Albert Roig: “He fet funcions que hem sigut més gent a l'escenari que al públic”

L’actor i creador de contingut Albert Roig (Barcelona, 1989) es va quedar sense feina durant la pandèmia i, amb el temps que tenia, va començar a penjar vídeos a TikTok. Ara l’artista es guanya la vida gràcies a les xarxes socials: “L’ingrés que em permet pagar el lloguer ara mateix són les col·laboracions que faig amb marques a Instagram, principalment, i també TikTok”. Actualment acumula més de 130.000 seguidors entre les dues plataformes.

El primer contacte de Roig amb els diners va ser a través de la seva àvia, que n'hi donava d’amagat. Els guardava tots en una llibreta d'estalvis: "No la vaig tocar fins als 18 anys, quan la vaig començar a administrar jo". Així, va aprendre què era l’estalvi, un concepte molt arrelat a casa: "Vigila, guarda-te'ls, fes-los servir només quan tinguis clar que els necessites", explica que li deien. “Els meus pares saben el que costen de guanyar i han anat fent de formigueta”, relata. És així com ell gestiona l’economia ara, explica en declaracions a l’Empreses.

L’actor va començar fent una extraescolar de teatre de petit: "Allà vaig poder sortir una mica de l’entorn del bullying de l’escola i l’institut". Els seus paren li van donar molt de suport: "Van veure que allà jo era feliç, que em podia expressar i que podia muntar els drames de casa a dalt d'un escenari".

Es va professionalitzar i es va formar en art dramàtic. Roig combinava els estudis amb funcions a Port Aventura: "Va ser una experiència xula, però arribava a classe esgotadíssim perquè treballava caps de setmana i festius i pagaven malament". De fet, dedicar-se al teatre és complicat: "Sempre ha sigut un món mal remunerat i he arribat a pagar jo per fer un espectacle". I segueix: "He fet funcions en què hem sigut més gent a l'escenari que al públic, i no perquè l'obra no estigués bé, sinó perquè al públic li costa pagar 18 euros per una entrada", lamenta Roig.

"Viure del teatre és xulíssim", assegura l’artista, però és difícil econòmicament i quasi impossible amb una pandèmia i un confinament: "Jo estava en un molt bon moment, aleshores: amb una obra molt guai, gravant la segona temporada d'una sèrie, al Liceu amb una òpera fent d'actor on em pagaven el sou del conveni. Tot era idíl·lic, i va arribar la pandèmia i ens van dir que no es faria mai, aquesta òpera".

Per treure la creativitat que portava a dins va començar a fer vídeos a les xarxes, mentre es guanyava la vida treballant de monitor de menjador i de dependent en botigues de roba. Més endavant va apostar pel seu projecte fent monòlegs: "Allà va ser quan va confluir el món xarxes, el món Albert, el món actor i el món escenari un altre cop".

Tot i que ha necessitat el seu temps, fer vídeos d’humor en català a internet és el que li ha donat més diners: "En el moment del teatre jo no havia aconseguit mai cobrar el que a vegades cobro per fer vídeos", explica. Tot i això, en el món dels autònoms segueix la inestabilitat: "A l'inici, fer factures ho portava fatal, patia per equivocar-me amb els números... Ara m’ajuden", confessa. Amb el temps, però, ha après a viure sense saber quant cobrarà cada mes: "Vinc d'un món inestable com és el teatre, en el qual no saps què faràs ni on estaràs, és una muntanya russa, i ara estic en un món igual d'inestable i a sobre pagant més d'autònoms".

Pel que fa a les finances personals, l’humorista és estalviador de mena: "Soc bo fent malabars per no gastar. L’únic vici és comprar-me camises rares, és en el que més he invertit". Tot i que ara està pensant en invertir en un habitatge: "Em vull comprar un pis perquè sigui meu, m’encantaria. Però per ara tinc por de ficar-me en un merder i després no poder-ho pagar perquè no tinc una feina estable". I tot i que no s’ha de comparar, és inevitable: "Els meus pares, a la meva edat, ja tenien dos fills, un pis i una feina superestable; què tinc, jo, d'això? Dignitat, perquè una altra cosa no", assegura rient.

Ara per ara es planteja tornar al món de l’actuació: "Trobo a faltar l’Albert que actua. Vull tornar a pujar a un escenari, no tant com a monologuista sinó en una obra o al sector audiovisual. Tinc ganes d’un bon drama". I compaginar-ho amb la creació de contingut a les xarxes. "Perquè han passat cinc anys i han passat rapidíssim, no he tingut temps de plantejar-me cap on vaig. Realment el futur me l'estic començant a plantejar ara, jo no he sigut persona de tenir plans, ho vaig trobant i així vaig surfejant", confessa.