Qui va inventar els Sugus? La història del caramel d'una generació

Un nen puja a un autobús i s'atura davant del conductor, que li allarga la mà. Nerviós, regira les butxaques a consciència: no hi troba cap moneda, només un grapat de caramels. Obre el puny i els hi ensenya. "Només porto Sugus", diu entristit. El conductor el mira un segon, sospesa l’oferta i sentencia: "Doncs m'ho cobro amb Sugus!" Quan el nen s'asseu, la resta de passatgers s'hi abraonen per veure si també els en cau algun. Aquest era l'argument d'un dels anuncis en blanc i negre que Televisió Espanyola va emetre a finals de la dècada del 1970. Aleshores, els Sugus eren uns dels caramels més populars a les botigues de llaminadures. No eren durs, però tampoc eren xiclet; no es trencaven ni cruixien, sinó que s’estovaven lentament; tant es podien mastegar com llepar fins a desfer-se. Però el que els feia especialment reconeixibles eren la forma de cub perfecte que tenien i el sistema de colors que permetia reconèixer el gust sense necessitat de llegir res.

Avui, els Sugus encara es comercialitzen. De fet, la marca forma part del catàleg del grup Mars, un dels gegants mundials de la confiteria. La companyia, que també és propietària de les xocolatines Twix o els famosos M&M's, factura cada any prop de 47.000 milions d'euros arreu del món. Ara bé, Sugus no va néixer dins aquest imperi dels snacks i les llaminadures: les arrels cal buscar-les fa gairebé un segle, el 1931, a Suïssa.

L'origen del caramel quadrat

La història dels Sugus no comença en cap botiga de llaminadures, sinó dins els despatxos d’una fàbrica de xocolata de Suïssa: Suchard. La firma, avui coneguda especialment pels torrons de xocolata, buscava un producte diferent. L'empresa, fundada a començaments del segle XIX i convertida ja en un dels grans noms del cacau europeu, feia més de cent anys que vivia de la xocolata, però el mercat començava a donar senyals d’esgotament i la direcció de l’empresa no volia enganxar-se els dits.

L'encarregat de moure els fils va ser Hans-Conrad Lichti, el director general de la companyia. Lichti va emprendre un viatge per Europa a la recerca d’un producte diferent, capaç d’obrir una nova via dins la indústria del dolç. La troballa la va fer lluny de Suïssa, a Cracòvia, on va descobrir una recepta d’origen anglès d’un caramel sorprenentment tou, emmotllable i gairebé desconegut a l’època.

No era un caramel per trencar amb les dents, sinó un dolç pensat per xuclar, per estovar-se a poc a poc dins la boca fins a desfer-se. Aquella textura, radicalment nova en un moment dominat pels caramels durs, va convèncer Lichti: havia trobat el producte que buscava. Suchard va adquirir la patent i va començar a treballar-hi industrialment amb una base de sucre, xarops, greixos i gomes especials a la qual va afegir sucs de fruita per crear gustos diferents.

L'èxit dels colors

Des del primer moment, Suchard va entendre que aquell nou caramel no només havia de ser diferent per dins, sinó també per fora. La solució va ser tan simple com efectiva: cada gust tindria un color propi. No caldria llegir res: n’hi hauria prou amb veure’l. En una època en què molts caramels s’assemblaven entre si, Sugus va apostar per una gramàtica visual clara i immediata.

La Segona Guerra Mundial en va frenar l’expansió, però no la va aturar. Quan Europa va començar a recuperar-se, aquells petits cubs de colors estaven preparats per sortir de Suïssa i començar un llarg viatge. A partir dels anys cinquanta, Suchard va desplegar una estratègia d’expansió basada en filials i llicències de producció. Els caramels quadrats van començar a fabricar-se en diferents punts d’Europa i, progressivament, en altres continents. L'Argentina, Bèlgica, França, Itàlia, Portugal, Alemanya o l'Àfrica del Sud van ser alguns dels primers destins d’un producte que ja no depenia d’un sol mercat. El sistema de colors, la mida invariable i la textura tova facilitaven una cosa clau: que els Sugus fossin exactament iguals arreu.

A Espanya, els Sugus van començar a produir-se l’any 1961, quan Suchard va posar en marxa una fàbrica a Sant Sebastià i, més tard, una altra a Oviedo. Van funcionar fins al 1988, quan la producció es va traslladar a l'Argentina. Amb el pas dels anys, Sugus va anar canviant de propietari: el 1990 Suchard va ser adquirida pel grup nord-americà Kraft Foods. El 2004 Wrigley va comprar a Kraft tot el negoci de caramels. El 2008 Wrigley va ser absorbida pel grup Mars, en una de les grans operacions del sector.