El peso argentí i Javier Milei tenen problemes

El 6 d'octubre, en el moment més complicat de la seva presidència, Javier Milei es va posar una caçadora de pell, va entrar en un pavelló de Buenos Aires ple a vessar i va saltar com una estrella del rock mentre cantava a ple pulmó clàssics del rock argentí. La idea era revitalitzar la campanya del seu partit per a les eleccions del 26 d'octubre i recordar als seus partidaris, i potser a si mateix, que la presidència havia estat emocionant i fins i tot divertida.

Darrerament, governar l'Argentina ha estat força esgotador. El 22 de setembre el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, va prometre que els EUA estaven a punt per "fer el que calgui" per estabilitzar la moneda argentina. La intervenció es va produir arran que el banc central argentí es veiés obligat a vendre més de 1.000 milions de dòlars per mantenir la cotització del peso. Les promeses de Bessent van aturar la caiguda de la divisa, però els detalls són escassos i fins i tot hi ha polítics republicans que qüestionen el rescat de l'Argentina. La situació torna a ser fràgil.

Amb cada missatge de Bessent a les xarxes socials fluctuen el peso i els bons argentins. Segons algunes estimacions, el Tresor argentí s'ha desprès de més de 1.700 milions de dòlars en cinc jornades per mantenir la divisa. L'equip econòmic de Milei és a Washington intentant aclarir els detalls del rescat i comprar una mica de calma. Però fins i tot si se'n surten navegant en la política dels EUA, la varietat argentina els pot enfonsar: una derrota seriosa a les legislatives de l'octubre gairebé posaria fi al programa radical de reformes econòmiques de Milei.

Les setmanes vinents seran dures. Els votants consideren que l'èxit de Milei rebaixant la inflació ja són notícies del passat. Les acusacions de corrupció i les giragonses del peso dominen els titulars. Encara sembla possible que Milei pugui sortir de les eleccions amb els mercats calmats i enfortit políticament, però necessita arribar al 26 d'octubre sense més caos sobre el tipus de canvi per guanyar prou escons al Congrés a fi de convèncer els mercats que el seu projecte de reformes encara és viu.

La consultora argentina Invecq considera que el govern ha de gastar almenys 8.000 milions de dòlars abans de les legislatives per mantenir el tipus de canvi dintre dels límits permesos. Abocar una quantitat tan gran, especialment quan en general s'espera que el peso pugui fluctuar més lliurement passades les eleccions, horroritzaria els creditors estrangers que volen que les autoritats argentines tinguin dòlars disponibles per pagar-los el deute en un futur. De fet, el govern podria haver de restringir els intercanvis en moneda estrangera els dies abans de la votació, però Milei espera que els detalls concrets del suport dels EUA ho facin innecessari. Potser sí, però el missatge dels mercats a Bessent ara és: "Ensenya'ns els diners".

La corrupció impacta en la campanya

Una vegada aclarit això, Milei necessita una victòria o, com a mínim, guanyar prou escons per defensar el seu poder de veto com a president. Però l'estratègia electoral està en perill. El seu dogmatisme ha alienat alguns governadors provincials poderosos. El 2023 va assolir el poder clamant contra "la casta". "Tinc fam contra tota la casta", va rugir de nou durant el concert. I, malgrat això, aquest any ja ha patit tres escàndols de corrupció.

El primer va ser amb la seva promoció d'una criptomoneda dubtosa el valor de la qual va col·lapsar en poc temps. Després, a l'agost, la filtració de missatges de veu va aixecar sospites que la seva germana cobrava comissions en la compra de medicaments per part de l'agència estatal de suport als discapacitats. I l'últim cop va ser el 5 d'octubre, quan va dimitir el cap de llista del partit de Milei a Buenos Aires, José Luis Espert, la cara del qual apareix a les paperetes. Espert va confessar haver rebut 200.000 dòlars d'un home imputat als EUA per tràfic de drogues, però va dir que era per una feina legal de consultoria. En tots tres casos, els involucrats han negat haver fet res malament.

Retallar la inflació disparada és l'altre pilar del discurs de Milei. La ràpida pujada dels preus era la principal preocupació dels votants, però, per desgràcia seva, han girat full i ara és la corrupció. Que els maldecaps per la inflació hagin caigut és prova de l'èxit de Milei, però ha fracassat a l'hora de pivotar en altres temes. Un peso sobrevalorat als mercats ha ajudat a frenar la corba de preus, però apreciar la divisa ha colpejat l'ocupació i ha accelerat una crisi del tipus de canvi. Ara als votants els preocupa més tenir feina que la inflació.

Les enquestes assenyalen que el partit de Milei encara té opcions, però la inèrcia li juga en contra. Li caldrà més que concerts de rock per girar la truita.