El nou desordre mundial reobre el debat de l’euro a Suècia
Economistes suecs adverteixen que ingressar a l’euro reforçaria els vincles amb el nucli de la UE en un context d’inestabilitat geopolítica
CopenhaguenLa invasió russa d’Ucraïna va precipitar el final de la neutralitat sueca amb l’entrada a l’OTAN. Ara el país nòrdic obre el debat cap a un nou gir històric després de dècades de reticència: l’adopció de l’euro. Com a membre de la Unió Europea des de fa més de 30 anys, Suècia és dels pocs països que han mantingut la seva pròpia moneda, la corona. Les lleis de Brussel·les marquen que el país escandinau s’uneixi algun dia a l’euro, però en realitat aquest tema s’ha anat ajornant sense posar-hi mai data. Tanmateix, una integració més estreta amb la UE comença a semblar més atractiva per a Estocolm, que busca un escut contra l’augment de la inestabilitat geopolítica i el deteriorament de les relacions transatlàntiques amb els Estats Units presidits per Donald Trump.
Tot i que el debat per adoptar la moneda europea comuna encara es troba en una fase inicial, s’està produint un canvi en la postura del govern suec. L’any 2003, quan els ciutadans suecs van rebutjar entrar a l’euro en un referèndum, el debat es va centrar en la capacitat de la corona com a mecanisme d’ajust per a l'economia nòrdica més gran. Ara, però, les tensions geopolítiques han introduït un nou factor en el debat.
La política aranzelària erràtica de Donald Trump ha posat en relleu que les economies més petites estan més exposades a la volatilitat dels mercats. Sobre això, cal sumar-hi una política exterior nord-americana que inclou les amenaces a països aliats com Dinamarca o el Canadà, mentre que els països europeus com Suècia també veuen Rússia i la Xina com una amenaça. Aquest diagnòstic també el comparteix el banc central (Riksbank), que ha alertat que la inestabilitat financera ha augmentat a conseqüència dels aranzels i l’agenda de la política exterior de l’administració nord-americana.
En aquest nou context, els que defensen l’adopció de l’euro argumenten que la moneda comuna faria més estrets els vincles polítics amb la resta de països europeus, a la vegada que donaria als suecs una veu per decidir en els assumptes monetaris de la UE. Un altre argument és que l’adopció de l’euro també suposaria un impuls per al comerç exterior a la UE (que suposa el 60% de les exportacions, segons Sweden Statistics), i afavoriria les inversions directes des d’altres països de la UE. Des de la perspectiva de Brussel·les, el canvi de posició de Suècia també suposaria una fita a celebrar, i afegiria credibilitat a l’euro, en un moment en què la imprevisibilitat de Trump minva la credibilitat del dòlar.
En aquest sentit, els primers passos cap a l’adopció de l’euro ja s’han començat a fer des de l’executiu suec, encara que només siguin temptatius. A principis d’any, la ministra de Finances, Elisabeth Svantesson, va anunciar al Parlament la creació d’una comissió d’experts per investigar els avantatges i desavantatges de canviar la moneda a l’euro: “El món està canviant i la UE també”, va afirmar Svantesson. "Per tant, també hem d'atrevir-nos a avaluar, investigar i analitzar la qüestió en benefici de Suècia, les llars sueques i les empreses sueques", va subratllar.
Aquest canvi en la postura del govern suec se sustenta en un informe dirigit pel professor emèrit a l’Escola Internacional d’Economia d’Estocolm Lars Calmfors, una de les figures més influents en qüestions monetàries al país, ja que també va dirigir la comissió governamental que va examinar les implicacions d’adoptar l’euro abans del referèndum de l’any 2003. En aquell moment, la comissió d’experts es va mostrar cautelosa i va recomanar ajornar l’adopció de l’euro amb l’argument de preservar la sobirania sobre les polítiques monetàries. Ara, però, la postura de l’economista ha canviat per complet i es mostra més positiu en l’entrada de Suècia a l’euro: “Les condicions geopolítiques són molt diferents avui que abans, i aquesta dinàmica fa augmentar el valor de formar part del nucli de la UE”, va assenyalar l’expert en una entrevista per al mitjà Bloomberg. Avui "Rússia, la Xina i, per descomptat, els EUA són molt menys fiables", profunditzava Calmfors.
L’economista també assenyalava que “el cicle econòmic suec s'ha alineat cada vegada més amb el de la zona euro, la qual cosa redueix la necessitat d'una política monetària independent”.
Poc suport ciutadà
Entre les veus empresarials, cada vegada més comença a calar la idea que adoptar la moneda única europea oferiria més seguretat i protecció per a l’economia, segons informava el mitjà Politico. D'altra banda, des del centre de pensament amb seu a Estocolm Timbro, han argumentat que l’adopció de l’euro ajudaria “davant la volatilitat i la debilitat a llarg termini de la corona, exposada a grans fluctuacions influïdes per esdeveniments com la guerra a Ucraïna o la fallida del gegant suec de fabricació de bateries elèctriques Northvolt”.
Tot i això, la majoria dels suecs continuen oposant-se a l’euro, segons l’últim Eurobaròmetre, en què només un 39% dels ciutadans s’hi mostren favorables, 7 punts percentuals més que en anys anteriors, però encara lluny d’assolir una majoria. Per al partit en cap de la coalició de govern, el Partit Moderat, aquest suport és fonamental: “No prendrem cap decisió respecte a l’euro per sobre dels caps del poble suec”, va afirmar la ministra de Finances, Svantesson. Els que s’oposen més frontalment a l’euro són el partit d’extrema dreta Demòcrates de Suècia, que a les enquestes per a les eleccions generals se situa com a segona força del Parlament amb el 21% dels vots. De moment, sembla difícil que el país nòrdic aconsegueixi un consens polític cap a l’entrada a l’euro, però la seva postura d’estat no-alineat també semblava inamovible abans de la guerra a Ucraïna, i va canviar més de pressa del que molts podrien haver imaginat.
