La històrica drogueria que ven les millors pinces de roba del món

Barcelona–Bon dia, Ramon. Tinc un problema!

–Ah, sí? Doncs ara ja no el tens!

No falla, si el Ramon Segarra t’ho diu, hi pots ben bé pujar de peus. Són moltes les persones que entren cada dia a la Drogueria Rovira del carrer de Madrazo amb un problema anomenat “taca” i surten amb la solució, amb una petita i terrenal alegria. Doncs sí, el Ramon i els seus companys de feina són una mena de solucionadors que s’estimen l’ofici d’adroguer. Adroguer, quina paraula tan bonica i quin desús que l’acompanya. Certament, existeixen poques botigues com aquesta, amb les lleixes a rebentar de productes que esperen el client oportú. Amb etiquetes descriptives per a cada cosa –“un nom per a cada cosa i cada cosa al seu lloc”– com en els vells comerços de barri. Una taca a la tapisseria del cotxe? Als llençols? Al sofà? A les sabates? Problemes amb la calç al lavabo? Necessites un dissolvent que no et falli? Un raspall per accedir a un indret recòndit de casa? Semblen anuncis de la tele, oi? Doncs són escenes reals molt habituals a can Rovira.

Quarta generació del negoci

El Ramon és la quarta generació al càrrec del negoci, que va néixer el 1910 a Sant Celoni. D’allà era Jaume Rovira Creixell, el besavi, que havia obert una botiga de drogueria, productes químics i queviures. No va trigar a fer el salt a Barcelona, a l’avinguda República Argentina i després als carrers Pàdua i Saragossa, fins a arribar, el 1940, al carrer Madrazo –quan es deia Molins de Rei– número 127, la seva ubicació actual. L’avi, Ramon Rovira Auleda, i el pare, Francesc Segarra Folguera, van donar continuïtat al negoci i el Ramon no va tenir dubtes a fer-se’n càrrec també. És enèrgic, apassionat, transmet confiança i proximitat. “Aquesta és la clau de l’èxit de la botiga, que el client sap que sempre li donaràs una solució i sempre amb productes de qualitat i garantia; no venem productes de segona fila”. Tant ell com els seus treballadors coneixen a la perfecció tot allò que venen i quines són les seves prestacions. “Sabies que si rentes molt una peça de roba tacada la taca es cou i cada vegada costa més de treure?”

L’ofici d’adroguer abans estava molt encarat a la venda a granel i les fórmules magistrals, molt relacionat amb la farmacèutica, amb qui tenien importants connexions. Ja fa anys que el sector, com quasi tots, ha canviat bastant. Les drogueries clàssiques escassegen i la competència s’ha diversificat. Per això és important mantenir vius els coneixements. El Ramon no deixa de visitar fires internacionals del sector per conèixer nous proveïdors i fitxar-los. “On van ells d’esma? A les grans superfícies”. D’aquesta manera, l’estoc de can Rovira és immens i tenen productes que potser no es venen gaire, però que estan convençuts que arribarà el client i allà trobarà el que desitja i no troba enlloc. Exemple? Doncs un abrillantador per a mobles fet amb ceres naturals a base de carnauba.

L'escombra de 150 euros

Cal pensar que hi ha clients que es poden presentar amb cinc parells de sabates i que tots necessitin un tractament diferent per netejar-les. O la clienta que va venir amb una bossa d’alta gamma –uns quants milers d’euros– i una taca molt empipadora. “Els has de donar la millor de les respostes, la solució que els satisfaci i els fidelitzi”. La zona d’influència de Rovira és àmplia –Sant Gervasi, Sarrià i Pedralbes– però ve gent de tota la ciutat. Com matar els corcs del moble? El Ramon ho té clar, no utilitzar la marca que tothom té al cap sinó la que ell et recomana: “El tractament per als corcs s’ha de fer durant tot un any!”. Rovira té marca pròpia amb uns quants netejadors, olis, ceres, raspalls i tota mena d’estris de neteja. Les pinces Rovira d’estendre la roba són “les millors del món” fetes a Itàlia perquè no trobava bon producte aquí. “Tinc una escombra de 10 euros i una de 150 feta amb pèl de cavall”. Recomana no utilitzar mai àcids ni càustics i fugir del lleixiu i del salfumant com de la tinya.

Amb tres treballadors i amb ganes de continuar, Premi Nacional de Comerç 2024, Rovira forma part de la xarxa de comerços emblemàtics de la ciutat i reclama més suport de l’ajuntament per poder fer front a la pressió del mercat, la pressió fiscal i la competència salvatge. “Cal protegir el consumidor, però també el comerç!”, reclama el Ramon. En aquest sentit, a casa seva no es permet fer fotos als productes que venen. Hi ha gent que demana assessorament, fa una foto del producte que li recomanen i els diu que el comprarà per internet. Se n’han de tenir, de penques. “No som l’aparador d’Amazon!”