El Japó endureix els requisits del visat per a emprenedors
La reforma arriba en un context de pressió de l'extrema dreta sobre la immigració
ToquioEl govern japonès ha aprovat una reforma que endureix notablement els requisits del visat de business manager (gestor empresarial), la via habitual i preferent per a estrangers que volen fundar i dirigir empreses al país. A partir d’aquest octubre, el llindar mínim de capital es multiplica per sis: passa dels cinc milions de iens (uns 29.000 euros) als 30 milions (172.500 euros). També s’exigeix contractar almenys un treballador a temps complet que sigui ciutadà japonès o resident de llarga durada, i es fixa un requisit mínim de competència en llengua japonesa. L’executiu defensa aquest enduriment com una mesura per frenar l’ús fraudulent d’aquest permís de residència.
La normativa, que ha entrat en vigor l’1 d’octubre després d’un breu període de consulta pública, s’emmarca en un context de pressió creixent de la dreta i l’extrema dreta sobre la política migratòria. Amb tot, obre un debat de fons: fins a quin punt pot frenar la inversió estrangera i la creació de petites iniciatives empresarials. Els crítics alerten que la nova regulació penalitzarà els projectes amb poc capital i dificultarà l’entrada de joves emprenedors que fins ara trobaven en aquest visat una porta viable per establir-se al país. També genera incertesa sobre què passarà amb les desenes de milers de titulars actuals i amb les seves famílies, que sovint depenen d’aquest permís per poder viure al Japó.
La reforma introdueix, a més, un altre requisit: els plans de negoci hauran de ser avaluats per un consultor de gestió, excepte en el cas de grans empreses amb dimensió equivalent a una companyia cotitzada. Fins ara n’hi havia prou amb constituir la societat i acreditar cinc milions de iens de capital o bé contractar dos empleats a temps complet. El visat permetia estades de fins a cinc anys i era renovable. El nou filtre professional pot contribuir a millorar la qualitat dels projectes, però també encareix els tràmits: els honoraris i els requisits tècnics afegeixen obstacles que, sumats al capital mínim multiplicat per sis i a l’obligació de contractació, poden fer inviable aquest camí per a moltes petites empreses estrangeres.
L’Agència de Serveis d’Immigració (ISA, en les sigles en anglès) justifica la revisió per un increment de casos fraudulents. Alguns diputats havien qualificat el visat de “via fàcil” per a estrangers que volien instal·lar-se al Japó a baix cost. S’acostuma a citar la creació d’empreses pantalla o la presentació de documents falsos en renovacions. Tanmateix, la mateixa ISA admet que no disposa d’estadístiques concretes que permetin dimensionar la magnitud real del problema, un fet que debilita la justificació oficial i que alimenta el debat sobre si la mesura respon més a pressions polítiques i socials que no pas a una necessitat demostrada.
Des de l’executiu, la reforma també s’ha presentat com un alineament amb els estàndards d’altres economies avançades, on sovint es fixen llindars d’inversió més elevats i un escrutini més estricte de la viabilitat dels projectes. L’argument oficial parla de reforçar la competitivitat internacional del Japó i d’atreure emprenedors “d’alta qualitat”: persones amb recursos i capacitat d’impulsar iniciatives amb impacte substancial en l’economia nacional.
Veus crítiques
Les veus crítiques, però, consideren que aquest càlcul és erroni: endurir la barrera d’entrada no protegeix el mercat, sinó que limita la innovació i desincentiva la inversió estrangera. Un emprenedor amb cinc milions de iens podia crear una start-up tecnològica, una consultora especialitzada o un negoci de serveis amb capacitat de generar ocupació. Exigir trenta milions, segons els analistes més escèptics, exclou la majoria d’aquests projectes: els de la classe mitjana emprenedora global que no disposa d’un gran capital inicial però sí d’idees, ambició i capacitat de risc. A més, juntament amb l’increment d’obligacions burocràtiques, suposa una estratègia regressiva que contradiu el principi d’un mercat obert i competitiu.
Els experts subratllen que la immigració qualificada és un catalitzador provat de prosperitat. En lloc de posar traves indiscriminades, reclamen instruments més precisos per combatre els fraus: controls selectius, auditories rigoroses, verificació documental exhaustiva i sancions exemplars contra qui incompleixi. “El problema no és el visat en si, sinó l’ús indegut que en fan alguns: penalitzar tota una categoria d’emprenedors per casos aïllats és, senzillament, un error”, assenyala a l'ARA un consultor jurídic de Tòquio que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
En definitiva, els crítics de les noves mesures consideren que l’argumentació oficial basada en l’“ús inadequat” del sistema no aporta dades concretes que n’avaluïn la magnitud. Alhora, alerten que el Japó ha optat per una via restrictiva que pot tenir efectes col·laterals no desitjats: mentre molts països competeixen per atreure talent i projectes innovadors, el país nipó eleva els murs d’entrada i s'arrisca a quedar-se al marge de l’ecosistema emprenedor global. “El temps dirà si la mesura aconsegueix realment frenar el frau o si, per contra, només estronca una via que fins ara permetia a molts professionals aportar valor a l’economia japonesa i obrir-hi noves oportunitats”, assenyala el consultor.
