Drama familiar a Celsa per un deute milmilionari

Barcelona"Crec que la família té les de perdre". L'empresa és Celsa i l'autor d'aquesta predicció un alt càrrec de la Generalitat. És una possibilitat de com pot acabar el gran serial sobre aquest gegant de la indústria catalana. Ara està a punt de resoldre's, quan es compleixen més de tres anys des que una sèrie de fons van pujar al ring per apoderar-se d'un cinturó que la família Rubiralta es resisteix a perdre: el del control de la primera empresa siderúrgica d'Espanya.

Abans, però, la història d'una escissió: la companyia amb seu a Castellbisbal va néixer de la separació dels negocis dels germans Francisco i José María Rubiralta Vilaseca, que es van repartir al 50% les accions de Barna Steel Werfen. La ruptura es va consumar el 2006, després que el primer decidís comprar el grup finlandès Fundia, contra el criteri del segon. Francisco es va quedar amb Celsa mentre que José María en saltava per fer-se càrrec de Werfen, una empresa sanitària especialitzada en coagulació, atencions a malalts crítics i autoimmunitat. Aquesta companyia la presideix un fill d'aquest últim, Marc Rubiralta.

El que va començar com un repartiment desigual –un germà es quedava l'imperi siderúrgic i l'altre una incipient companyia de dispositius mèdics– és dues dècades després la història d'un transatlàntic en hores baixes i d'una multinacional hospitalària a l'alça. Una font propera a aquell complicat procés de separació familiar explica a aquest diari que la separació va ser dura. "La gent pensava que el que hi sortia perdent era el de Werfen, la separació no va ser gaire amistosa i els dos germans no es parlaven. De fet, ara els de Werfen podrien haver ajudat i haver anat al rescat de Celsa", afegeix, plantejant un escenari que no s'ha produït.

Un imperi multinacional

La nova pista central de Roland Garrós, a París; el nou reactor de la instal·lació nuclear de Hinkley Point C, a Somerset, i fins a la meitat dels parcs eòlics construïts a Espanya el 2021 i el 2022. Totes aquestes infraestructures comparteixen un esquelet de milers de tones d'acer fabricats pel que també és el primer productor europeu d’acer circular de baixes emissions. D'origen familiar, Celsa està formada per sis empreses i té 120 centres de treball en 9 països europeus, 7 acereries, 12 trens de laminació i 45 plantes de reciclatge. L'any passat aquest gegant industrial va produir 5,5 milions de tones d'acer, cosa que li va permetre tancar l'exercici amb xifres rècord de facturació, uns 6.084 milions d'euros, després també de la xifra històrica de 5.283 milions del 2021.

Tot i aquests ingressos disparats, Celsa no pot fer front al seu elevat deute, motiu de fons dels últims cinc anys de turbulències a la companyia. El negoci de l'acer és molt intensiu en inversions, fet que obligava la companyia a mantenir un passiu elevat i que va portar-la a refinançar-lo en dos trams el 2017: un crèdit participatiu –ara de 1.400 milions d'euros– i un jumbo –ara de 800 milions d'euros–. "D'aquí ve l'error de la companyia: es va adormir. Quan van tancar aquesta operació ja sabien que els bancs estaven venent el deute a fons d'inversió a preus molt baixos", assegura una font coneixedora del procés, que també destaca inversions molt palanquejades i compres fora d'Espanya per créixer a escala europea, com Polònia: "Mai va donar un bon resultat respecte al deute assumit per fer les inversions".

Així va ser fins que els creditors –CaixaBank, Banco Sabadell, Santander i BBVA–, en un context europeu de venda dels crèdits refinançats, van decidir desprendre's de bona part del passiu. I aquí és quan van entrar una sèrie de fons especialitzats, que van apoderar-se de la major part del deute. Aquests fons eren inicialment Attestor i Deutche Bank en el cas del crèdit participatiu, i Goldman Sachs, Sculptor, CVC, SVP, Golden Tree, Cross Ocean i JP Morgan en el cas del jumbo.

L'Estat, al rescat dels Rubiralta

La pandèmia i la impossibilitat d'assumir el pagament dels diferents venciments va obligar la siderúrgica a parar la producció, i no tan sols això: també va portar aquesta obligació financera als tribunals amb l'objectiu de renegociar-la. La situació es complicava, fins que a la família van cridar eureka.

Ara farà un any, el 27 de juny del 2022, l'Estat aprovava el rescat de la companyia amb un ajut de 550 milions d'euros a càrrec del fons de suport a la solvència d'empreses estratègiques, gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Era el rescat més gran des que es va crear el fons especial per ajudar empreses estratègiques perjudicades pel covid, i estava dividit en un préstec participatiu de 280,5 milions i un altre d'ordinari de 269,5 milions.

Un any després l'ajut encara no s'ha materialitzat perquè companyia i creditors no van posar-se d'acord. La condició de l'Estat era que Celsa reestructurés el seu deute i que els fons renunciessin a cobrar-ne una part important. En resposta, els fons van iniciar una croada: la de convertir una part del deute en accions de la companyia, tal com es preveia al contracte en cas d'impagament. Fonts de la SEPI consultades per aquest diari expliquen que l'ajuda està aprovada, amb el vistiplau de Brussel·les i sense termini per a l'execució. És a dir, si hi ha acord, hi ha ajut.

Allà va iniciar-se una contrarellotge d'ofertes i contraofertes entre les dues parts per mirar de desencallar l'ajut: els fons van posar sobre la taula la possibilitat de renunciar a 500 milions de deute a canvi del 49% de les accions. La família, que encara en té el 100%, es quedaria amb el 51%. Però l'empresa havia demanat als fons que renunciessin a 1.200 dels aleshores 2.200 milions del deute. El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, va sortir a mostrar el seu suport a la siderúrgica.

Era el preludi d'un estira-i-arronsa que pocs mesos després acabaria als tribunals: els fons creditors van iniciar un procés preconcursal amb la presentació d'un pla de reestructuració al jutjat mercantil número 2 de Barcelona. La proposta definitiva va arribar a l'abril i consistia a transformar el deute convertible en accions amb l'objectiu de reduir el passiu de la companyia a 1.291 milions d'euros a través de la capitalització del deute convertible i part del deute jumbo.

Però atenció: aprofitaven l'entrada en vigor de la nova llei concursal amb una proposta que els permetria quedar-se amb el 100% de les accions i generar un nou deute. Aquesta nova norma, que arribava pocs dies abans que els fons judicialitzessin el procés, suposava la transposició d'una directiva europea del 2013, que buscava incentivar les solucions preconcursals per evitar insolvències de companyies que són viables.

"Abans la norma permetia reestructurar només el deute financer, i ara, davant d'una situació d'insolvència actual o imminent, la companyia pot reestructurar tot el passiu, amb l'afegit que el legislador espanyol va decidir que els creditors poden presentar plans de reestructuració. En aquests casos es poden imposar a l'empresa aquestes mesures de reestructuració, inclús per fer-se amb el control de la companyia", explica a l'ARA la sòcia del departament de reestructuracions i insolvències d'Augusta Abogados, Alícia Herrador.

Des d'aleshores han anat transcendint els moviments que serviran al jutge per emetre veredicte, però no abans del juliol, quan hi ha previstes dues vistes orals. Paral·lelament, Celsa ha presentat al·legacions, així com dos recursos d'anticonstitucionalitat, també pendents de resoldre's.

Els fons, a l'assalt del 100%

El gran debat ha girat entorn d'un sol concepte: el capital de Celsa. Per què és important el valor de la companyia? Els fons volen que el jutge homologui el pla de reestructuració que han presentat per estendre els seus efectes als creditors que no donen suport al pla, i especialment als socis. En cas que fos així els fons podrien entrar al capital, i aquest pla els permetria convertir el seu crèdit en capital, és a dir, entrar-hi com a accionistes. Els creditors defensaven que la valoració de Celsa ni tan sols cobreix el deute de la companyia. "Les accions de Celsa no tenen valor i, per tant, qualsevol valor concedit a l'accionista suposaria una pèrdua directa i incremental per als creditors de l'empresa", afegien. És per això que reclamaven el 100%.

Així, els últims mesos s'han fet públics informes de les parts o que ha encarregat l'autoritat judicial: d'una banda, un informe de Lazard i AZ Capital, basat en projeccions actualitzades del pla de negoci, situava la capitalització de la siderúrgica per sobre dels 6.000 milions d'euros. De l'altra, mesos més tard l'expert independent en reestructuració Lexaudit encarregava a Grant Thornton un informe que rebaixava aquesta valoració a 2.800 milions. Recentment s'ha conegut un altre informe, firmat per BDO, que veu "errors significatius" en aquell document, segons publicava El Economista.

Enmig d'aquest duríssim pols, Francesc Rubiralta fill, president de Celsa des del 2010, s'ha bolcat en la tasca de fer lobisme. Veus que el coneixen bé expliquen com el directiu s'ha acostumat a pressionar les administracions, tant catalanes com espanyoles, i fins i tot els treballadors, en defensa dels interessos de la seva família al capdavant de l'empresa. Les trucades i les trobades presencials han estat una constant i el directiu, de qui es destaca la seva capacitat i una voluntat de ferro, ha aconseguit que tant a Catalunya com a Madrid l'administració s'alineï amb les seves tesis. "Fa molt i ho fa molt bé", expliquen aquestes veus, sobre la seva habilitat i tossuderia per picar totes les portes. Una altra font també corrobora aquesta faceta: "Francesc Rubiralta hi està molt ficat, ha parlat amb tothom i fa anys que té linia directa amb el ministeri i la Generalitat".

"Apostaria que a finals de juny hauríem de saber-ne alguna cosa", valorava a aquest diari fa unes setmanes una font del sector bancari coneixedora de la situació. El presagi sobre el futur de l'acereria també és clar: "Creiem que els Rubiralta acabaran perdent i veuran com els fons entren a la companyia". El cert és que aquest és un escenari que cada vegada cobra més força: dels 2.300 milions de deute en mans dels fons creditors, 1.400 són convertibles, que vol dir que es poden convertir en accions.

La font bancària consultada per aquest diari explica que a la companyia li pot anar bé demorar el procés, "per cansar els fons, perquè canviï el context o per rebre algun ajut". En una línia similar, una altra font també hi veu una estratègia de desgast i de recollida de suports: "Han intentat vincular-ho a la llei antiopes o com si s'estés produint una expropiació", afegeix, i se suma als mals auguris per a la família: "La meva sensació és com al submarí del Titanic: se'ls està acabant l’oxigen. No tenen gaire a fer amb l’entrada dels fons al capital. Veient les resolucions del jutge, està tendint a favor dels creditors. Té te tot el sentit del món, perquè la companyia serà viable".

Mentrestant, els treballadors veuen amb resignació el procés judicial en el qual es troba immersa la companyia, a la qual ja han demanat una reunió per conèixer les últimes novetats. Fonts del comitè d'empresa consultades per aquest diari expliquen que donen suport al model industrial actual de Celsa, basat en l'ajuda de la SEPI: "Ens assegura tant la continuïtat de l'activitat industrial com de l'ocupació existent". Celsa té 11.929 treballadors, 2.409 dels quals a Catalunya.

El pes del deute té conseqüències, i la normativa actual "obre la porta a una nova via d'aquisició de companyies en situació de dificultat financera per mitjà de l'adquisició del seu passiu", constata Herrador sobre la situació límit que viu la primera empresa familiar catalana per facturació. Aquest procés mantindrà amb vida el gegant siderúrgic, però pot deixar-lo sense dos dels seus grans atributs: familiar i català.