El paradís xinès del ‘low cost’ s’ha acostumat a les batudes policials
El polígon madrileny de Cobo Calleja torna a sonar per un cas de presumpte blanqueig que esquitxa CaixaBank
Un BMW aturat a la cruïlla deixa passar una bicicleta atrotinada amb una caixa de fruita reconvertida en portacàrregues. Els dos vehicles tenen una cosa en comú: són conduïts per xinesos que fan negocis al polígon industrial de Cobo Calleja, a Fuenlabrada. Són 165 hectàrees a uns 20 minuts de Madrid més conegudes per ser el paradís del low cost sense IVA i l’escenari on els últims anys s’han enxampat diverses trames de blanqueig de capitals, frau massiu en el comerç de mercaderies i prostitució. Tampoc hi ha faltat un cas d’assassinat.
Hisenda i les autoritats policials fa més d’una dècada que indaguen en aquest indret operacions amb noms com araShopping, Dragón, Impala, Emperador o Snake. Aquestes dues últimes han tornat a aparèixer als mitjans les dues últimes setmanes, després que l’Audiència Nacional ha imputat CaixaBank per un presumpte delicte de blanqueig de capitals de deu de les seves sucursals situades als voltants de Cobo Calleja. El jutge apunta que aquesta desena d’oficines van ocultar fons de clients investigats en les dues operacions esmentades (i en dues més: Chequia i Pólvora) i que, a més, van ignorar els requeriments judicials.
Sense conèixer la zona, Cobo Calleja és una mena de laberint quadriculat. A mesura que t’hi vas acostant des de la carretera, els rètols d’anuncis van canviant d’idioma fins que, passat l’accés, ja no en queda cap exclusivament en castellà. Grans supermercats, botigues de mobles, roba, flors, tecnologia i sabates. No hi falta un Ikea a la xinesa. És una gran nau rectangular pintada amb la inconfusible combinació de groc i blau d’origen suec, però amb un nom subtitulat: uns caràcters xinesos queden per sota el rètol BricoToro.
Qui hi hagi estat fa uns anys notarà el canvi. Abans, expliquen, es feia molt més evident que era un polígon de magatzems, amb furgonetes i carretons de caixes amunt i avall i locals pensats per acumular-hi mercaderies. Però Cobo Calleja s’ha rentat la cara. Els seus carrers més cèntrics s’assemblen a una avinguda comercial. Maniquins blancs ben col·locats amb la roba planxada i en aparadors de vidre, rellotges i ulleres de sol exposats com si fossin una botiga més del centre de qualsevol ciutat. Els locals tenen taulell i aire condicionat.
El bar restaurant Cecina és un dels únics establiments del carrer comercial regentat per espanyols. El seu propietari constata que són “dels últims” i diu, gens impressionat, que fa dues setmanes van tenir “una batuda policial” al carrer del darrere. Ho diu acostumat, però explica que, justament d’ençà que s’han intensificat els operatius policials, les coses han canviat. Fa cinc anys hi havia més magatzems grans, però explica que cada vegada més persones d’origen asiàtic els han anat comprant per dividir-los en locals més petits i llogar-los: “Així fan més diners”.
Damián Fuentes, un exinspector de policia que havia dut a terme diverses investigacions i operacions a Cobo Calleja, també constata aquest canvi, però explica que el patró -quan és delictiu- és semblant al de fa deu anys: “Importen mercaderies de tercers territoris, sense declarar o declarant un import molt més baix del real, infringint lleis de propietat intel·lectual i industrial i, després, les venen als magatzems i als establiments habitualment també sense declarar l’IVA”. Així ho descriu també l’Agència Tributària quan explica el desmantellament d’una trama de 60 empreses que declaraven un marge de guanys fins a 20 vegades inferior al real.
En reportatges de fa uns quants anys es poden veure periodistes entrant i sortint de les botigues de Cobo Calleja i comprovant, davant les càmeres, que podien comprar-hi qualsevol cosa, encara que només tinguessin permesa la venda majorista, i sense factura; com a molt, un albarà. Aquesta dinàmica també ha canviat. Aquesta periodista va intentar comprar fins a quatre vegades roba, ulleres de sol i complements per al telèfon mòbil sense èxit: “Aquí solo al por mayor ”, deien sempre els venedors. Mínim 12 ulleres de sol a un euro la peça o mínim vuit pantalons a vuit euros cadascun. Però la cinquena va ser la bona. Dos nois d’uns vint anys accedeixen sense cap problema a vendre una dels milers de fundes de mòbil que tenen perfectament col·locades. “Són 3,95”, diu ell mirant una caixa metàl·lica on fica els diners i en treu el canvi. No respon davant la reclamació d’un tiquet.
Les persones que caminen pel polígon tampoc s’avenen fàcilment a parlar. De les quatre a qui ho preguntem només una confessa que hi compra habitualment per al seu negoci. La resta asseguren que hi van esporàdicament i no volen parlar dels seus negocis. S’hi passegen persones de tots els orígens: xinesos, indis, espanyols, àrabs, europeus de l’est i d’ètnia gitana. Tres nois postadolescents, alts i rossos vestits amb xandall i gorra caminen durant una bona estona buscant alguna cosa que no troben. Alguns venen amb furgonetes, d’altres baixen amb maletes del cotxe o surten de les botigues amb bosses d’escombraries plenes. També hi ha grups de dones i parelles que passegen com si fossin a les Glòries. “En aquesta no et vendran res sol, encara que tinguis fitxa de majorista, però prova-ho en d’altres perquè segur que cola”, respon una dona rossa que no vol dir el seu nom ni parlar de l’IVA o les factures. De tant en tant passa una bicicleta amb la caixa plena. Reparteixen menjar dels restaurants xinesos als locals, que no tanquen en tot el dia i, durant la setmana, només els dissabtes.
Segons una portaveu de l’Ajuntament de Fuenlabrada, l’índex de comerç minorista al polígon “és molt baix”. Assegura que per això no suposa una competència al comerç de la ciutat. “Tot el contrari: molts es nodreixen de la mercaderia de Cobo Calleja”, afegeix. Explica que hi ha més de 1.200 empreses i que, d’aquestes, 337 són xineses. És immens, impossible de recórrer en un sol dia. A la part més alta encara conserva naus i tallers amb activitat industrial. A l’Ajuntament de Fuentlabrada recorden que des de l’àmbit municipal poc hi poden fer per prevenir el frau fiscal i sostenen que no hi ha cap problema de convivència. Calculen que les empreses regentades per asiàtics ocupen unes 3.000 persones, de les quals el 45% són espanyoles. Unes xifres que costen de veure reflectides després de passejar un matí pel polígon.
Fuentes troba a faltar controls sistemàtics de l’Agència Tributària. “Aquest any encara he assistit a un judici de fa 12 anys”, lamenta. Però des d’Hisenda argumenten que ja es veuen els resultats d’investigacions que fa anys que duren. També participen en la que ha acabat esquitxant CaixaBank i que té l’origen en el cas de presumpte blanqueig de capitals provinents d’activitats il·lícites del banc ICBC. Fuentes explica que el que fa difícil controlar-ho, a banda de l’idioma, és l’assessorament fiscal que contracten aquests empresaris asiàtics.
Fent el cafè al bar Cecina entren dos homes espanyols amb camisa i americana. Treballen a l’oficina d’Ibercaja que hi ha just al costat. Asseguts a la barra destaquen. No hi ha gaires caixers. L’oficina de CaixaBank que hi havia dins el polígon ja no està oberta, diu el propietari del bar.