Vanesa i Dènia Martínez: "Carinsa té molts nòvios però ens divertim amb el que fem"

BarcelonaEncomanen entusiasme, les germanes Vanesa i Dènia Martínez, presidenta i consellera delegada la primera, i vicepresidenta, la segona, de Carinsa, el negoci que van haver de gestionar després de la mort sobtada del seu pare a principis dels 2000, al qual han dedicat la fundació Institut Alberto Martínez. Una economista i l'altra enginyera tècnica de telecomunicacions, en tàndem, han portat la companyia –que desenvolupa, produeix i comercialitza fragàncies per a la indústria de la detergència, la cura de la llar i del cos i aromes per a l'alimentació humana i animal– fins a una facturació que l'any passat va ser de 66 milions d'euros, amb un increment del 10%, presència en 58 països i 200 treballadors

En perspectiva, aquest 2026, amb la passió que hi posen, preveuen desembarcar al Canadà i als EUA, entre altres projectes que expliquen al showroom Esencia, al passeig de Gràcia de Barcelona, on reben les indústries que tenen com a clients i celebren jornades i sessions immersives, aromàtiques i "disruptives" en un entorn gaudinià i on reben també l'Empreses. Entre totes dues; la seva mare, Isabel Chamorro, que presideix la fundació, i un soci inicial del seu pare, conformen el consell d'administració d'aquest grup familiar decidit a "no dependre de tercers" i que apunta a arribar als 100 milions en vendes el 2030, sense por de reforçar-se, per exemple, a Veneçuela, on ja fa temps que hi són.

Quin balanç fan del 2025?

— (Vanesa Martínez): Molt positiu. Tant econòmicament com pel desenvolupament de diferents negocis, l'obertura de nous països i també l'obertura d'Esencia. També l'Institut Alberto Martínez, la fundació, amb els premis Alma.

En quins resultats es va traduir?

— (V.M.); Hem crescut a dos dígits. El 2024 vam facturar 60 milions, i l'any passat vam créixer el 10%, fins a 66 milions.

I l'evolució dels darrers anys?

— (V.M.): Un punt d'inflexió va ser la pandèmia. La gent ens va conèixer. Abans hi havia cent i escaig empreses dedicades al món de les aromes i fragàncies i les grans s'han anat concentrant. Quan va arribar la covid, aquestes companyies no van poder servir els clients. Nosaltres, amb les mesures adequades, vam pensar que no podíem deixar el mercat sense aliments, sense paper de cel·lulosa i sense fragàncies. Els clients que no ens havien provat fins al moment van comprar a Carinsa perquè tenien poques opcions i es van quedar amb nosaltres. L'any següent vam començar a créixer i créixer.

O sigui, que la covid va ser una empenta...

— (V.M.): Va ser una empenta perquè ens van provar, vam donar molt bon servei, moltes innovacions. A més tenim els millors aromistes i perfumistes del món.

Quins objectius tenen a mitjà i llarg termini?

— (V.M.): La nostra idea és el 2030 facturar 100 milions. A més, dediquem molts recursos a la innovació. El 20% dels nostres recursos. Afortunadament, som una empresa que anem creixent i tenim molts nòvios, però el nostre objectiu no és aquest. A més, ens divertim amb el que fem, tenim un equip de persones increïbles i pensem que podem aportar moltíssim al món.

Es refereixen a inversors que volen ser accionistes?

— (V.M.): Sí, correcte. Nosaltres no els busquem. Al contrari. Afortunadament, tenim recursos per fer tot el que volem fer i els bancs ens acompanyen.

I diu que es diverteixen amb el que fan, no?

— (V.M.): Això no està fet només per guanyar diners, sinó perquè realment ens agrada el que fem. I estem en dos sectors privilegiats, el de l'alimentació i el de la perfumeria i la cosmètica. I amb la gent que tenim, amb l'equip especialista en cadascun dels camps, podem aportar moltíssim al mercat. Ara tenim un projecte també per alentir l'Alzheimer o, per exemple, un ambientador que ajuda a rebaixar els accidents de trànsit al Marroc. Això no aporta només negoci sinó també satisfacció.

No es plantegen sortir a borsa?

— (V.M.): No, de moment no en tenim necessitat. I no és el moment.

Ho descarten totalment?

— (V.M.): Mai es pot dir. Estem obertes a tot. Jo crec que ara no és el moment. Potser no ho és mai. No és a les nostres línies estratègiques.

Com tenen distribuït el capital?

— (Dènia Martínez): La família tenim el 98% i després algun soci estratègic.

Com governen una companyia tan familiar?

— (V.M): Intentem professionalitzar-la al màxim. Som molt metòdiques. Tenim assessors externs del consell d'administració i en canviem el perfil en funció de les necessitats de la companyia en cada moment.

I qui mana?

— (V.M): La veritat és que està molt consensuat. En realitat, la mare. És la que més informació té i sobretot la que posa més seny. No m'agrada la soledat dels consellers delegats. Ens dividim la feina (també els marits respectius treballen al grup). Sí que hi ha moments i coses que decidim consensuadament. Per exemple, els temes nous.

En quina situació es troba l'ampliació de la planta de Sant Quirze del Vallès?

— (D. M.): Allà hi farem quatre naus noves. La primera ja està feta i hi farem la part d'alimentació. La inaugurarem el 27 d'octubre d'aquest any. La segona nau estarà segurament al començament de l'any 2027. I hi posarem allà tota la part de perfumeria. En tot cas, també ens quedem amb les naus que ja tenim. Les noves seran completament diferents, totes robotitzades i digitalitzades. És un canvi de concepte. Som una companyia molt innovadora. Volem continuar amb aquesta robotització i utilitzar la intel·ligència artificial i que les màquines treballin 24 hores al dia. La inversió és d'uns 40 milions d'euros.

L'objectiu?

— (V.M): Volem combinar el món industrial, del qual estem molt orgulloses, amb el tecnològic i la part artística que té la creació d'aromes i fragàncies. Hem invertit molt en fer aquesta nova robotització i la intel·ligència artificial. Hem fet un pont perquè els nostres clients i les visites puguin veure tota aquesta imatge. Normalment, quan vas a una companyia com la nostra, t'has de posar una bata, etc. Nosaltres fem que sigui tot com una experiència.

Expliqui'm el concepte d'Esencia.

— (V.M.): Nosaltres invertim en projectes de desenvolupament en neurociència; neuroaromes i neurofragàncies. Pensem que mitjançant l'olor es poden canviar comportaments i la idea és fer-ho positivament. Influenciar. A la part de l'aromàtica i la perfumeria el que fem amb les neuroaromes és rebaixar nutrients crítics com la sal, el greix i el sucre i enganyem positivament el cervell perquè no es percebi en el producte final. Mitjançant aquestes neuroaromes i neurofragàncies –que és un nom protegit, una marca registrada per nosaltres–, en el tema de fragàncies, hem fet un projecte que es diu Conoce, amb el qual mitjançant tècniques sensorials objectives conèixer què opina el consumidor. Mitjançant tècniques sensorials objectives, amb sensors galvànics, pupil·lòmetres, etc., fem que aquestes olors impactin positivament en el cervell. Un exemple són els ambientadors que han servit al Marroc per rebaixar els accidents de trànsit. O també a través d'un projecte que tenim per alentir l'Alzheimer, recordant mitjançant l'olor moments de la teva vida.

I què més?

— (D. M.): Amb la covid, molts clients ens deien de fer un ambientador perquè els nens, que van haver d'estar tancats tres mesos, es poguessin concentrar. I en vam fer quatre. Depèn del que oloris, és com la música: n'hi ha que et pot fer plorar. Si comences a sentir mala olor, també comences a plorar. Es tracta de fer coses que et reactivin de forma positiva. També estem treballant molt amb hospitals perquè a través de les fragàncies les persones ingressades estiguin més contentes, més animades. S'ha demostrat que quan les persones estan més contentes, la malaltia es cura millor. Hi ha malalties que no, però pot influir.

Són en 58 països. Hi fabriquen també?

— (V.M.): Tenim filials. La producció és aquí. Tenim experiències, per exemple, a Veneçuela. Amb Hugo Chávez es va decidir que les aromes i les fragàncies eren un bé de luxe i a les empreses implantades al país se'ls van rebaixar els aranzels. Vam parlar amb el distribuïdor i en un mes teníem allà una companyia i vam aprofitar aquest canvi preferencial. Ens va anar molt bé. En aquell moment totes les multinacionals van anar fora i nosaltres érem l'única companyia implantada a part de les locals, i això ens va portar que durant 3-4 anys vam tenir una quota de mercat del 80%. El que fèiem a Veneçuela era portar els cors, perquè als perfums la base principal són els cors, més concentrats i més barats de transportar, i ells acabaven de fer el producte per a cada client.

I segueixen a Veneçuela?

— (V.M.): Ara hi som de forma diferent; nosaltres venem directament als clients. I hi estarem molt més. És el moment de recuperar Veneçuela. Abans era un mercat important per a nosaltres. Evidentment va baixar, i ara creiem que és el moment perquè és un país que es reconstruirà.

Com ho fan?

— (V.M.): Nosaltres cada any obrim a nous països. De fet, ara estem mirant l'Àfrica. També obrim nous productes. En els mercats on estem presents agafem més cartera. La forma d'implantar-se és diferent depenent del país i del moment. Ja portem, per exemple, 25 anys al Marroc i ja hi tenim tota l'estructura. En altres països com Algèria encara venem mitjançant la filial, que després ven al client.

Els ha afectat la política aranzelària dels EUA?

— (D.M.): Ens ha afectat, però a millor. Sembla mentida, no? Nosaltres venem molt a Centreamèrica i a Sud-amèrica. Els EUA posen molts problemes i nosaltres tenim avantatge perquè les nostres exportacions allà l'any passat van començar a créixer. I, de fet, molts dels nostres distribuïdors volen canviar i, per exemple, el Mercosur per a nosaltres és un avantatge.

I els Estats Units?

— (V.M): Ara començarem. Els Estats Units és un mercat en què tenim algun client. Però és veritat que per a nosaltres és un mercat d'oportunitat perquè no hi som presents. Ara entrarà en vigor una legislació que prohibeix els colorants artificials i nosaltres ja tenim solucions per a diferents productes alimentaris. És el moment d'entrar als Estats Units i justament hi estem entrant amb un distribuïdor americà i la idea és començar per la indústria de la confiteria.

Com ho faran?

— (D.M.): A cosmètica, des de fa 4 o 5 anys, estem tenint moltes patents. N'hi ha una que ara volem introduir als EUA, amb un altre distribuïdor. És una patent de bòtox que no s'haurà de punxar. Es posarà a la crema que produeix el nostre client i es podrà posar a la cara i tindrà el mateix efecte.

Més plans d'internacionalització?

— (V.M.): Sempre observem quina és la forma millor d'entrar. Hem comentat que estem en quatre continents, doncs volem entrar al cinquè. Tenim una patent molt potent, que és una cafeïna encapsulada per aplicar en aquest cas en xiclets i altres productes. Hi ha un client de Nova Zelanda que vol incorporar-la als seus productes.

Per què volen estar en tants països?

— (V.M.): Primer perquè el creixement d'exportació cada vegada és més gran. Estem ajudant també els nostres clients locals que ells s'exportin, perquè coneixem perfectament el seu producte final als mercats on estem presents. I, a banda, nosaltres fem bons productes perquè tenim els millors aromistes i perfumistes del món.

Quin és el paper de la fundació, l'Institut Alberto Martínez?

— (V.M.): Volíem fer un homenatge al nostre pare i vam crear la fundació, l'Institut Alberto Martínez, amb 5 eixos que representen molt l'esperit del nostre pare. Un és la formació i la divulgació. Aquest any començarem un pòdcast amb experts sobre cadascun dels temes i ens convertirem en l'altaveu de determinats aspectes de la ciència. Un altre dels eixos és cuidar el planeta. Un altre de molt important és el suport a emprenedors. Per això vam crear els premis Alma per a start-ups en les categories que són els eixos d'innovació de Carinsa: la nutrició i la salut, la perfumeria i la cosmètica, i la sostenibilitat i la disrupció, fer coses diferents. I un altre dels eixos de l'Institut és el col·laboratori de reformulació. La nostra idea és que el 2027 tot el coneixement que estem adquirint a Carinsa per fer negoci, per rebaixar el sucre, el greix i la sal dels productes el treballem conjuntament amb els clients. Però hi ha empreses que no tenen la grandària suficient, i facilitarem temps i diners per acompanyar-los en aquest tipus de productes.

Inverteixen en start-ups?

— (V.M.): Ho fem directament com a Carinsa i en diferents tipus d'inversió. Ara en tenim una de salut. A vegades en tenim que són clients, com Sorbos; altres són proveïdors, i d'altres ens fem socis o col·laboracions conjuntes. També participem amb altres empreses catalanes com Fluidra o Girbau a Indpuls per fer innovació oberta.

Com a empresa familiar eviten l'endeutament? Com es financen?

— (V.M.): Volem dependre de nosaltres mateixos i prendre les nostres decisions. Si el palanquejament és barat i es compensa, doncs endavant. Però una de les claus de Carinsa és no ser captius, dependre de nosaltres mateixos.

S'han plantejat vendre al client final?

— (V.M): No. Tenim clar que mai farem el producte final perquè faríem la competència als nostres clients, i no ho volem; al contrari, volem ajudar-los a fer els seus productes més competitius. Volem créixer a l'ample i cap enrere. Això vol dir ampliar carteres de productes, d'ingredients que porten els productes. I sí; afortunadament, tenim molts projectes en aquest sentit.

I algun més?

— (D.M.): Des de fa uns anys estem fent amb biotecnologia matèries primeres que no existeixen, però és per a nosaltres. Això és per utilitzar-ho a les nostres formulacions. Però no descartem en un futur muntar una companyia que pugui vendre aquestes matèries primeres per a la resta de mercats.