Els personatges clau de Caixa Catalunya
Antoni Serra Ramoneda (President 1984-2005)
Antoni Serra Ramoneda va presidir l'entitat durant 21 anys. No sempre ha fet autocrítica, però ara admet que "hi hauria coses que hauria fet diferents". "Els gestors també ens equivoquem", afirma abans d'apuntar que ell sempre va respectar l'esperit de l'entitat (una caixa d'estalvis). El 2011 va publicar un llibre ( Els errors de les caixes , Viena Edicions) on explica que el principi de la fi va ser quan totes les caixes van voler replicar el model d'èxit de La Caixa. Afirma que mai va cobrar sou, sinó unes dietes d'uns 80.000 euros anuals, perquè el càrrec de president no era executiu.
Josep Maria Loza (Director general 1998-2008)
La seva gestió com a número dosd'Antoni Serra Ramoneda, primer, i de Narcís Serra, després, és la més criticada per l'actual direcció quan miren enrere. Tot i ser director general, ell era el principal càrrec executiu, com establia la normativa de l'entitat. Fill del conserge i nascut al mateix edifici, va entrar a l'entitat des de baix.
Va mantenir profundes diferències amb Narcís Serra, amb qui mai es va acabar d'entendre. Josep Maria Loza va acabar marxant el 2008 cobrant una generosa indemnització de deu milions d'euros, segons confirmen fonts de l'entitat.
Narcís Serra (President 2005-2010)
L'entrada de Narcís Serra a Caixa Catalunya va ser molt criticada, ja que es considerava una mostra de la politització de l'entitat. Va començar com a conseller el 2004 i un any després va aconseguir que el fessin president.
En una entrevista emesa aquesta setmana va assegurar que "no se sentia responsable" de tot el que li ha acabat passant a l'entitat perquè ell ja volia fer un "cop de timó" des del 2006. També va negar que cobrés indemnització en deixar el càrrec, com s'havia especulat. Però tot i així va seguir fins al desembre sent conseller de Gas Natural en representació de l'entitat.
Fernando Casado (President 2010-2011)
Va tenir la presidència més breu que es es recorda a Catalunya Caixa. Va arribar-hi després de 17 anys a l'Instituto d'Empresa Familiar i només va quedar-s'hi tres mesos. Va arribar a finals del 2010 i va marxar a principis del 2011 en veure que no cobraria el que ell pretenia.
La seva marxa es va produir poc abans de la conversió de la caixa en banc. L'increment del salari de Casado, que es va pactar abans de la seva entrada, no va aconseguir rebre el suport del consell d'administració en un moment en què l'entitat acabava d'acomiadar 1.500 treballadors.
Adolf Todó (Director general i president 2008-?)
Va arribar a Caixa Catalunya amb aura: venia de Caixa Manresa, que destacava per la baixa morositat. Era el 2008, l'inici de la tempesta. El que es va trobar als budells d'una entitat molt més gran no li ha permès lluir resultats. Només aturar una bola de neu cada cop més grossa, amb un tomb en la política de crèdits, la fusió amb Tarragona i Manresa, una dura reestructuració, la conversió de caixa en banc i, no sabem per quant temps, l'accionariat obert forçosament a l'Estat. Todó aguanta en la gestió. La nacionalització li ha suposat una dràstica rebaixa del sou, d'1,5 milions a 300.000 euros.
