Segons l’INE, el preu de l’habitatge ha crescut un 12,7% en l’últim any. Lluny de ser una sorpresa, és el resultat d’una falta d’oferta amb una demanda que no para de créixer. El 2023 es van concedir llicències a l’Estat per construir 107.934 habitatges nous. Només durant el segon trimestre del 2025, la població ha crescut en 119.811 persones. Si ho extrapolem anualment, el creixement de població multiplica per cinc l’oferta nova d’habitatge. Aquí hi hem de sumar la demanda de la població ja existent amb les segones o següents residències, els no residents, etc.
I si ja tinc un habitatge, quin incentiu tinc per vendre’l? No podem oblidar-nos que un habitatge també és un actiu financer amb un rendiment al mercat –i, a més, doble–: l’increment de valor i el lloguer que se’n pugui obtenir. Fixeu-vos que a qualsevol propietari, sense haver fet absolutament res, el valor de l’actiu li ha augmentat un 12,7%. I no només això: per tots és sabut que el preu del lloguer no para d’augmentar.
Per tirar més llenya al foc, la demanda cada cop té més estalvis i a un cost més reduït. La caiguda de l’Euríbor que ha abaratit totes les hipoteques és un precedent d’un increment d’operacions en el mercat. El juny del 2025 se’n van concedir un 31% més que el juny del 2024. A l'haver-hi més operacions, els preus s’inflen perquè tothom està disposat a competir en preus.
Per tant, si no es construeixen prou pisos nous i els existents no es volen vendre en el mercat, l’oferta col·lapsa, mentre que la demanda no para d’augmentar. L’única manera d’arribar a un equilibri és amb augments de preu. El comprador pot augmentar el preu perquè disposa de diners barats i el venedor es decideix a vendre perquè el preu és més elevat; no ho faria si no fos així.
