A joguines Fabre, olor de fusta i de calidesa

És realment complicat passar per davant d’Aribau 84 i no quedar-se parat, embadalit, contemplant l’aparador de Fabre. I és habitual sentir-hi, mentrestant, comentaris sempre similars: “Quina botiga tan bonica”, “Quines joguines tan maques”, “Quin bon gust i quina calidesa”. Fabre és un petit paradís per aquelles persones que desitgen trobar un regal ideal per a un infant o un nen. Un regal ideal i una mica diferent. Treballen la literatura infantil i juvenil i les joguines de fusta i ecològiques, els jocs de taula, l’ajuda als aprenentatges i altres disciplines lligades amb l’oci, el lleure i allò tan important d’aprendre jugant. Parlem amb l’Eugènia Pujol, la seva actual responsable, implicada en el negoci des de l’any 2011, quan encara estaven al local de Rambla Catalunya. Des del 2015 es troben en aquest nou lloc tant de pas, en plena Eixample, proposant un oasi de calma. Un oasi carregat d’estímuls, això sí, amb un espai aprofitat al màxim en el qual costa que res t’embafi. D’això se n’ocupen les treballadores. Saben escoltar i assessorar. Això és molt important, destaca l’Eugènia. Penseu que l’ofici de botiguer en una jogueteria no és fàcil, ja que sempre –o quasi– qui entra a comprar mai vol res per a si mateix, sinó per regalar a algú altre. I cal afinar bé la punteria, tenir paciència, saber-se explicar i saber escoltar, detectar la peça idònia. Aquell puzle que segur que no falla. El joc de lletres per qui comença a escriure. El llibre per qui té dificultats d’aprenentatge. El retallable per qui ha de millorar la tècnica. Aquell mapamundi de dinosaures que segur que serà un èxit. O la lupa amb llum incorporada que farà servir inclús el pare del nen.

Per explicar la història de Fabre ens hem de remuntar al 1860, quan Josep Maria Fabre, vingut de França, va fundar al Portal de l’Àngel la primera seu de la llibreria, d’especialitat en llibres tècnics, sobretot d’arquitectura. De fet, aquesta data és especial, ja que converteix Fabre en la llibreria en actiu més antiga de la ciutat. Als anys 30, el negoci va ser adquirit per la família Montcanut, que va traslladar-la a la Rambla de Catalunya. La data cabdal arriba l’any 1950 quan la compra la Martha Geigle, la persona que li injectarà l’empremta definitiva, la personalitat més marcada. “Doña Martha”, així li deien, tenia un gran instint comercial i va obrir també una bomboneria. Continuava important llibres d’Alemanya i es va especialitzar també en papereria i botiga de joguets. Fins fa poc encara treballava a Fabre la Pilar, dependenta de tota la vida que va aprendre l’ofici amb Doña Martha. Tot, des de fer els aparadors, fins a tractar amb el client i cultivar la sensibilitat de prescriptor, aquella ànima tan pròpia i característica dels llibreters. El Carlos, el fill de Doña Martha, va continuar amb el negoci. Va arribar un moment, des de mitjans dels anys 2000, que va quedar clar que calia donar-li un tomb. En aquest punt és quan hi intervé l’Eugènia, nora d’en Carlos. Va deixar la seva feina en un banc i va implicar-se en el negoci a fons. Només canviant l’aparador i la il·luminació ja van guanyar un plus de clientela. “Que sou nous?”, van arribar a preguntar-los.

Avui Fabre continua sent un referent en el llibre de text alemany per a estudiants. També per a l’infantil i juvenil en aquest idioma. I, és clar, en la LIJ (l’acrònim de Literatura Infantil i Juvenil) en català i castellà. És impressionant el món de propostes i possibilitats, infinita varietat, que hi ha en aquesta porció de mercat literari. I la joguina cuidada, de fusta, ecològica. Fugen del plàstic, es nota només posar un peu a dins del local. Inconfusible i boníssima l’olor de fusta. Fusta que ve de boscos sostenibles i pintures no tòxiques. “Anem molt a les fires internacionals de joguets, ens fixem molt en els jocs tradicionals, aquells que fan que el nen li doni calidesa i que pugui jugar-hi tant amb els seus pares com amb els seus avis”. L’oca i el parxís al costat de jocs de lògica i de taula més enrevessats. Tot hi té cabuda.

Fabre canvia segons la temporada. Època de disfresses, de quaderns i motxilles, de llibres i de dracs, de jocs de taula, del calendari d’advent –una de les seves especialitats de tota la vida–. Tenen una clienta que sempre li regalava el calendari de l’any al seu pare. Avui el pare ja no hi és, però ella el continua comprant.