Un mal aire per al ‘blockchain’

L’idil·li d’Elon Musk amb el bitcoin ha durat ben poc. El fundador de Tesla ha informat aquesta setmana que la seva empresa deixarà d’acceptar la citada criptomoneda com a mitjà de pagament dels seus vehicles. El motiu -si més no, el que Musk declara-: la generació de bitcoins és insostenible des del punt de vista mediambiental.

I és ben be així. Al ritme actual, la potència de computació que cal per obtenir els bitcoins encara pendents de generar consumirà aquest any 143 terawatts l’hora, el triple d’electricitat que consumirà tot Catalunya en el mateix temps. El funcionament de Facebook requereix uns cinc terawatts cada hora, i el de Google, uns dotze, de manera que els especuladors del bitcoin gasten vuit vegades més electricitat que els dos gegants digitals junts, i gairebé un 70% de la que consumeixen tots els centres de dades del món. Amb l’agreujant que, mentre les empreses tecnològiques aposten per les energies renovables, la majoria dels bitcoins es generen als llocs de la Xina on l’energia és més barata, sense pensar en la petjada ecològica.

L’anunci de Tesla ha ensorrat la cotització del bitcoin i, de retruc, la d’altres criptomonedes. Al mateix temps, Facebook ha retirat la petició a les autoritats suïsses per operar amb la criptomoneda Dime, que va néixer sota el nom de Libra però va perdre la majoria dels suports quan les autoritats monetàries s’hi van posar de cul.

Potser l’indicador més clar de la pèrdua d’impuls de la tecnologia de cadena de blocs, de la qual les criptomonedes són l’aplicació més visible però no l’única, és que Microsoft ha comunicat que aviat tancarà el servei de blockchain que ofereix al seu núvol Azure. No es pot negar que la cadena de blocs té un gran interès conceptual, però ara com ara sembla una solució a la cerca de problemes. Haurem de veure com ho aborda l’incipient Centre Blockchain de Catalunya, instal·lat a Girona sota la presidència de Quirze Salomó i amb l’impuls del conseller Puigneró.