‘Spanglish’

Que important que arriba a ser l’anglès en el món de l’empresa. I que difícil que és parlar correctament i entendre els nadius quan comencen una conversa en la llengua de Shakespeare. És l’assignatura pendent de molts professionals que, sent excel·lents en allò que fan, mostren dificultats quan es tracta de fer-ho en anglès.

Un recent estudi realitzat a 112 països, l’EF English Proficiency Index, situava l’estat espanyol al lloc 33, amb vuit posicions perdudes en els darrers cinc anys. En l’àmbit europeu, la posició d’Espanya és ben preocupant: el lloc 35 de 45.

La classificació l’encapçalen els Països Baixos, i recordo els vells temps en què visitava els meus amics que feien l’Erasmus a Rotterdam i veia que érem a anys llum dels locals, completament bilingües.

Els països que juntament amb els holandesos encapçalen la classificació són Àustria, Dinamarca, Noruega, Bèlgica i Portugal, i penso en els anys passats a Lisboa i com les pel·lícules eren en llengua original subtitulades en portuguès.

Ja han passat quasi 30 anys de les meves visites a Rotterdam i 20 de la meva estada a Portugal i continuem sense ser bilingües en anglès com els holandesos i sense mirar pel·lícules en versió original com els portuguesos. Vivim en un lloc on encara no fa gaire, quan un periodista de la BBC li va fer una pregunta en anglès al president Rajoy, va ser tallat amb un “Ufff... Bueno, no hombre... No vamos a hacerlo en inglés... Venga, adelante... ”, donant-li la paraula a un altre periodista per continuar la roda de premsa en castellà.

Precisament per això, a part de demanar Netflix en català com a contraprestació per aprovar uns pressupostos, potser hauríem de veure com podem fer-nos-ho per millorar d’una vegada per totes el nivell col·lectiu d’anglès. Mentre nosaltres estem en això, ja n’hi ha que es focalitzen en aprendre xinés mandarí.