Eva Barberà: “Quan els productes es conceben només amb una visió masculina penalitzem el consum”

La idea va sorgir d’un grup de dones que fa anys que treballeu en empreses del sector tecnològic. Totes teníem inquietuds socials i vam començar a reunir-nos per treure’n idees més concretes. Ens vam fixar que als Estats Units i al Regne Unit existeixen força moviments organitzats per involucrar les nenes en el món de la tecnologia, però ni a Espanya ni a Catalunya hi havia cap referent. Volem que la bretxa de gènere desaparegui a les empreses tecnològiques i això comença per la formació. Organitzem trobades gratuïtes per a nenes d’entre 7 i 17 anys en què aprenen a programar, crear aplicacions o treballar amb realitat augmentada, entre d’altres.

¿Amb quins obstacles es troben les nenes? Segons els estudis en què ens basem, a partir dels 10 anys hi ha una sèrie d’estereotips que es comencen a fer més evidents. Les nenes entenen la tecnologia des de molt joves com un món molt masculí i massa difícil per a elles. Hi ha moltes limitacions que ens posem nosaltres mateixes i motiven aquest allunyament. Històricament s’ha vinculat la dona a tasques de caràcter més aviat assistencial o social, i aquesta mentalitat encara ens persegueix. Això se suma a la falta de referents femenins dins la ciència i la tecnologia. N’hi ha, però no se’ls dóna visibilitat!

També falla l’escola? Si tot això comencés a l’escola, no caldria un moviment com aquest. Cal que la tecnologia entri a les aules com una cosa natural. A més, volem que els pares també s’hi involucrin. Com a mare, sovint no saps de què són capaços els teus fills fins que no ho veus tu mateixa. Per això les han d’acompanyar en aquest camí i animar-les a seguir experimentant. La família és una peça clau perquè una nena es pugui decidir per aquest tipus d’estudis.

El sector tecnològic està en ple auge, és o ara o mai? O ets dins el món digital o quedes fora de tot, i no es pot excloure les dones d’aquests canvis. A vegades se les té en compte per quotes de gènere o per equilibrar la plantilla, però no és només un número sinó una necessitat qualitativa. Penalitzem el consum quan productes tecnològics com aplicacions, videojocs o gadgets es conceben només amb una visió masculina, malgrat que es dirigeixen a un públic que és majoritàriament femení. Les dones han de passar de ser consumidores a creadores. El nostre objectiu principal és que les nenes que assisteixen als tallers no només utilitzin les seves tauletes sinó que siguin capaces de produir i engegar els seus propis projectes.

Com financeu una iniciativa així? Encara ens estem trobant un camí força complicat perquè les empreses no en són gaire conscients. Hem enfocat les col·laboracions a les accions de responsabilitat social corporativa i agafem ritme a poc a poc. De moment, ens faciliten talleristes, material i recursos, però aquest nivell de finançament no és gaire sostenible. També hem rebut el suport de la Universitat Pompeu Fabra, que ens ha cedit espais i moltes connexions amb empreses del sector. A curt termini volem engegar una campanya de crowdfunding i moure més fils per aconseguir subvencions. No ens podem ni comparar amb les organitzacions que hi ha als Estats Units: a Silicon Valley van bojos per incorporar més dones i hi ha molta inversió en moviments com el nostre.