Indra i el polèmic boom de la defensa a Espanya

MadridIndra era una empresa força desconeguda que s'associava a paraules com recompte electoral, transport, tecnologia o frontera –és contractista de Frontex–. Des de fa un temps, però, no només ha acaparat els focus mediàtics, sinó que a la llista s'hi han incorporat els termes defensa i armament. I ha estat una incorporació a consciència.

Fa uns cinc anys Indra va començar a entomar un gir estratègic amb una forta aposta per aquests dos negocis, fins al punt que avui aspira a ser el vaixell insígnia del sector de la defensa a l'Estat. De fet, hi ha qui fins i tot marca una data clau al calendari: el setembre del 2019, quan Espanya, ja sota el mandat de Pedro Sánchez, va designar Indra com a "coordinador nacional" del programa europeu per a l'avió de combat que havia de substituir l'Eurofighter. Avui, la decisió es llegeix com tota una declaració d'intencions.

Anem a pams. Indra no és una companyia qualsevol, i no només perquè cotitza a l'Íbex-35. "Sempre ha estat una empresa de forts interessos", resumeix una font empresarial que coneix de prop el sector. A través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el braç inversor del govern espanyol, l'Estat n'és el primer accionista, amb un 28% del capital social –també n'és un dels principals clients a través del ministeri de Defensa.

"L'alineació amb el govern de torn ha provocat molt soroll i, en el fons, és poc heterodox perquè és una empresa cotitzada", afegeix la mateixa font. Un exemple d'aquest enrenou es va viure el 2020, quan el català Marc Murtra, actual president de Telefónica, va desembarcar a Indra com a president no executiu. Aleshores, a ningú li va passar per alt els seus lligams amb l'òrbita socialista i, per tant, amb l'executiu de Sánchez, que va apadrinar el fitxatge. El seu antecessor, però, també duia incorporada etiqueta política: Fernando Abril-Martorell va ser designat per Mariano Rajoy (PP) l'any 2015.

L'entrada del català va suposar l'esclat d'una trifulga política entre socialistes i populars, però també va desencadenar el cessament de cinc consellers de l'època d'Abril-Martorell. La pipa de la pau va arribar amb el nomenament de l'enginyer i empresari José Vicente de los Mozos com a conseller delegat.

"La seva arribada [de Marc Murtra] va ser una decisió estratègica", afirma una font. Amb ell dins, l'Estat va començar a fer-se fort a la companyia: en poc menys de cinc anys ha passat del 18% al 28% del capital social. El nou rumb es va anar definint mentre els tambors de guerra a Europa ressonaven amb força i la pressió internacional per invertir en defensa creixia. El mandat era centrar els esforços a aconseguir ser un gegant espanyol –però també europeu– en el camp de la defensa, una estratègia que xocava amb l'aposta de la cúpula anterior per la consultoria i la tecnologia. D'aquella època en queda com a símbol la filial tecnològica Minsait, que avui suposa un 60% dels ingressos d'Indra.

Tot plegat es va recollir en un nou pla estratègic ideat al llarg del 2023 i presentat el 2024 sota el nom Leading the Future. En aquest full de ruta afloren dues noves àrees: la de l'espai i la de defensa, avui pal de paller d'Indra. Però la plasmació definitiva d'aquesta nova estratègia ha arribat aquest 2025, començant pel relleu de Murtra per Ángel Escribano, actual president d'Indra a proposta de la SEPI, és a dir, del govern espanyol.

Escribano ja estava familiaritzat amb la indústria de la defensa. Formava part del consell d'administració d'Indra en representació de l'empresa Escribano Mechanical & Engineering (EM&E Group), de la qual és cofundador amb el seu germà Javier Escribano. El 2023, el grup Escribano va comprar un 3% d'Indra i avui ja en controla el 14,3%. La presidència a Indra el va obligar a deixar els seus càrrecs a l'empresa familiar, però en manté una part de la propietat. La resta d'accionistes importants d'Indra són la companyia basca de defensa SAPA (7,9%) i el fons Amber (7,3%), principal propietari de Prisa.

Escribano, la gran compra pendent?

Les passes que ha fet Ángel Escribano com a president han accelerat l'estratègia que va començar a pilotar Murtra. "Volem ser la companyia tractora", afirmava el directiu en una entrevista poc després de ser nomenat president. També deixava clar que això volia dir créixer en mida, és a dir, a través d'adquisicions.

Indra tancarà l'any sumant gairebé una desena d'operacions. Destaca la compra del fabricant de vehicles militars Tess Defence; la de la planta asturiana El Tallerón a Duro Felguera; l'adquisició aquesta setmana a Grupo CPS de la seva tecnologia de drons, o la compra definitiva d'Hispasat, l'operador de satèl·lits espanyol, i la seva filial Hisdesat, vinculada al negoci militar.

La incògnita que es manté viva de cara al 2026 és la possible compra de l'empresa familiar cofundada per Ángel Escribano (EM&E Group), un moviment que ha despertat el fantasma del conflicte d'interessos. Fonts d'Indra han declinat fer comentaris sobre aquesta possible operació. En tot cas, el consell d'administració de l'empresa ha expressat que veu "coherent" el moviment. Ara bé, no es resoldria fins que els números de l'exercici actual de les dues companyies estiguin auditats. L'operació suposaria un desemborsament important de diners per a Indra i, per tant, per a l'Estat, que n'és el primer accionista. S'especula amb xifres que van dels 1.000 als 2.000 milions d'euros.

Els germans Escribano van apostar pel sector armamentístic el 2010, quan van agafar les regnes del taller de reparació de frens de disc que va aixecar el seu pare al municipi madrileny de Coslada als anys 80. Des d'aleshores, no han deixat de signar contractes, sobretot a l'exterior, cosa que els ha donat múscul. Avui, el grup té presència en 25 països, des del Perú fins als Emirats Àrabs, i ha escalat posicions com a fabricant de components per a la industria de la defensa. L'any 2024 va registrar un benefici net de 112,5 milions d'euros, 13 cops més que els 8,8 milions de l'any anterior, segons dades del Registre Mercantil recollides per Europa Press. Algunes veus adverteixen, però, que fer la valoració amb les últimes dades suposa mirar només comandes "excepcionals" fruit "del context actual".

Amb Ángel Escribano al capdavant, Indra s'ha llançat de ple a aquesta lògica armamentista: s'ha posat en marxa una nova àrea de negoci dedicada a l'armament denominada Indra Weapon & Ammunition. Per fer-ho possible, s'han hagut de canviar els estatuts de l'empresa. Alhora, s'ha creat l'àrea de negoci IndraMind, amb la ciberseguretat i la ciberdefensa al centre. En aquest cas, però, la intenció no només és proveir exèrcits, sinó també cossos d'emergències o la policia en un context de manifestació o control de fronteres, com explicava l'ARA.

En canvi, pel camí ha quedat en paper mullat la possible compra de Santa Bárbara, la filial espanyola de l'empresa nord-americana General Dynamics. Les intencions d'Escribano van suposar un foc creuat de declaracions entre les dues companyies que, alhora, rivalitzen per molts dels futurs contractes públics, sobretot els vinculats als vehicles blindats. Fonts del sector avui rebaixen aquell xoc: "No sempre cal pensar en una adquisició, també es pot col·laborar. Indra ho necessita perquè hi ha productes que no té", indiquen.

De fet, al llarg d'aquest any l'empresa ha segellat aliances amb fins a 13 empreses diferents. Es tracta d'un teixit industrial amb el qual Indra explora sinergies de negoci i al qual arriba, indirectament, part de la pluja de milions que rep. La cúpula de l'empresa ha defensat en més d'una ocasió que les ajuda a créixer.

Un exemple d'aquestes aliances el trobem amb la companyia catalana Ficosa, amb què Indra va firmar un acord per desenvolupar sistemes de visió per a blindats militars. A Catalunya, Indra té fins a 12 seus repartides pel territori i 3.500 empleats, i la seva intenció és seguir creixent al voltant de projectes "d'alt valor en defensa, ciberseguretat i ciberdefensa, espai, mobilitat, indústria i serveis públics", indiquen fonts de l'empresa.

El rearmament, un baló d'oxigen

"El sector [de la defensa] viu el millor moment de la història", resumeix una font empresarial, i Indra –tampoc el grup Escribano– no se n'escapa, com demostren les xifres. La guerra a Ucraïna va suposar un canvi de paradigma militar al continent europeu marcat per l'aspiració de voler recuperar l'autonomia militar. Un objectiu que amb l'esclat del conflicte al Pròxim Orient i les tensions geopolítiques amb els Estats Units no ha parat de créixer. Coincidint amb aquest rearmament, Indra va guanyar el 2024 un 35% més, 278 milions d'euros.

El resum de tot plegat: un pla europeu de 80.000 milions d'euros i l'acord de l'OTAN, sota l'atenta mirada de Donald Trump, perquè els països destinin el 5% del seu producte interior brut (PIB) a despesa militar l'any 2035. Només Espanya va pactar l'excepció de quedar-se en un despesa d'un 2,1% del PIB. Enguany, havia d'assolir el 2% del PIB.

En el cas espanyol, només aquest 2025 això s'ha traduït en un desemborsament de 10.471 milions d'euros. D'aquests, en un sol dia el govern espanyol en va aprovar 6.900 milions, tal com va explicar l'ARA. Indra, sola i en col·laboració amb altres companyies –des d'Escribano fins a Telefónica– ha tingut accés a gairebé la totalitat: 6.327 milions d'euros.

Davant d'aquesta pluja de milions, des del centre d'investigació Stockholm Internacional Peace Research Institute (SIPRI) han advertit que "l'increment de despesa militar condueix a períodes de més inestabilitat", i algunes de les seves investigacions qüestionen el concepte de seguretat militaritzada que s'imposa com a únic model de seguretat possible.

Alhora, no tothom veu amb bons ulls que els diners es concentrin a Indra. Fonts empresarials del sector temen que es creï una espècie de "monopoli" en què els proveïdors de l'empresa tinguin poc marge de maniobra a l'hora de negociar les condicions. De fet, el 2019 la decisió del govern de Pedro Sánchez d'adjudicar a Indra el rol de "coordinador nacional" per al programa per substituir l'Eurofighter ja va generar malestar al sector. En concret dins d'Airbus, que també competia per formar-ne part, recorden fonts empresarials a l'ARA. Les mateixes fonts creuen que l'encarregat de dissipar aquests temors és el ministeri d'Indústria, de qui depenen un gruix dels nous programes aprovats.

Fonts d'aquest ministeri remarquen que l'increment d'inversió en defensa busca "afavorir" empreses com Indra, però també Navantia, ITP Aero, Oesía, Escribano o Airbus. "Es vol promoure un ecosistema en què les pimes tinguin un paper important a través de les empreses tractores", expliquen.

Nou pla estratègic

Però Indra encara és una empresa petita si es compara amb gegants europeus del sector de la defensa com Leonardo o Thales Group. Mentre que la companyia espanyola preveu superar els 5.000 milions d'euros en facturació aquest 2025, a la resta la facturació és el doble. Des d'Indra han tret ferro a aquest factor assenyalant que Espanya ha començat més tard en aquesta cursa per tenir una indústria militar forta. L'ambició de la companyia és seguir creixent i aprofitar el desemborsament públic que es preveu.

Es calcula que de cara a aquest 2026 revisi el pla estratègic presentat el 2024, quan preveia facturar 6.000 milions d'euros l'any que ve i assolir un volum de negoci de fins a 10.000 milions el 2030. Però sempre hi ha empreses que treuen profit d'una crisi, en aquest cas marcada per les guerres: amb els últims resultats a la mà, Indra ha anunciat que avança un any el compliment del seu full de ruta. Però els avenços tecnològics que faci la companyia, i no només el pressupost públic que l'engreixi, també seran claus a l'hora de determinar-ne el model. "Si no desenvolupes tecnologia pròpia per competir et converteixes en un ensamblador", resumeix una font.