un model diferent.

Tot i això, Torres no és optimista i sembla no tenir més opció: “Si no aconseguim els 8 milions d’inversió que ens calen per desenvolupar el primer coet a final d’any, marxarem als Estats Units -lamenta-. Allà ens posen tots els diners que calguin a canvi de traslladar-hi l’empresa”.