La moratòria de Colau genera un mercat paral·lel de llicències d’hotel

BarcelonaGairebé ja fa sis mesos de la moratòria hotelera decretada per l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, controlat per Ada Colau. Una moratòria que ha paralitzat 35 projectes de nous hotels a la ciutat i que ha tingut els seus efectes col·laterals: l’activació d’un mercat paral·lel de llicències hoteleres. Així ho reconeix la consultora CBRE. El problema és que la demanda d’hotels a Barcelona és molt elevada perquè són un bon negoci, però l’oferta és mínima, perquè els inversors en treuen una bona rendibilitat per l’alt grau d’ocupació i un bon RevPAR (ingressos per habitació). Però com que la demanda existeix, es poden veure anuncis d’ofertes. No fa gaire en va aparèixer un en un portal especialitzat que deia: “Es ven un lot de dos hotels de tres estrelles a Barcelona, de 80 a 90 habitacions un i de 55 a 65 l’altre. Preu: 56 milions d’euros”. És només un exemple, hi ha altres anuncis. En molts casos són hotels que requereixen rehabilitació, amb una inversió important, i que el propietari vol vendre a un bon preu perquè amb la moratòria per al comprador és l’única manera de poder tenir un establiment.

De fet, els últims mesos s’han registrat a Barcelona algunes operacions de compravenda d’hotels. És un negoci interessant, perquè la capital catalana lidera la recuperació de RevPAR a l’Estat respecte als nivells de l’any 2008, amb un increment del 8% fins al més de juliol, segons CBRE. Entre les vendes que s’han tancat destaca la del Hilton de la Diagonal, però també operacions d’altres tipus com l’entrada de Leonardo Hotels, que va llogar l’Hotel Acta Inc, al carrer Mallorca, molt a prop de la Sagrada Família. Un cas ben clar d’aquestes operacions per poder obrir un hotel al marge de la moratòria és el d’un inversor de Dubai que va comprar la llicència d’un hotel que havia tancat. La idea és aixecar un hotel de tres estrelles amb aquesta llicència al centre de Barcelona.

L’èxit de Barcelona en el sector hoteler es basa en la millora contínua de l’ocupació i els ingressos, tot i que el nombre de places no hagi parat de créixer. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ho corroboren. El 2010 hi havia 65.724 places hoteleres i el 2014 es va tancar amb 73.906. Però l’ocupació va passar del 69,42% el 2010 al 73,59% el 2014. Més ocupació amb més places vol dir un augment important del total de pernoctacions a la ciutat: han passat de 15 milions el 2010 a 17,5 milions el 2014. Aquestes bones dades van fer que el mercat inversor hoteler identifiqués Barcelona com un “mercat refugi” -sobretot a partir de l’any 2013-, segons Jorge Ruiz, director d’hotels de CBRE.

Un altre efecte col·lateral de la moratòria ha sigut l’interès creixent dels inversors per la perifèria més pròxima, sobretot per l’Hospitalet. Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels, explica que “si als inversors nacionals i internacionals que volen ser a Barcelona els dius que a la vorera del davant hi ha una ciutat potent com l’Hospitalet que no només aposta pel turisme de fira, arribes a la conclusió que un hotel a l’Hospitalet és una aposta segura”.

La inversió en hotels a la ciutat de Barcelona l’any 2015 serà d’uns 260 milions d’euros, un 17% inferior a la del 2014, segons CBRE. En relació a com ha afectat la moratòria en aquesta caiguda, el director d’hotels de la consultora es manté en un “és difícil de dir”, però afegeix que segur que “alguna incidència deu haver tingut”.

Per a la directora general d’Aguirre Newman a Barcelona, Anna Gener, tot i la moratòria, els inversors tenen molt d’interès en el negoci hoteler a Barcelona. “El que hi ha és poca voluntat de vendre, perquè la rendibilitat és alta”, assegura. Aquesta negativa inicial a vendre, esclar, fa pujar el preu de les poques operacions que hi ha en marxa o disponibles. I el que pot provocar la moratòria, si s’allarga molt, és agreujar encara més la situació augmentant el preu de l’operació, perquè la demanda dels inversors continuarà existint.