La utopia del Jean-Marc: plantar te i cafè a Catalunya

Quan bebem cafè o te pensem poc que consumim un producte que ha fet milers de quilòmetres fins a acabar a la nostra tassa, amb un procés d’elaboració molt llarg. Això, però, pot canviar: una empresa ja conrea plantes de te i cafè a la Catalunya Nord. Això faria que el te i el cafè made in Catalonia puguin ser una realitat d’aquí a poc temps.

“Soc enginyer agrònom i per feina he viatjat a països de l’Àsia i Amèrica del Sud”, explica Jean-Marc Sanchez, fundador d’Acapella, la start-up que ha plantat per primera vegada cafè i te al Rosselló. En aquests països productors, Sanchez no només hi va aprendre en més profunditat com es cultiven aquests dos conreus, sinó que també hi va entendre que, a banda de la producció en si mateixa, és important conèixer “la cultura” que els envolta, ja que és el que aporta valor afegit i trets distintius a les diferents varietats.

“Com li ha passat a molta gent, la pandèmia em va portar a reflexionar sobre què m’agradaria fer”, comenta Sanchez sobre com va decidir crear la seva companyia. A banda dels coneixements sobre el te i el cafè, també n’és “consumidor” i amb els anys ha obtingut diverses titulacions oficials d’elaborador de cafè. Això el va empènyer a crear una empresa dedicada a aquests productes.

Acapella va néixer l’any 2020 amb una botiga en un centre comercial proper a l’aeroport de Tolosa, la capital d’Occitània, i té a punt un segon establiment al centre de la ciutat. La companyia es dedica sobretot a importar cafè, te i cacau i a fer-ne els tractaments de torrefacció a la mateixa botiga. De tot el que importa en té certificat bio i una garantia de traçabilitat. A les botigues, a més, també ofereixen tastos i cursets d’iniciació a l’elaboració de te i cafè, ja que els dependents tenen formació com a sommeliers d’aquestes begudes.

Ara bé, la intenció de Sanchez ben aviat va ser d’anar més enllà i va decidir portar a terme una idea trencadora: produir els seus propis cafès i tes.

L’emprenedor va nèixer a Maurí, al Rosselló, un municipi conegut pels seus vins. “Vinc d’una família de viticultors. Vaig néixer envoltat de vi”, explica. De fet, la seva família, d’origen espanyol, encara té vinyes al seu poble natal.

Les similituds entre la vinya, el cafè i el te són moltes, segons l’empresari. En primer lloc, perquè els tres són plantes “perennes” amb una vida de 40 o 50 anys i que s’utilitzen per fer-ne begudes. Així mateix, el “procés de transformació” també s’assembla: tant el cafè com el raïm han de passar un procés de fermentació dels fruits, mentre que en el cas del te, el que necessita és una oxidació de les fulles, que és el que se’n cull.

En aquests elements hi ha la part cultural que Sanchez va aprendre de petit a casa seva i que va trobar entre els cafeters i les plantes de te ja d’adult. Tant el vi com el cafè o el te depenen en gran part del que envolta les plantacions, sigui el clima, el tipus de sòl o els tractaments que rep; tenen un impacte directe en el que bevem, sigui una copa de vi o una tassa de te o cafè.

Per tal de replicar la cultura que envolta el vi al seu nou negoci, Sanchez va buscar terrenys on iniciar la plantació de cafè i te. Finalment va trobar una bona “oportunitat” a través d’un amic, que tenia quatre hectàrees entre els municipis d’Alenyà i Sant Cebrià del Rosselló, a dotze quilòmetres de Perpinyà, dues viles que també tenen una llarga tradició vinícola. La finca elegida per Acapella, a més, és en hivernacle, la qual cosa permet una protecció millor de les plantes davant les inclemències meteorològiques pròpies del clima mediterrani, que poden danyar les plantes.

Tant el te com el cafè creixen en zones tropicals i subtropicals, és a dir, amb climes calorosos i humits, molt diferents del clima que tenim a Catalunya, molt més sec del que demanen aquestes dues espècies.

A més, les plantes de cafè demanen “ombratge”, indica Sanchez. Aquestes varietats “pateixen més” amb temperatures baixes que no pas les de te, que són més fàcils d’aclimatar a indrets freds. Com que cap de les dues espècies és pròpia de la conca del Mediterrani, per créixer amb bona salut necessiten la protecció addicional que els proporciona l’hivernacle -també del vent, al qual ni el cafè ni el te estan habituats-, però altres ajudes: a banda de l’hivernacle, Acapella controla les condicions del sòl amb l’acoixinament amb palla i amb un estricte control de la irrigació amb sistemes de gota a gota.

Durant anys, el fundador d’Acapella ha treballat en la indústria agroalimentària, on s’ha especialitzat en la salut de les plantes, amb especial ènfasi en el desenvolupament de productes alternatius als pesticides químics. És per això que aposten per fer cafè i te “des del prisma de l’agricultura sostenible”.

“Els conreus estan en experimentació”, explica Sanchez. “Hi hem reflexionat i hem decidit anar resolent un per un” els problemes que podien sorgir, assegura l’emprenedor. En aquest sentit el projecte, de fet, és a llarg termini: la primera recol·lecció de cafè no serà immediata, sinó que tindrà lloc “d’aquí a dos o tres anys”, per la qual cosa els responsables d’Acapella no sabran fins aleshores si realment han obtingut els resultats que esperen. Sanchez confessa que “és bastant arriscat”, però creu que se’n pot sortir amb èxit. “Em vaig preguntar per què ningú ho havia intentat”, diu Sanchez.

La intenció de la companyia, afegeix, és “durar”. Sanchez vol oferir a la seva clientela un “producte en qualitat i en quantitat” que sigui comparable al que importa. De moment, l’empresa ha plantat dotze varietats de te i vuit de cafè diferents a fi d’analitzar quines s’adapten millor al terreny i al temps, i per comparar també productes diversos una vegada comencin a produir fruits.

El cert és que cada dia milions de persones beuen milions de litres de te i, sobretot, de cafè per tot el Vell Continent, però des que se’n va començar a popularitzar el consum al segle XVIII, els europeus hem hagut d’importar els grans de cafè i les fulles de te des d’altres indrets del món.

Fins ara, a la Unió Europea només hi ha plantacions de cafè en un país, Espanya, concretament a la vall d’Agaete, a l’illa de Gran Canària, on es va començar a cultivar al segle XIX. Al continent, però, el clima no ha permès de moment mantenir-hi cultius estables.

Pel que fa al te, el continent europeu sí que compta amb plantacions al Caucas i en regions a la costa del mar Negre, però totes en estats que no formen part de la UE, com Rússia, Turquia, Azerbaidjan o Geòrgia. Dintre de la UE, passa un cas similar al del cafè: fins no fa gaire l’únic productor era Portugal, que concentrava tota la producció a Sao Miguel, l’illa més gran de les Açores, al bell mig de l’Atlàntic.

El fet que el te aguanti millor el fred que no pas el cafè, creixi bé en zones altes i necessiti unes condicions d’humitat elevada fa que sigui més fàcil de cultivar en els climes temperats de l’Europa occidental i septentrional. De fet, en els últims anys s’han dut a terme projectes petits per plantar-ne en països com Espanya (a Galícia), França (a la Bretanya), el nord de Portugal, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Alemanya, Suïssa, els alps italians i el Regne Unit.

Malgrat els projectes a l’Europa atlàntica, el més proper que hi ha a la costa del Mediterrani és una plantació de te a Alès, a uns 70 quilòmetres al nord de Montpeller. Acapella, doncs, és pionera, perquè és la primera empresa que s’atreveix a portar aquests dos conreus a una regió on mai fins ara s’han pogut plantar amb èxit.

La intenció de la companyia no és només vendre la seva pròpia producció als seus establiments. Sanchez recorda que les seves botigues ja tenen una oferta consolidada de cafès i tes de tot el món, cosa que també busquen els seus clients. “Els clients no renunciaran al te Darjeeling o a l’Earl Grey, ni al cafè arabica”, reflexiona. Per tant, té clar que cal anar més enllà de la seva empresa, comercialitzant-los “a França i a Catalunya, en funció de la producció” que s’assoleixi.

“Visc a Tolosa, però la meva mare i els meus avis eren catalans, de Perpinyà”, explica Sanchez. “És un plaer poder retornar a Catalunya”, comenta. Si el projecte es manté com fins ara, fer un cafè o un te provinent del Rosselló pot deixar aviat de ser una utopia.