Els dos amics que es van empescar La Sirena: l'origen català de l'imperi dels congelats

Una renglera de congeladors al mig del local, deixant passadís a cantó i cantó. Les parets, totes recobertes d'aquests aparells. Del sostre, cartells penjats anunciant què conté cada frigorífic: verdures, marisc, peix... Això va ser el que va veure el primer client que, el 1983, va entrar en una flamant botiga que acabava d'obrir als afores de Terrassa. Es deia La Sirena. Avui, si haguéssim de descriure un dels establiments d'aquesta cadena de congelats, ho hauríem fet pràcticament igual. Més de 40 anys després d'estrenar-se al sector de l'alimentació, el colós català continua mantenint intacte el model de negoci i lidera amb mà de ferro el mercat espanyol dels congelats. A Espanya té una xarxa de més de 275 establiments, 800 referències de productes congelats i 1.200 empleats. L'any passat va facturar 178 milions d'euros i, aquest any, preveu superar els 185 milions. Però, qui va tenir la idea de crear aquest negoci tan especialitzat? 

Concretament, la idea va néixer dels cervells de Ramona Solé i Josep Maria Cernuda, dos bons amics que treballaven al món del peix. Ramona Solé tenia una empresa d'elaboració de plats preparats amb una instal·lació en la qual manipulava el peix; Josep Maria Cernuda regentava unes quantes peixateries i ja hi venia aliments congelats. Coneixien de prop les virtuts dels productes congelats i, alhora, s'havien adonat que als supermercats gairebé no se n'hi venien. Van decidir posar-hi remei, ajuntar esforços i convertir-se en empresaris. 

Trencar el gel

Els primers mesos d'obrir la primera botiga a l'entrada de Terrassa, lluny del centre, no van ser flors i violes. "Ens deien que posar l'establiment allà no era bona idea, però estàvem entossudits a fer una cosa que no existís i, de fet, vam ser pioners", explicava Ramona Solé en una entrevista en profunditat al setè volum d'Empresaris de Catalunya, d'Àngel Font. Compraven productes congelats als pescadors o a les empreses de precuinats, els manipulaven per donar-los la presentació que volien i els posaven a la venda a la botiga. La idea de negoci va ser un èxit. 

"La Sirena va néixer en un moment en què la dona s’incorporava al mercat del treball i en què, per tant, les famílies requerien solucions alimentàries pràctiques", contextualitza Neus Soler, experta en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A l'entrevista, publicada el 2000, la cofundadora ja ho admetia. "Avui en dia, la gent ja no té temps de cuinar com l'àvia, que dedicava tres hores a guisar un plat; nosaltres els hi preparem perquè puguin tenir-ho llest en deu minuts i que gaudeixin del mateix gust casolà", deia. 

Durant els dos primers anys, els fundadors van compaginar el negoci amb les feines antigues, fins que La Sirena va començar a nedar amb força. Al cap de pocs anys, ja tenien diversos establiments a la zona del Vallès i van desembarcar a Barcelona. El 1993 la inauguració d'una nova seu a Viladecavalls que va aglutinar la plataforma operativa i les oficines centrals de l'empresa va confirmar que la facturació anava a tota vela. El 1998 la mort de Josep Maria Cernuda va suposar que el seu fill fes tàndem amb Ramona Solé. "Tot i ser de dues generacions diferents, tenim una voluntat, perseguim un objectiu comú i volem que La Sirena funcioni", reconeixia la cofundadora. 

Canvis de rumb

El 2000 el creixement constant en vendes i l'obertura de nous establiments va atraure la mirada d'Agrolimen, el hòlding de la família Carulla. Aquell mateix any, va començar a comprar-ne accions. Això va impulsar La Sirena cap a nous horitzons: noves gammes de productes, més botigues, professionalització de la gestió, actualització de la maquinària i el salt a Madrid. El 2005 Agrolimen va adquirir la totalitat de la companyia. Al cap d'uns mesos, però, la va revendre per 150 milions d'euros al fons de capital risc 3i, que a Espanya tenia participacions en marques com AC Hotels o Pepe Jeans. Amb aquest canvi de patró, La Sirena va créixer fins als 200 establiments a tot Espanya. 

El 2012 el negoci es va reestructurar per fer front a un mercat cada cop més competitiu i va crear La Sirena Club, per fidelitzar la clientela. Ho va aconseguir: té més d'1,2 milions de membres. El 2015 l'empresa va tornar a canviar de mans. El fons OpCapita, amb tentacles a negocis com Merkal Calzados, va pagar-ne 45 milions. Finalment, el 2021 el multimilionari José Elías (president i màxim accionista de l'energètica Audax) va adquirir el 100% de la companyia, a través d'Excelsior Times, amb l'objectiu de rejovenir la marca.