La indústria dels petards també troba la sortida de la crisi

La depressió de la crisi va tocar de ple la indústria del petard. Les vendes, concentrades en els dies previs a Sant Joan, van caure a la meitat en els primers anys de la crisi, però el sector creu que ja s’ha girat la truita, i des del 2014 la venda de petards i material pirotècnic s’està refent, tot i que encara no s’han recuperat els nivells previs a la crisi, segons Josep Maria Vilardell, president de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya. La millora de la situació es veu en l’evolució de les vendes, que aquesta associació xifra en un augment de gairebé el 10% l’any passat, mentre que per a aquest any preveu un creixement d’entre el 3% i el 5%. “Les vendes estan més animades”, deia aquesta setmana Sandra Córcoles, propietària d’una botiga de petards de Sabadell. “Les sensacions són millors”, afegia.

Per tant, no només la crisi, sinó també aspectes com la meteorologia o quin dia de la setmana és festiu, si hi ha pont de Sant Joan o no, poden afectar les vendes anuals. Per això el sector té un important grau de concentració, amb alguna empresa centenària, com la mítica Antiga Casa Estalella, i altres de més recents però prou implantades, com Petardos CM, La Traca o Petardos Ars Pirotecnia; a més de la històrica Pirotècnia Igual, més enfocada als focs d’artifici professionals. Aquestes empreses, individualment, es mouen en unes forquilles de vendes d’entre 3 i 6 milions, segons els comptes que presenten al Registre Mercantil.

El tiquet mitjà dels catalans ha canviat els últims anys. La crisi va afectar les vendes d’aquestes companyies i els hàbits dels compradors, no només en la quantitat de diners que es gastaven en petards, sinó també en el tipus de productes. Abans de la crisi, la despesa mitjana d’una família en petards pujava a més de 50 euros. En aquesta xifra coincideixen Josep Maria Vilardell, Sandra Córcoles i Jordi Brau, director de La Traca. Però amb la crisi la despesa va baixar exponencialment, i l’import mitjà de cada venda no superava els 20 euros. Amb la millora de l’economia fàcilment es pot arribar als 30 o 40 euros de tiquet mitjà, segons explica Vilardell.

El canvi en la tipologia del producte és evident. Fa uns anys el rei de la nit de Sant Joan era el tro. Ara s’imposen els colors al soroll, les fonts són les reines. I el que ha perdut pistonada són els coets, en gran part per les campanyes en favor de la seguretat. El coet es percep com a més perillós, tant per les persones com per la possibilitat de provocar un foc, ja que saber on va a parar és difícil de controlar. Per això, explica Vilardell, està perdent força en favor de les fonts de colors, però també de les bateries, que guanyen adeptes. Això sí, gairebé el 99% del material ve de la Xina, on fabricar és més barat. Només els focs d’artifici més professionals es fabriquen aquí.

El sector a Catalunya té dues diferències importants respecte al que passa a la resta de l’Estat. D’una banda, a Catalunya les vendes es concentren més a l’entorn de Sant Joan. Vilardell, que té botigues de Petardos CM a Catalunya i a la resta d’Espanya, ho nota. Aquí les vendes es concentren entre el 90% i el 100% per Sant Joan, a la resta de l’Estat també es concentren molt a l’estiu, però també es fa una campanya al desembre, per Nadal i Cap d’Any.

L’altre element distintiu de Catalunya és la venda en paradetes al carrer. A la resta de l’Estat les botigues fixes són el més habitual. Aquí n’hi ha, però la venda es concentra en les paradetes, i això comporta problemes logístics. Cada nit s’ha de retirar el material pirotècnic que hi ha a les paradetes i portar-lo a un magatzem segur, amb la despesa que comporta, i tornar-lo al punt de venda l’endemà. Amb la sortida de la crisi el nombre de paradetes autoritzades ha anat variant. Els anys 2010 i 2011 no s’arribaven a autoritzar un miler de casetes a tot Catalunya. Just es passava de les 900. Però el 2015 ja es va arribar a més de 1.250 i el 2016 es van superar les 1.300 en total.

L’adjudicació dels espais públics crea recels entre els venedors. Jordi Brau, de La Traca, es queixa de les males pràctiques d’alguns ajuntaments, que fins i tot porten a negocis no gaire clars. “Hi ha qui ho fa bé, com l’Ajuntament de Barcelona, que té en compte l’experiència o la història per adjudicar les casetes”, diu. Però altres ajuntaments, explica, entren en subhastes que només tenen en compte el preu que s’ofereix, sense valorar altres aspectes, o simplement ho fan per sorteig. Aquests últims casos, explica, “són injustos, perquè pots estar treballant tot un any perquè després, per un sorteig, no tinguis els llocs de venda que necessites”.

En el cas de valorar només l’oferta econòmica, alerta Jordi Brau, hi ha qui vol fer negoci fent ofertes fora de mida i després intentant revendre els llocs de treball als professionals.