El pioner del Barça i de la ràdio que va impulsar l'electrònica de consum a Catalunya

BarcelonaEl Barça, Ràdio Barcelona, la indústria de l’electrònica de consum, la família del poeta Maragall... semblen tot plegat conceptes sense relació, però encara que sembli impossible, hi ha un home que és el factor comú de tots ells. Aquest personatge tan singular i alhora cabdal per al país va néixer al carrer Pelai l’any 1886 i es deia Royston St. Noble.

En aquella Barcelona de final de segle una de les diversions de moda de les classes altes de la ciutat era el futbol, esport importat de les illes britàniques i que aviat arrelaria entre la nombrosa colònia estrangera. El petit Royston es va enrolar a l’infantil de l’equip dels anglesos, el mateix grup que poc després es fusionaria amb el Barça de Gamper, per cert, club amb el qual tant Royston com el seu germà George jugarien alguns partits cap allà el 1902. La influència dels anglesos en les primeres passes del FC Barcelona és l’argument en què es basen alguns estudiosos (entre els quals William Maddock, net del nostre protagonista) per assegurar que l’origen dels colors emblemàtics del club cal buscar-lo a la Union Jack. Per altra banda, la vinculació amb el poeta Maragall venia donada perquè l’esposa d’aquest, Clara Noble Malvido, era cosina de St. Noble.

Que el pare regentés un comerç de components elèctrics va despertar la vocació de St. Noble, que quan va tenir l’edat adequada se’n va anar a Boston (Massachusetts) a estudiar enginyeria elèctrica. Als Estats Units va descobrir tot el que allà feien amb l’electricitat i va decidir que dedicaria la seva vida a implantar-ho a Catalunya. El periple a Amèrica també li va servir per conèixer la que seria la seva primera dona, amb qui va viure un temps a Barcelona, però amb qui la convivència no va acabar de funcionar. Poc després va encetar una relació amb la valenciana Maria Pla, amb qui va tenir tres filles.

Un altre àmbit de treball que va heretar del pare van ser les radiofreqüències, el que en aquella època s’anomenava telegrafia sense fils. Juntament amb Eduard Rifà Anglada i d’altres emprenedors van posar en marxa la primera emissora de l’Estat, Ràdio Barcelona. Malauradament i amb males arts, l’emissora va caure poc després en mans d’Unión Radio de Madrid, el que avui és la Cadena Ser. Per cert, Rifà va crear també una marca llanternes anomenada Lot, nom que acabaria per esdevenir un genèric per anomenar aquest producte.

De ben jove es va vincular al Club Golf Sant Cugat (originalment New Barcelona Golf Club), que havia començat a constituir Frederick S. Pearson el 1912, fins al punt de ser-ne president en tres etapes diferents, abans i després de la guerra. A banda del golf i del futbol, també va ser un practicant assidu del tenis.

Però el gran èxit vindria mitjançant la companyia Anglo Española de Electricidad, dedicada primer a la fabricació d’aparells de ràdio i més tard a la de televisors i d’altres aparells electrònics. La firma havia estat creada el 1880 pel pare, però sota el comandament de Royston St. Noble i del seu germà George va experimentar un gran creixement que els va fer molt rics. A la dècada dels vint l’empresa va deixar la seu històrica del carrer Pelai per instal·lar-se a un edifici corporatiu a la confluència de la Gran Via amb el carrer d’Urgell. En aquells anys i en els posteriors, l’entesa amb el seu germà George era total: mentre Royston era una persona de despatx, George era un home d’acció. Durant l’Exposició Internacional del 1929, St. Noble va col·laborar estretament amb Carles Buïgas i Carles Montañès en la instal·lació elèctrica dels llums de la Font Màgica.

Amb l’arribada de la Guerra Civil, va abandonar la finca de Vilanova del Vallès on vivia (que, per cert, havia comprat a la família Comamala, una nissaga també molt vinculada al Barça) per instal·lar-se a Londres. Allà va muntar una fàbrica de màscares de gas que va servir per proveir l’exèrcit britànic de cara a la Segona Guerra Mundial i que també va resultar un gran negoci. De retorn a Catalunya, va trobar la fàbrica de l’Anglo Española de Electricidad en bon estat i va reactivar la producció, ara afavorida per l’autarquia de l’Espanya de Franco, que restringia les importacions a l’extrem.

Quan la companyia estava en el seu millor moment, a finals del seixanta, Royston St. Noble va prendre la decisió transcendent de vendre l’empresa a la multinacional japonesa Panasonic, que així va posar el seu primer peu a l’Estat. La compra total de les accions i la desaparició de la marca Anglo Española va culminar el 1974, un cop el nostre protagonista ja era mort. Sempre se’n va penedir, fins al punt que va passar els darrers anys de la seva vida en mig d’una forta depressió.