Trump monetitza el càrrec com cap altre president dels EUA

WashingtonQuan Hillary Clinton era primera dama, va esclatar un escàndol per les informacions sobre una inversió de 1.000 dòlars en bestiar amb la qual havia guanyat 100.000 dòlars. Encara que havia passat dotze anys abans que el seu marit arribés a la presidència, l'enrenou es va allargar durant setmanes i va obligar la Casa Blanca a iniciar una revisió.

31 anys més tard, després d'un sopar a Mar-a-Lago, el fundador d'Amazon, Jeff Bezos, va accedir a finançar una pel·lícula promocional sobre Melania Trump que posarà 28 milions de dòlars directament a la butxaca de la primera dama dels Estats Units: són 280 vegades el benefici que es van endur els Clinton i, en aquest cas, d'una persona amb interessos en les polítiques del govern del seu marit. On és l'escàndol? Washington va seguir endavant sense gairebé parar-hi atenció.

Els Trump no són la primera família presidencial que treu profit del seu temps en el poder, però han fet més per monetitzar la presidència que qualsevol altre que hagi ocupat abans la Casa Blanca. L'escala i l'abast del mercantilisme presidencial han estat impressionants. La família Trump i els seus socis han recaptat 320 milions de dòlars en comissions d'una nova criptomoneda, han intermediat en negocis immobiliaris a l'estranger per valor de milers de milions de dòlars i estan obrint un club exclusiu a Washington anomenat Executive Branch (poder executiu) que cobra 500.000 dòlars per entrar-hi. Tot això només en els últims mesos.

La setmana passada Qatar va lliurar un avió de luxe perquè Trump el faci servir no només en el seu càrrec oficial, sinó també quan abandoni el poder. Els experts han valorat l'avió, entregat formalment a les Forces Aèries, en 200 milions de dòlars, més que tots els regals de països estrangers concedits a tots els presidents estatunidencs anteriors junts.

Trump va organitzar un sopar exclusiu al seu club de Virgínia per a 220 inversors en la criptomoneda $TRUMP, que va llançar dies abans d'assumir el càrrec al gener. L'accés a la trobada es va vendre obertament en funció de la quantitat de diners que aportessin, no a un compte de la campanya, sinó a un negoci que beneficia personalment el republicà.

Tolerar l'enriquiment personal d'un president

Segons els estàndards convencionals de Washington, i d'acord amb els experts en corrupció, el segon mandat de Trump —que just comença— ja és candidat a l'ús més descarat d'un càrrec governamental en la història dels EUA, i eclipsa fins i tot el cas del Teapot Dome, el Watergate i altres escàndols famosos. “Fa 50 anys que observo la corrupció i que escric sobre el tema, i el cap em continua donant voltes”, diu Michael Johnston, professor emèrit de la Universitat Colgate i autor de diversos llibres sobre la corrupció als Estats Units.

Un altre senyal de com Trump ha transformat Washington des del seu retorn al poder és la normalització de trames d'enriquiment que abans haurien generat interminables reaccions polítiques, audiències televisades i investigacions oficials. La mort de la indignació en l'era Trump, o almenys l'escassetat d'indignació, exemplifica fins a quin punt el mandatari ha canviat el comportament acceptat als EUA.

És el primer delinqüent convicte que ha estat elegit com a president, ha eliminat els límits ètics i ha desmantellat els instruments de rendició de comptes que limitaven els seus predecessors. No hi haurà investigacions oficials perquè Trump s'ha assegurat que no n'hi hagi. Ha acomiadat els inspectors generals del govern i els supervisors de l'ètica, ha nomenat simpatitzants lleials per dirigir el departament de Justícia, l'FBI i les agències reguladores, i ha dominat un Congrés controlat pels republicans que no està disposat a celebrar audiències públiques.

Paul Rosenzweig, assessor principal en la investigació sobre el president Bill Clinton, remarca que la falta d'enrenou per l'incompliment de les normes ètiques per part de Trump li ha fet preguntar-se si realment la ciutadania desitja un govern honest, com sempre s'ha suposat. “O al públic en general mai li ha importat això”, diu, o “sí que li importava, però ja no”. Conclou que la resposta és que “al 80% mai els va importar i el 20% estem aclaparats i esgotats”. “La indignació no ha mort –afegeix–. Sempre va ser un producte de la imaginació de les elits”.

La resposta de la Casa Blanca

La Casa Blanca ha defensat les accions de Trump i ha rebutjat preguntes sobre consideracions ètiques i ha argumentat que és tan ric que no necessita més diners. “El president compleix totes les lleis sobre conflictes d'interessos aplicables”, va dir Karoline Leavitt, secretària de premsa de la Casa Blanca. “L'opinió pública estatunidenca considera absurd que algú insinuï que aquest president s'està lucrant amb la presidència. Aquest mandatari va tenir un èxit increïble abans de deixar-ho tot per servir públicament el nostre país”, assegura.

Però no té sentit dir que acata totes les lleis sobre conflictes d'interessos perquè, com el mateix Trump ha assenyalat des de fa temps, no són aplicables al president. De fet, continua guanyant diners amb els seus interessos empresarials privats dirigits pels seus fills. Forbes va estimar el patrimoni net de Trump en 5.100 milions de dòlars al març, 1.200 milions més que l'any anterior i el més alt de la seva història en la classificació de la revista.

Els fills del president es burlen de la idea que hagin de limitar els seus negocis, que beneficien directament el seu pare. Donald Trump Jr. ha dit que la família es va contenir durant el primer mandat, però va ser criticada igualment, per la qual cosa no tenia sentit contenir-se. “Et colpejaran passi el que passi”, va dir la setmana passada en un fòrum empresarial a Qatar. “Així que simplement jugarem el partit”.

En els últims dies hi ha hagut alguns senyals incipients de rebuig públic. El regal de l'avió de Qatar ha calat en la ciutadania d'una manera que altres episodis no ho havien fet. Una enquesta de Harvard/CAPS Harris publicada la setmana passada va revelar que el 62% dels estatunidencs pensaven que el regal “suscita preocupacions ètiques sobre la corrupció”, i fins i tot alguns partidaris destacats de Trump, com Ben Shapiro i Laura Loomer, van expressar les seves objeccions.

Durant molt de temps el president republicà va prometre “drenar el pantà” de Washington després d'anys de corrupció d'altres polítics. Quan es va postular per primera vegada a la presidència el 2016, va censurar els Clinton per acceptar diners de l'Aràbia Saudita i d'altres monarquies de l'Orient Mitjà. Però aquests diners van anar a parar a la Fundació Clinton amb finalitats filantròpiques. Els diners que la família Trump està traient dels països del Golf van als seus comptes personals a través de diverses empreses que The New York Times ha documentat.

Els republicans del Congrés es van passar anys investigant Hunter Biden, fill de l'expresident Joe Biden, per comerciar amb el seu cognom per guanyar milions de dòlars, i es va arribar a qualificar el clan com la “Família del Crim Biden”. Però encara que el flux de diners de Hunter Biden era una fracció ínfima del de Donald Trump Jr., Eric Trump i Jared Kushner, els republicans no han mostrat gens d'interès en investigar les finances de l'actual família presidencial.

“Ja no intenta mostrar l'aparença que fa el correcte”, lamenta Fred Wertheimer, fundador de l'ONG Democracy 21 i veterà defensor de l'ètica governamental. “No hi ha res en la història dels EUA que s'acosti a aquest ús de la presidència per a un benefici personal massiu. Res”. L'expert recorda que l'acumulació de tants conflictes situa Trump a la llista de tots els temps de la corrupció presidencial. “Ocupa els deu primers llocs –diu–. Està al saló de la fama d'estafar la presidència en benefici propi”. Però avisa que l'opinió pública acabarà enfadant-se. “Crec que això li passarà factura. Trigarà algun temps, però passarà”.

Copyright The New York Times