Caixa d’Enginyers, l’entitat que va renéixer l’1-O

“Com va viure l’1 d’Octubre, vostè?” El destinatari de la pregunta, poc expressiu per naturalesa i per deformació professional, fixa la mirada en el periodista. “Són qüestions personals que no interessen a ningú”, diu. L’entrevista continuarà, però queda planant en l’aire la impressió que Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, té alguna cosa a dir-hi. Potser ho farà.

La que ell dirigeix és una entitat que creix disparada des de l’1 d’octubre del 2017. Abans l’ascens d’aquesta cooperativa de crèdit havia sigut constant, impulsat pel prestigi d’un model cooperatiu, diferent del que havia sortit malparat de la gran recessió. El mateix Cavallé és clar: “Des de l’octubre de fa dos anys creixem molt més; això era impensable el setembre del 2017, no érem coneguts... Ha sigut un creixement terriblement gran”.

Terriblement no és una paraula mal triada. Durant aquell 2017, Caixa d’Enginyers va captar més de 17.000 nous socis, cosa que suposava una pujada anual del 12% i el creixement més fort en un lustre. Fonts financeres apuntaven que d’aquests 17.000, uns 9.000 van arribar després de l’octubre, quan CaixaBank i el Banc Sabadell van traslladar la seu social fora de Catalunya com a resposta al moment polític. El 2018 l’onada no s’aturava i el creixement de nous socis augmentava un 17%; ara mateix, Caixa d'Enginyers té 196.000 socis. Dit d’una altra manera: des de l’1 d’octubre del 2017 fins avui ha sumat 45.000 nous clients: en menys de dos exercicis, una entitat fundada fa 52 anys ha aconseguit el 30% dels seus clients. Un veritable boom.

Però la banca no és un negoci normal, i encara menys en el context actual. Un client, per a una entitat financera, és avui un maldecap. “És difícil fer que cada nou soci sigui rendible”, reflexiona Cavallé. Les raons són variades i conegudes, el pa nostre de cada dia d’un sector que des de fa un lustre ha hagut de buscar els beneficis en àmbits que abans li eren estranys. “El cicle financer és extraordinàriament complex”, diu Cavallé. “Els tipus negatius són un terrible atzucac per al sector i no ho podem repercutir a la clientela”, afegeix. També es refereix a la debilitat del creixement econòmic, a la minsa demanda de crèdit i als preus extraordinàriament baixos del deute públic, que acaben repercutint en el preu a què els bancs poden prestar. I a això s’hi afegeixen els reforços de capital que se’ls exigeix. “L’àmbit regulador és indescriptible”, lamenta.

Encarar el boom de nous clients en aquest moment ha fet que Caixa d'Enginyers s’hagi imposat una norma: “La línia vermella és que el creixement no malmeti la qualitat del servei als socis”. Segons els indicadors de satisfacció dels socis, el repte s’està aconseguint. “I anem cap amunt”, diu Cavallé. “Però això requereix una intensitat molt més gran... Mantenir les ràtios amb aquest creixement suposa que hem de treballar el triple”, es resigna.

¿Hi ha algun nombre de socis a partir del qual es preocuparia? “Amb els 196.000 socis ja estic molt preocupat, hi estem treballant”, respon. En aquesta etapa de velocitat sònica, l’entitat s’ha abocat a vendre nous serveis. Cavallé, des de la històrica seu de la cooperativa de la Via Laietana de Barcelona, i que abans havia sigut una botiga de barrets, explica que estan entrant en banca d’empreses, en gestió patrimonial i en assegurances. També van més enllà de les hipoteques i ofereixen finançament per als mobles i els subministraments. Tot passa per ser “proactius en la relació amb el client” i per fer créixer la cartera creditícia. “Amb una targeta de crèdit i una de dèbit no fem res, són un cost”, diu el primer executiu de l’entitat presidida per Josep Oriol Sala.

Per fer-ho possible, la cooperativa fa anys que inverteix una gran part dels seus recursos en tecnologia: “Sembla que la gran alegria és una oficina nova, però la inversió que suposa és reduïda; la tecnologia, en canvi, és la segona àrea de la casa, amb uns 60 empleats, el 13% del total”, explica, apuntant que els grans bancs no arriben a aquests percentatges. “Hi invertim set milions anuals des del 2012”, presumeix.

Caixa d’Enginyers està ara en ple bienni d’enorme expansió, però la situació no és nova en la carrera de Cavallé, que va arribar a l’entitat l’any 2002 procedent de Bankpyme. “Érem 250 persones a tot el banc, ara en som 480”, rememora. “I aquí, a la seu, eren 60, els coneixia tots pel nom. Ara som 120, i perquè no n’hi cabem més”, afirma.

No és l’únic canvi. El banc ha multiplicat la dimensió, i també els seus serveis i departaments. Avui Caixa d'Enginyers té departaments de mercat de capitals, compliment normatiu, gestió global del risc, companyia de vida, organització o banca digital, a més de la seva fundació i el departament de responsabilitat social. “No té res a veure amb el que era”, conclou Cavallé.

Aquest directiu, bregat en els rigors de l’Excel, també n’ha patit les conseqüències. “Abans treballava bastant sol, ara gairebé sempre estic reunit amb quatre o cinc persones”, sospira. “He hagut de guanyar en capacitat empàtica i skills per entendre tothom”. El seu despatx, amb tot, continua sent bàsicament el mateix. Un escriptori desendreçat amb un Financial Times per obrir i un ordinador que no sembla pas d’última generació. Crida l’atenció que no hi té fotografies de la família. “Em sembla que la feina és la feina... Però els porto aquí”, diu, assenyalant-se el cap. Sí que hi té fotografies amb els membres del consell de l’entitat, i també amb Joaquín Almunia i Javier Solana. L’austeritat regnant és gran. “Això és una cooperativa i el seu primer objectiu és proveir serveis financers de manera econòmica”, argumenta.

¿Coneix els despatxos dels seus homòlegs a CaixaBank i el Banc Sabadell, Gonzalo Gortázar i Jaume Guardiola? No: se saluden quan coincideixen en actes. Cavallé evita comentar els sous dels principals directius catalans, que cada any recopila l’Emprenem en una llista. “Difícilment apareixeré al rànquing”, diu. “No és cosa de bons i de dolents, però cada entitat té les seves lògiques; si cobren això deu ser perquè hi han aportat molt, ja ho decidiran els accionistes”. Cavallé hi afegeix una reflexió: “Aquests sous són més una llosa que no un avantatge; hi ha un problema social en la creixent desigualtat de les rendes, i això afecta el creixement”.

En algun moment de la trobada, Cavallé ha de respondre un dubte: com és que ningú sap que l’entitat que dirigeix té més socis que el Barça? La resposta és contundent. “Creus que als nostres socis això els interessa? No. Sempre pensem en aquests termes”.

El que sí que interessa als clients de la cooperativa és la política. I amb una normalitat quasi absoluta, Cavallé s’hi refereix. “Això és una entitat financera; tenim socis de totes les ideologies i hi conviuen”, explica. “A Madrid som madrilenys i a Sevilla sevillans”.

Cavallé no ignora que l’entitat arrossega una etiqueta: ha rebut crítiques de determinats sectors per haver concedit una hipoteca a Pablo Iglesias, i també pel compte corrent de la Caixa de Solidaritat dels líders polítics imputats pel Procés. I perquè va mantenir la seu a Catalunya.

Cavallé, amb mirada blava i impertorbable, assenteix. “Va ser una decisió tècnica complexíssima sobre estabilitat financera”, recorda. “Els nostres condicionants són molt clars i la decisió va ser un èxit: ara fem socis a tot arreu”, indica. Això sí, enlloc tants com a Catalunya. “És cert, però enlloc hi ha hagut cap enfonsament de nous socis. I també en tenim que ens diuen que havíem d’haver traslladat la seu”, afegeix.

El seu discurs contingut, i meditat, torna a la decisió que van prendre aquell octubre. “Nosaltres gestionem els esdeveniments de risc, i teníem certes previsions que aconseguiríem creixements importants... Però no d’aquest nivell”, explica. La pregunta és òbvia:

-Van rebre trucades?

-Això no és transcendent. No, no. No és transcendent.

-Li van trucar de les dues parts? Només la Generalitat?

-No és transcendent.

Caixa d'Enginyers no en vol parlar, però moltes empreses sí que ho han fet i així és com l’ARA va poder explicar que, arran de l’1-O, es va produir una retirada massiva de dipòsits a CaixaBank i el Sabadell d’empreses i administracions públiques com a mesura de pressió perquè els dos bancs traslladessin la seu fora de Catalunya, com van acabar fent. I que hi va haver trucades dels màxims representants de l’Estat a empresaris catalans per convidar-los a fer el mateix. Cavallé escolta amb deteniment. “Això és un cercle pervers, no hauria de ser així”, diu. “Diem que això és una economia de mercat i cadascú té el seu rol; un polític fent d’empresari o un empresari fent de polític creen distorsions al mercat”, afegeix.

A Cavallé, persona seriosa i de somriures escassos, li agrada recordar quina va ser la primera lliçó que va rebre a Caixa d'Enginyers: “El primer són els socis”. I explica amb senzillesa quina és la feina del banquer. “Hem de prendre decisions racionals en un context irracional”. Quan mira cap enrere, tot és agraïment a la cooperativa on treballa des del 2002. “Disfruto com un camell, sempre tindré un deute amb Caixa d'Enginyers”.

El financer afegeix que el que més l’omple de la seva feina és la incidència que ha tingut en la vida de les persones. “Si hagués entrat en política n’hauria tingut menys”, diu.

-Que li han ofert entrar en política?

-[Silenci espès] No.

-Segur?

-[Silenci].

El director general de Caixa d'Enginyers mira repetidament el rellotge -l’element més sofisticat de la seva indumentària- i la trobada s’ha d’acabar. Quedava una promesa planant en l’ambient. Com va viure ell l’1 d’Octubre? “Va ser un dia extraordinari, i aquí ho deixo. Una vivència increïble”.