Els tres germans rere Hasbro: de vendre roba a fer l’imperi del Monopoly

El 1926, a Providence, les xemeneies fumegen nit i dia: els molls bullen d’activitat, les fàbriques tèxtils marquen el ritme de vida als barris obrers i l’olor de cotó i de paper s’escampa pels carrers. És en el registre empresarial d'aquesta ciutat de Rhode Island, als Estats Units, on el 8 de gener s'inscriu una nova empresa: Hassenfeld Brothers. Darrere hi ha en Herman, en Hillel i en Henry Hassenfeld, tres germans jueus d'origen polonès. Com moltes altres famílies jueves de l’Europa de l’Est, els Hassenfeld han aterrat als Estats Units buscant-hi feina, estabilitat i la possibilitat de començar de zero. Providence sembla oferir-los-ho.

El seu primer negoci és modest. Es dediquen a comprar i revendre retalls de tela, un producte de poc marge de benefici, però que es fa servir molt. Durant anys, el negoci va fent i els germans van coneixent els proveïdors i investigant nous canals de venda. Això els acaba duent a una conclusió: la clau no és només comercialitzar, sinó fabricar. Van posar fil a l'agulla i, al cap de pocs mesos, ja fabricaven estoigs i tota mena de material escolar. Sembla estrany, però aquesta és la llavor de l'imperi jogueter Hasbro, una de les marques líder mundial del sector. Amb noms com Monopoly, Mr. Potato, Risk, Nerf, Play-Doh, Transformers o My Little Pony al seu catàleg, el 2024 va facturar prop de 4.200 milions de dòlars arreu del món i va donar feina a més de 6.000 persones de forma directa. ¿Però com s'ho van fer els tres germans per passar de vendre estoigs escolars a ser un colós de les joguines?

Dels estoigs a les joguines

Començar a fabricar ells mateixos va permetre als germans controlar costos, qualitat i tempos productius. Els estoigs escolars van ser el primer pas cap a un catàleg propi que aviat es va ampliar amb llapis i capses de colors. Durant la dècada dels anys 30 i 40, l’empresa es va consolidar i va prendre una altra decisió encertada: llançar-se a l’ús del plàstic, un material nou, lleuger, barat i modelable que els obria noves possibilitats. El 1942, Hassenfeld Brothers ja tenia al catàleg un kit de joguines per fer de metge i pots de plastilina per modelar.

Ara bé, el punt d’inflexió va arribar el 1952, quan van adquirir els drets de Mr. Potato Head, un cap de patata de plàstic amb peces intercanviables que va convertir-se en la primera joguina anunciada a la televisió. A començaments dels anys 60, el fundador Henry Hassenfeld va morir i el relleu va passar a la segona generació familiar, amb Anthony Merrill Hassenfeld al capdavant. Una de les decisions més importants l'empresa la va prendre el 1968: Hassenfeld Brothers va canviar oficialment el seu nom per un de més curt i comercial, Hasbro.

La digitalització i l'electrònica

A partir d'aquell moment, Hasbro va entrar en una fase d’expansió accelerada. El 1964 havia creat el concepte d’action figure i el catàleg es va diversificar amb una combinació cada cop més afinada de joguines pròpies i grans llicències. Les dècades següents van consolidar aquesta estratègia amb l’adquisició de marques clau com Milton Bradley, Parker Brothers o Kenner, que van incorporar jocs de taula icònics com el Monopoly, el Risk o el Cluedo. També van sumar franquícies d'èxit com Transformers o My Little Pony, estretament lligades a sèries de televisió i, més endavant, al cinema.

Amb el canvi de mil·lenni, Hasbro va deixar de ser només una empresa del sector jogueter per convertir-se en una empresa del món de l'entreteniment i de la propietat intel·lectual. L’entrada al món dels jocs de rol i de cartes, l’aposta pel contingut audiovisual i, més recentment, el gir cap al joc digital i les llicències van marcar el rumb de l'empresa. El 2003, Alan G. Hassenfeld, net d’un dels fundadors i darrer membre de la família al capdavant de la direcció executiva, va deixar el càrrec. Era el final d’una etapa: Hasbro va passar definitivament de ser una empresa familiar a una multinacional dirigida per executius professionals. Des d’aleshores, el poder s’ha concentrat en grans fons d’inversió internacionals, com The Vanguard Group, BlackRock o Capiral Research Gloval Investors. Davant seu només hi tenen l'altre gegant del sector, Mattel, la marca darrere les nines Barbie, els cotxes de Hot Wheels, les cartes Uno o les joguines per a la primera infància Fisher-Price. Hasbro va tancar el 2024 movent 5.380 milions de dòlars.